04
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
14:24h
La FAES celebra aquesta setmana el seus cursos d'estiu -que van ser inaugurats per Pablo Casado dilluns passat- i a aquest dijous li ha tocat el rebre al "desafiament secessionista". La fundació que presideix José María Aznar ha organitzat el col·loqui Cap a on va Catalunya?, amb un patró de la fundació, Gabriel Elorriaga, i dos ponents catalans, l'escriptor Valentí Puig i l'historiador Jordi Canal, dues veus molt properes a la casa. Tots dos han llançat un seriós advertiment contra tot tipus de complicitat institucional envers Esquerra Republicana.
Els ponents han escomès fort contra tot el sobiranisme, negant el caràcter suposadament "moderat" d'Esquerra Republicana i denunciant els intents de presentar-la com una alternativa assenyada. Puig ha afirmat que "ERC porta el caos i la destrucció en la seva estructura genètica" i ha fet un ràpid repàs a la trajectòria històrica del partit. Puig s'ha reconegut incapaç d'entendre perquè Francesc Macià, coronel de l'exèrcit espanyol, es va fer independentista, i ha explicat que Lluís Companys havia estat advocat de la CNT i "no era ni catalanista".
En aquests fòrums, el record de la Guerra Civil sempre té èxit i l'escriptor ha rememorat les morts i la violència a la Catalunya republicana després del juliol del 1936: "ERC va governar quan a Catalunya es matava per dur corbata" i ha repetit que sigui el partit "moderat" en aquests moments.
Jordi Canal ha dit que aquest intent de blanquejar ERC ja va passar el 2003, en els inicis dels governs tripartits, poc abans que el seu màxim dirigent, Josep Lluís Carod-Rovira, anés a Perpinyà a reunir-se amb ETA. Canal ha advertit contra el relat que "Junqueras és la solució perquè representa la moderació respecte a Torra i Puigdemont, el que és un altre invent".
La reinvenció de la dreta a Catalunya
Valentí Puig s'ha mostrat escèptic sobre la recomposició del catalanisme moderat. Si es vol intentar això, ha dit, "el catalanisme moderat ha de reconèixer que Catalunya és una societat bilingüe i adaptar el sistema educatiu a la realitat social de Catalunya".
El catalanisme, si es vol reorganitzar, ha d'admetre l'ordre constitucional i mostrar voluntat de participar en la governabilitat d'Espanya, ha afegit l'escriptor. Però el que toca ara és una altra cosa: "Cal reconstruir el centre dreta català, no catalanista".
Puig ha esmentat la possibilitat d'una Unió del Poble Navarrès o d'una coalició com Navarra Suma com a models possibles d'aquesta nova marca política a Catalunya, i ha assegurat la dificultat existent, ja que que "el PP no es pot permetre no ser present amb les seves sigles a Catalunya, però caldria intentar una operació".
La sentència del TC no és l'origen del procés
Com va començar tot? Valentí Puig ha explicat l'origen del procés com una resposta d'Artur Mas ("un comptable amb manguitos") a la crisi econòmica i a l'assetjament del Parlament després de les retallades. "Mas veu una onada i decideix surfejar-la", ha afirmat. Això i el "bloqueig mediàtic" gràcies a les "subvencions" del sobiranisme, és el que ha provocat un decantament de l'opinió envers l'independentisme. En canvi, ha negat que la sentència del TC contra el nou Estatut fos l'origen del procés sobiranista.
La Catalunya "enamorada d'ella mateixa"
Canal ha disseccionat els territoris on l'independentisme ha pres més força i ha qüestionat que hi hagués un vincle directe, com s'ha dit, entre el carlisme i el nacionalisme català. Sí que hi ha, segons ell, una continuïtat geogràfica, en l'eix Berga-Solsona-Olot-Girona-Vic-Manresa i algun focus a Lleida i el sud de Tarragona. El vincle és en la por al canvi: "Són zones de Catalunya reticents al canvi, a la globalització, a acceptar fets com que Catalunya té dues llengües". Ha donat la raó a alguns psicòlegs socials que afirmen que són "zones enamorades d'elles mateixes".
Puig ha confiat en els canvis que es produeixen a totes les societats i que això de l'independentisme passi. Ha explicat que al seu barri de Barcelona hi havia tot de llaços grocs i estelades, i ara han desaparegut: "La gent es cansa. Apareixerà una altra cosa", ha afirmat, per considerar que "les coses flueixen".
Canal ha denunciat la "pluja fina" dels quaranta anys de Catalunya autònoma que ha fet arrelar el projecte sobiranista, basat en "el control de l'escola i els mitjans de comunicació i l'adoctrinament de l'escola". Canal considera que els anys del tripartit i el paper de Pasqual Maragall van ser clau en l'evolució cap al procés perquè "els socialistes es van voler fer perdonar aparèixer com a poc catalanistes".
La "intrumentalització" de la llengua
Canal ha parlat de la suposada "instrumentalització" de la llengua catalana per part del sobiranisme, que des dels anys vuitanta "vehicula una visió del món i es transmet des de les escoles". El català, segons ell, s'ha convertit en un "estri patriòtic". "Amb això s'han carregat la cultura catalana".
Puig ha qualificat Catalunya de "país anòmal" perquè "s'ha confós llengua catalana i independentisme", cosa que fa sentir incòmodes persones com ell, de "la Catalunya de Cambó i Pla". Puig ha fet una afirmació sorprenent: "Si hi hagués dos milions de catalans que volguessin la independència, el diari Ara no vendria només 12.000 exemplars". "És un frau", ha clamat l'escriptor.
Els ponents han escomès fort contra tot el sobiranisme, negant el caràcter suposadament "moderat" d'Esquerra Republicana i denunciant els intents de presentar-la com una alternativa assenyada. Puig ha afirmat que "ERC porta el caos i la destrucció en la seva estructura genètica" i ha fet un ràpid repàs a la trajectòria històrica del partit. Puig s'ha reconegut incapaç d'entendre perquè Francesc Macià, coronel de l'exèrcit espanyol, es va fer independentista, i ha explicat que Lluís Companys havia estat advocat de la CNT i "no era ni catalanista".
En aquests fòrums, el record de la Guerra Civil sempre té èxit i l'escriptor ha rememorat les morts i la violència a la Catalunya republicana després del juliol del 1936: "ERC va governar quan a Catalunya es matava per dur corbata" i ha repetit que sigui el partit "moderat" en aquests moments.
Jordi Canal ha dit que aquest intent de blanquejar ERC ja va passar el 2003, en els inicis dels governs tripartits, poc abans que el seu màxim dirigent, Josep Lluís Carod-Rovira, anés a Perpinyà a reunir-se amb ETA. Canal ha advertit contra el relat que "Junqueras és la solució perquè representa la moderació respecte a Torra i Puigdemont, el que és un altre invent".
La reinvenció de la dreta a Catalunya
Valentí Puig s'ha mostrat escèptic sobre la recomposició del catalanisme moderat. Si es vol intentar això, ha dit, "el catalanisme moderat ha de reconèixer que Catalunya és una societat bilingüe i adaptar el sistema educatiu a la realitat social de Catalunya".
El catalanisme, si es vol reorganitzar, ha d'admetre l'ordre constitucional i mostrar voluntat de participar en la governabilitat d'Espanya, ha afegit l'escriptor. Però el que toca ara és una altra cosa: "Cal reconstruir el centre dreta català, no catalanista".
Puig ha esmentat la possibilitat d'una Unió del Poble Navarrès o d'una coalició com Navarra Suma com a models possibles d'aquesta nova marca política a Catalunya, i ha assegurat la dificultat existent, ja que que "el PP no es pot permetre no ser present amb les seves sigles a Catalunya, però caldria intentar una operació".
La sentència del TC no és l'origen del procés
Com va començar tot? Valentí Puig ha explicat l'origen del procés com una resposta d'Artur Mas ("un comptable amb manguitos") a la crisi econòmica i a l'assetjament del Parlament després de les retallades. "Mas veu una onada i decideix surfejar-la", ha afirmat. Això i el "bloqueig mediàtic" gràcies a les "subvencions" del sobiranisme, és el que ha provocat un decantament de l'opinió envers l'independentisme. En canvi, ha negat que la sentència del TC contra el nou Estatut fos l'origen del procés sobiranista.
La Catalunya "enamorada d'ella mateixa"
Canal ha disseccionat els territoris on l'independentisme ha pres més força i ha qüestionat que hi hagués un vincle directe, com s'ha dit, entre el carlisme i el nacionalisme català. Sí que hi ha, segons ell, una continuïtat geogràfica, en l'eix Berga-Solsona-Olot-Girona-Vic-Manresa i algun focus a Lleida i el sud de Tarragona. El vincle és en la por al canvi: "Són zones de Catalunya reticents al canvi, a la globalització, a acceptar fets com que Catalunya té dues llengües". Ha donat la raó a alguns psicòlegs socials que afirmen que són "zones enamorades d'elles mateixes".
Puig ha confiat en els canvis que es produeixen a totes les societats i que això de l'independentisme passi. Ha explicat que al seu barri de Barcelona hi havia tot de llaços grocs i estelades, i ara han desaparegut: "La gent es cansa. Apareixerà una altra cosa", ha afirmat, per considerar que "les coses flueixen".
Canal ha denunciat la "pluja fina" dels quaranta anys de Catalunya autònoma que ha fet arrelar el projecte sobiranista, basat en "el control de l'escola i els mitjans de comunicació i l'adoctrinament de l'escola". Canal considera que els anys del tripartit i el paper de Pasqual Maragall van ser clau en l'evolució cap al procés perquè "els socialistes es van voler fer perdonar aparèixer com a poc catalanistes".
La "intrumentalització" de la llengua
Canal ha parlat de la suposada "instrumentalització" de la llengua catalana per part del sobiranisme, que des dels anys vuitanta "vehicula una visió del món i es transmet des de les escoles". El català, segons ell, s'ha convertit en un "estri patriòtic". "Amb això s'han carregat la cultura catalana".
Puig ha qualificat Catalunya de "país anòmal" perquè "s'ha confós llengua catalana i independentisme", cosa que fa sentir incòmodes persones com ell, de "la Catalunya de Cambó i Pla". Puig ha fet una afirmació sorprenent: "Si hi hagués dos milions de catalans que volguessin la independència, el diari Ara no vendria només 12.000 exemplars". "És un frau", ha clamat l'escriptor.