Just abans de parir per segona vegada, vaig estar submergida en el llibre Mama desobedient (Ara Llibres, 2019), una mirada feminista a la maternitat signada per la gran Esther Vivas. Com que la data del part s'apropava i les hores de lectura havien minvat, seguint el consell d'una amiga vaig llegir el llibre deconstruïdament: vaig deixar-lo per on anava, per centrar-me primer en els capítols dedicats al part. Després, en els dedicats a la lactància, i després, vaig culminar el llibre per on l'havia engegat, en un aprofundiment a la maternitat.
Recordo llegir-lo entusiasmada per dos factors: el primer, aprendre coses que desconeixia. El segon, veure escrites coses que pensava (i també d'altres, amb les que estava menys d'acord). Donada la situació, vaig llegir atentament les pàgines destinades a la violència obstètrica. Per sort, en el meu primer part no vaig tenir la sensació de patir un part violent o poc respectat, però la realitat és que és més habitual del que pensem. I és important tenir el coneixement, per agafar cert grau de control de la situació.
Esther Vivas explica que un part respectat és aquell en què s'acata la fisiologia del part durant tot el procés. És a dir, és aquell part en el qual no s'intervé mèdicament llevat que sigui imprescindible. S'informa la mare sobre el desenvolupament del part, perquè pugui prendre les decisions oportunes i es té sempre en compte les necessitats de la dona i el nadó. No és tan important el lloc on es porti a terme com l'actitud dels professionals que l'atenguin, explica l'autora.
És una descripció prou lògica i coherent. Però és veritat que la mentalitat capitalista s'ha apropiat també dels parts. Per què esperar a la dilatació del cos si puc accelerar-la amb una mica d'oxitocina? Per què esperar a veure si la pacient pareix en cap de setmana si puc programar-li la cesària un divendres? Les xifres indiquen que cada cop hi ha menys dones que pareixen en cap de setmana. I que l'horari laboral s'ha imposat a la fisiologia del part. Curiós, no? El nostre rellotge biològic ha agafat l'horari dels nostres metges, què us sembla?
És un tema complicat de resoldre: primer de tot, perquè el desconeixement fa que molt sovint, tinguem una fe cega en els especialistes amb els quals hem decidit confiar. Si no, tot el procés seria torturador, i hauríem de posar en dubte cadascuna de les seves recomanacions. I fer-ho sense un coneixement en la matèria és extraordinàriament complicat. És per això que si durant el part l'especialista et diu, "la criatura està patint", la dona es posi automàticament a les seves mans per evitar mals majors.
És contradictori pensar que la cesària va ser un gran pas endavant, perquè va permetre solucionar problemes greus del part i salvar la vida de nadons. Però feta la llei, feta la trampa: són realment necessàries totes les cesàries que avui en dia es practiquen? Quan i per què s'opta per una cesària?
Actualment moltes dones preparen, durant l'embaràs, un pla de part. És a dir, una carta d'intencions sobre com els agradaria que fos el seu part. Un document que ha de servir de guia sobre com els agradaria que anés tot. I que aquest document, ha de ser realment respectat. Una declaració de principis. Només manca que tot l'equip que t'acompanyi en aquest moment, tingui els mateixos principis que tu. I saber-ho és clau, per reivindicar-ho.
Apunt important: Aquest article el vaig escriure fa uns mesos perquè ara mateix estic inoperativa, gaudint del permís de maternitat per entomar l'arribada d'una nova criatura, tal com explicava aquí.