Les inscripcions als cursos públics de català es recuperen després de les retallades

Evolució de matriculacions i cursos al CPNL. Font: CPNL

L'any passat van ser 80.267 els alumnes que van cursar formacions al CPNL i entre el gener i el març del 2019 l'ens ja havia registrat 33.055 matriculacions en 1.556 cursos. Precisament, la retallada de cursos quan la Generalitat va tancar l'aixeta va ser la causa principal de la pèrdua d'alumnat, ja que la dificultat per contractar professorat va obligar a adaptar l'oferta. "Ara estem remuntant i l'objectiu és organitzar-nos per créixer una altra vegada", explica la directora de Política Lingüística, Ester Franquesa. 

Per aconseguir-ho, Franquesa defensa l'aposta pels cursos inicials i bàsics, pensats sobretot per a persones nouvingudes. De fet, segons les dades del 2018 l'alumnat estranger representava un 72% del total, el 97% dels quals seguien els cursos inicials. "L'objectiu és motivar les persones estrangeres perquè comencin a aprendre la llengua del país", diu Franquesa. El CPNL defensa que el coneixement del català representa un pas endavant per garantir la cohesió social, a banda de la possibilitat d'obrir portes en el món acadèmic o professional. Els cursos del consorci són oficials i, per tant, aprovar-los significa disposar d'un títol acreditatiu. En aquest sentit, Franquesa celebra que el 2018 el 80% d'inscrits acabessin les formacions.

El repte de fomentar l'ús social

La meta que es planteja el CPNL, però, no és només que les persones nouvingudes disposin d'un títol, sinó que tinguin la possibilitat de parlar en català en el seu dia a dia. "Volem que el puguin entendre i parlar", diu la directora de Política Lingüística. 

Una opinió compartida per les principals entitats en defensa de la llengua. La directora de la Plataforma per la Llengua, Neus Mestres, demana "autocrítica" per part de la societat. "Moltes vegades actuem a partir d'estereotips i parlem directament en castellà a persones que pensem que no ens entendran per la seva procedència", defensa. Una actitud que, per Mestres, representa un obstacle per a la cohesió social i la "integració" dels nouvinguts.

La Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) també lamenta les "dificultats" de les persones migrants per poder parlar català i es mostra pessimista en relació a l'estat del català pel seu poc ús oral. "El català està perdent aquella comunicació que es fa entre veïns, aquella que a través de la conversa permet que algú es faci seva la llengua", afirma el director del projecte Xerrem de la CAL, Jordi Esteban.

Per posar-hi remei, defensa la necessitat de crear "espais de trobada" en català, amb la participació indispensable de les entitats del teixit associatiu. "Volem incidir en l'àmbit del lleure i dels col·lectius juvenils", apunta Mestres. 

L'efecte Rosalia

En relació als joves, l'estrena de la cançó Milionària de Rosalía, cantada en català, ha generat una allau de reaccions a les xarxes, precisament per la llengua que ha utilitzat l'artista de Sant Esteve Sesrovires. 

El CPNL ha aprofitat els comentaris dels usuaris que s'interessaven per aprendre català per fer una campanya comunicativa recordant la seva oferta de cursos. Des de Plataforma per la Llengua, Mestres celebra que la publicació de la cançó hagi generat "debat" i la directora de Política Lingüística, Ester Franquesa, posa l'accent en els milions de seguidors de la cantant. "És un fet normal que canti en català però no tothom pren aquesta opció. Rosalía és un fenomen internacional i ho hem d'aprofitar", conclou.