05
de juliol
del
2019
Actualitzat
el
06
de juliol
a les
20:09h
El mes de juliol ha començat agitat al Govern de la Generalitat. El pacte entre el PSC i Junts per Catalunya (JxCat) per governar la Diputació de Barcelona -signat aquest mateix divendres- ha obert una nova crisi a l'executiu pilotat per Quim Torra i Pere Aragonès. L'aliança, que reparteix el govern de l'ens supramunicipal entre els socialistes i l'espai capitanejat per Carles Puigdemont, deixa ERC sense la presidència de la institució, que recaurà en mans socialistes a partir de l'11 de juliol.
JxCat ha preferit una entesa amb el partit de Miquel Iceta abans que un acord amb els seus socis a la Generalitat, amb qui mantenen una relació complicada. La reacció dels republicans ha estat immediata després que hagi transcendit el pacte: avisen que el pas fet tindrà "conseqüències al Govern" i consideren un "escàndol" l'aliança. Fonts d'ERC consultades per NacióDigital apunten, fins i tot, la possibilitat de trencar l'executiu.
La firma de l'acord -formalitzada per Salvador Illa i David Bonvehí- deixa en mans socialistes la presidència de la Diputació. La dirigent més ben situada per exercir la responsabilitat és Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, que dilluns podria rebre l'aval del seu partit. Conscient de la incomoditat de l'entesa rubricada i de les diferències polítiques que els separen, PSC i JxCat han puntualitzat en el document del pacte que "en tots aquells assumptes de posicionament polític aliens a l'àmbit competencial propi de la Diputació de Barcelona actuaran d'acord amb el seu programa polític". JxCat considera que l'entesa a l'ens és aïllat i no compromet la seva estratègia. ERC, però, sosté que la decisió dels seus socis no és innòcua en l'espai independentista.
La incomoditat del president de la Generalitat
Fonts republicanes amb responsabilitats al Govern havien transmès a Torra el seu malestar per l'operació que estava a punt d'executar-se. ERC havia negociat un acord amb els comuns a la Diputació i intentava sumar-hi JxCat, tot i la negativa de la formació d'Ada Colau. "Tothom parla amb tothom", explicaven aquests dies fonts coneixedores de les setmanes de negociacions.
Torra era coneixedor dels moviments i l'operació madurada per JxCat amb el PSC no comptava amb el suport del president de la Generalitat, incòmode amb eventuals pactes amb els socialistes. Fonts consultades per NacióDigital apunten que la firma no es va produir dijous perquè dirigents de JxCat van buscar la conformitat de Torra fins a l'últim moment. Els socialistes compten amb l'abstenció de Ciutadans i el PP l'11 de juliol per quadrar l'aliança.
La formació de Miquel Iceta ha estat, de nou, hàbil aprofitant les desavinences entre els dos principals partits independentistes per treure'n rèdit a les institucions. Fonts socialistes expliquen que no es refien d'ERC i que tenen "més esperances" en el resultat de la recomposició de l'espai postconvergent. Des del PSC tenen clar que són els republicans els autèntics competidors electorals a Catalunya i, ara també, a l'àrea metropolitana.
ERC no es mossega la llengua
L'acord entre el PSC i JxCat no deixa de ser un símptoma més del deteriorament de les relacions entre els independentistes. L'anunci ha caigut com una bomba a les files republicanes, que han replicat amb contundència. "Ens sorprèn que Quim Torra i Carles Puigdemont hagin avalat aquest pacte. Els de la jugada mestra s'han superat i han donat la presidència de la Diputació de Barcelona als del 155", ha assegurat el president parlamentari d'ERC, Sergi Sabrià, en declaracions a aquest diari.
Les afirmacions de Sabrià denoten com de crispada és la convivència entre els dos partits. Els republicans asseguren, a més, que JxCat tampoc pot al·legar que el moviment sigui conseqüència de pactes com el de Sant Cugat del Vallès, on ERC va arrabassar l'alcaldia als postconvergents de la mà de la CUP i el PSC. "Allà, asseguren, hi ha un alcalde independentista, a la Diputació no", fan notar.
Sobre la qüestió també s'ha pronunciat l'ANC. En un fil de tuits -un més d'entre les moltes reaccions a les xarxes durant aquest divendres a la tarda-, la seva presidenta, Elisenda Paluzie, ha avisat que "la base social de l’independentisme no es mereix aquest retorn accelerat a l'autonomisme i a la política partidista que el pacte de JxCat i PSC exemplifica, amb fins i tot major cruesa que altres pactes amb el 155 d'ERC als ajuntaments". Per a Paluzie, les dues principals forces independentistes "estan immerses en una lluita per l'hegemonia electoral i la prioritat és afeblir-se l'una a l'altra". "Així és impossible fer un procés d'independència", ha sentenciat.
Moviments a llarg termini
El moviment de JxCat omple de contingut les declaracions que aquest matí ha fet el líder d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, que ha assegurat que el futur del Govern passa per una coalició d'esquerres amb els comuns. Ha reconegut que, de fet, els republicans tenen "enormes contradiccions" en el si del Govern amb JxCat per molt que en la batalla contra la repressió vagin de la mà.
ERC està articulant la seva estratègia a llarg termini. Una carta de navegació en la qual preveu que hauran de conviure els estralls emocionals que provocaran les condemnes de la sentència de l'1-O, amb la necessitat de governar la cursa de fons que suposarà la resolució del conflicte. En les darreres 48 hores, Esquerra ha esbossat dues de les idees força de l'etapa que arrencarà a partir de les pròximes eleccions catalanes: el canvi d'aliances per governar i una pauta per negociar amb l'Estat que pivoti en el pacte de claredat.
Aquesta via, inspirada en el cas quebequès, ha estat rebutjada per JxCat i per la CUP -Maria Sirvent l'ha titllat de fal·làcia- i també pel govern de Pedro Sánchez. No entra dins dels plans del PSOE seure a la taula de diàleg amb la Generalitat fins que les eleccions catalanes no defineixin qui és l'interlocutor i amb quina estratègia encara la negociació.
Però l'aposta d'ERC per aquest pacte de claredat -que ja va apuntar Xavier Domènech el 2017-, acosta els republicans als comuns. Les relacions entre els dos partits es van enverinar per la decisió d'Ada Colau de quedar-se l'alcaldia amb un pacte amb el PSC i els vots de Manuel Valls. Ara, essent tots dos a l'oposició a la Diputació i amb el nexe del pacte per la claredat, pot obrir-se un nou escenari. L'independentisme afronta una nova situació complicada. S'obre una esquerda al Govern.
JxCat ha preferit una entesa amb el partit de Miquel Iceta abans que un acord amb els seus socis a la Generalitat, amb qui mantenen una relació complicada. La reacció dels republicans ha estat immediata després que hagi transcendit el pacte: avisen que el pas fet tindrà "conseqüències al Govern" i consideren un "escàndol" l'aliança. Fonts d'ERC consultades per NacióDigital apunten, fins i tot, la possibilitat de trencar l'executiu.
La firma de l'acord -formalitzada per Salvador Illa i David Bonvehí- deixa en mans socialistes la presidència de la Diputació. La dirigent més ben situada per exercir la responsabilitat és Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, que dilluns podria rebre l'aval del seu partit. Conscient de la incomoditat de l'entesa rubricada i de les diferències polítiques que els separen, PSC i JxCat han puntualitzat en el document del pacte que "en tots aquells assumptes de posicionament polític aliens a l'àmbit competencial propi de la Diputació de Barcelona actuaran d'acord amb el seu programa polític". JxCat considera que l'entesa a l'ens és aïllat i no compromet la seva estratègia. ERC, però, sosté que la decisió dels seus socis no és innòcua en l'espai independentista.
La incomoditat del president de la Generalitat
Fonts republicanes amb responsabilitats al Govern havien transmès a Torra el seu malestar per l'operació que estava a punt d'executar-se. ERC havia negociat un acord amb els comuns a la Diputació i intentava sumar-hi JxCat, tot i la negativa de la formació d'Ada Colau. "Tothom parla amb tothom", explicaven aquests dies fonts coneixedores de les setmanes de negociacions.
Torra era coneixedor dels moviments i l'operació madurada per JxCat amb el PSC no comptava amb el suport del president de la Generalitat, incòmode amb eventuals pactes amb els socialistes. Fonts consultades per NacióDigital apunten que la firma no es va produir dijous perquè dirigents de JxCat van buscar la conformitat de Torra fins a l'últim moment. Els socialistes compten amb l'abstenció de Ciutadans i el PP l'11 de juliol per quadrar l'aliança.
Torra era coneixedor dels moviments i l'operació madurada per JxCat amb el PSC no comptava amb el suport del president de la Generalitat
La formació de Miquel Iceta ha estat, de nou, hàbil aprofitant les desavinences entre els dos principals partits independentistes per treure'n rèdit a les institucions. Fonts socialistes expliquen que no es refien d'ERC i que tenen "més esperances" en el resultat de la recomposició de l'espai postconvergent. Des del PSC tenen clar que són els republicans els autèntics competidors electorals a Catalunya i, ara també, a l'àrea metropolitana.
ERC no es mossega la llengua
L'acord entre el PSC i JxCat no deixa de ser un símptoma més del deteriorament de les relacions entre els independentistes. L'anunci ha caigut com una bomba a les files republicanes, que han replicat amb contundència. "Ens sorprèn que Quim Torra i Carles Puigdemont hagin avalat aquest pacte. Els de la jugada mestra s'han superat i han donat la presidència de la Diputació de Barcelona als del 155", ha assegurat el president parlamentari d'ERC, Sergi Sabrià, en declaracions a aquest diari.
Les afirmacions de Sabrià denoten com de crispada és la convivència entre els dos partits. Els republicans asseguren, a més, que JxCat tampoc pot al·legar que el moviment sigui conseqüència de pactes com el de Sant Cugat del Vallès, on ERC va arrabassar l'alcaldia als postconvergents de la mà de la CUP i el PSC. "Allà, asseguren, hi ha un alcalde independentista, a la Diputació no", fan notar.
Sobre la qüestió també s'ha pronunciat l'ANC. En un fil de tuits -un més d'entre les moltes reaccions a les xarxes durant aquest divendres a la tarda-, la seva presidenta, Elisenda Paluzie, ha avisat que "la base social de l’independentisme no es mereix aquest retorn accelerat a l'autonomisme i a la política partidista que el pacte de JxCat i PSC exemplifica, amb fins i tot major cruesa que altres pactes amb el 155 d'ERC als ajuntaments". Per a Paluzie, les dues principals forces independentistes "estan immerses en una lluita per l'hegemonia electoral i la prioritat és afeblir-se l'una a l'altra". "Així és impossible fer un procés d'independència", ha sentenciat.
Moviments a llarg termini
El moviment de JxCat omple de contingut les declaracions que aquest matí ha fet el líder d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, que ha assegurat que el futur del Govern passa per una coalició d'esquerres amb els comuns. Ha reconegut que, de fet, els republicans tenen "enormes contradiccions" en el si del Govern amb JxCat per molt que en la batalla contra la repressió vagin de la mà.
ERC està articulant la seva estratègia a llarg termini. Una carta de navegació en la qual preveu que hauran de conviure els estralls emocionals que provocaran les condemnes de la sentència de l'1-O, amb la necessitat de governar la cursa de fons que suposarà la resolució del conflicte. En les darreres 48 hores, Esquerra ha esbossat dues de les idees força de l'etapa que arrencarà a partir de les pròximes eleccions catalanes: el canvi d'aliances per governar i una pauta per negociar amb l'Estat que pivoti en el pacte de claredat.
Gabriel Rufián: "El futur de Catalunya passa per coalicions d'esquerres amb els comuns"
Aquesta via, inspirada en el cas quebequès, ha estat rebutjada per JxCat i per la CUP -Maria Sirvent l'ha titllat de fal·làcia- i també pel govern de Pedro Sánchez. No entra dins dels plans del PSOE seure a la taula de diàleg amb la Generalitat fins que les eleccions catalanes no defineixin qui és l'interlocutor i amb quina estratègia encara la negociació.
Però l'aposta d'ERC per aquest pacte de claredat -que ja va apuntar Xavier Domènech el 2017-, acosta els republicans als comuns. Les relacions entre els dos partits es van enverinar per la decisió d'Ada Colau de quedar-se l'alcaldia amb un pacte amb el PSC i els vots de Manuel Valls. Ara, essent tots dos a l'oposició a la Diputació i amb el nexe del pacte per la claredat, pot obrir-se un nou escenari. L'independentisme afronta una nova situació complicada. S'obre una esquerda al Govern.
Bases de l'acord per governar la Diputació de Barcelona by naciodigital on Scribd