La brúixola: 5 de juliol

Torra i com tancar la legislatura

El president ha de tenir incentius per convocar eleccions: la sentència serà un punt d'inflexió però han de convergir més elements per construir el moment idoni. També són notícia el pacte de claredat, la lluita contra la pobresa energètica, Jordi Cuixart, Josep Maria Bartomeu, Carola Rackete, el Cruïlla i el Canet Rock

per Joan Serra Carné , 5 de juliol de 2019 a les 07:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de juliol de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La sentència del judici de l'1-O porta implícites dues preguntes: quines penes hauran d'assumir els dirigents independentistes -en el cas de no ser absolts- i quina serà la reacció política al dictamen del tribunal presidit per Manuel Marchena. El Govern té pocs asos a la màniga per articular una resposta robusta que enllaci amb la mobilització civil que es preveu i, alhora, faci avançar l'independentisme. La unitat estratègica no està cuinada -tot i que Quim Torra manté la ronda de contactes amb partits i entitats- i els moviments per obrir nous escenaris -vegeu el desenllaç de la proposta del pacte de claredat- no fructifiquen. A Madrid ningú obre la porta.    

La sentència no anirà acompanyada necessàriament d'una convocatòria electoral. Torra ha de tenir arguments per acabar la legislatura. Ha de trobar-hi incentius polítics, que permetin progressar al sobiranisme sense perdre les majories i els espais de poder que aglutina. Ha d'haver-hi arguments electorals, que no laminin les aspiracions de l'espai de Junts per Catalunya (JxCat), avui en retrocés. I, finalment, Torra ha d'escrutar-hi beneficis com a president, que permetin cloure amb la màxima dignitat una etapa plena de dificultats, sense grans avenços parlamentaris i amb l'afegit de la distorsió judicial que pateix la política catalana. Si la sentència arriba a la tardor, probablement no es produirà aquesta convergència d'incentius. 


Torra pot trobar que les coordenades siguin més favorables en un altre moment per convocar comicis? Una oportunitat per lligar escenaris es produiria si arriba una inhabilitació del president per desobediència. Torra és a un pas del judici pel cas dels llaços grocs i la Junta Electoral Central (JEC). I ahir va transcendir -a partir d'una informació a TV3, la cadena pública, i coincidint amb la campanya d'Òmnium sobre la desobediència civil- que es va inculpar en la declaració al TSJC. "Sí, vaig desobeir", va declarar davant el tribunal. Una condemna seria denunciada per Palau i carregaria de raons el president per considerar-se damnificat. Entre tantes dificultats, Torra cercaria un final argumentat a la tasca de successió de Puigdemont, feixuga i plena d'obstacles.

El pacte de claredat, en via morta. El president del Parlament, Roger Torrent, va plantejar una proposta concreta en la seva visita a Madrid: un pacte de claredat per determinar com, quan i sota quins paràmetres es podria celebrar un referèndum a Catalunya. La proposta no és nova. Xavier Domènech, exlíder dels comuns, la va formular el 27 de novembre del 2017. Ara ERC la fa seva, tot i haver-la rebutjat en el passat. La via és constructiva perquè permet agrupar sensibilitats entre actors sobiranistes, però topa amb una realitat: el no taxatiu de la Moncloa. "No hi ha cap possibilitat constitucional de fer el referèndum", va respondre Josep Borrell, nou cap de la diplomàcia europea, poc després que Torrent s'expliqués a la capital espanyola. El constitucionalisme espanyol continua esgrimint la Carta Magna com a mur. Resulta, però, que el pacte de claredat tampoc compta amb la complicitat de Junts per Catalunya (JxCat). I tot continua enrocat. Us recomano que llegiu la reflexió en forma d'article d'opinió de Sara González.


Els presos i els pronunciaments internacionals. Mentre les propostes polítiques no avancen cap a la resolució del conflicte, continua el degoteig de posicionaments sobre l'empresonament dels dirigents independentistes. El Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de Nacions Unides, que ja va demanar l'alliberament immediat d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, ara ha emès el mateix posicionament en els casos de Raül Romeva, Josep Rull, Joaquim Forn i Dolors Bassa. L'informe és contundent i reclama indemnitzacions per als líders independentistes.

Aval judicial a Barcelona per combatre la pobresa energètica. El govern d'Ada Colau ja té un precedent judicial per forçar les companyies elèctriques a atendre la situació compromesa de llars vulnerables si no es volen veure abocades a multes. L'Ajuntament ha guanyat el primer judici a Endesa per un cas de pobresa energètica. La sentència obliga la companyia a pagar un multa de 10.001 euros al consistori per l'incompliment de la llei catalana. La companyia no va consultar Serveis Socials abans de tallar el subministrament a la família afectada, un cas que va arribar a instàncies municipals. D'aquí en derivava la sanció. "Pot semblar una quantia petita, però per a nosaltres és una victòria de l'Ajuntament de Barcelona", va relatar aquest dijous Laura Pérez, tinent d'alcaldia de Drets Socials. El triomf judicial dona un paraigua a l'administració i també a les llars en situació compromesa.



Vist i llegit

La dimissió de Jordi Mestre -la quarta d'un vicepresident, després de les de Susana Monje, Carles Vilarrubí i Manel Arroyo- i la situació compromesa del mànager general, Pep Segura, deixen en mal lloc la gestió de Josep Maria Bartomeu. Són temps complicats a la cúpula del club. Mestre, màxim responsable institucional de l'àrea esportiva, abandona el Barça just en el moment decisiu del mercat de fitxatges per discrepàncies amb companys de la junta directiva, crítics amb figures com la de Segura, discutit des del primer dia. Allunyat del model futbolístic que ha singularitzat el Barça en l'era moderna, el club acumula cops de timó, visibles en la política d'altes i baixes, mentre el president s'obsessiona amb el regnat a Europa per superar els estralls de les desfetes consecutives a Roma i Liverpool. Tot plegat ho dissecciona amb precisió Francisco Cabezas al diari El Mundo. Cabezas escriu això en un article imprescindible titulat "Bartomeu, un rey solo": "Està disposat a pagar els millors salaris d'Europa perquè els cromos dominin el projecte, mai al revés [...] Més que un club, una foto. Més que dirigir, transcendir. Propi d'un rei. Cada cop més sol". I s'hi podria afegir que també sense projecte.    


El nom propi

La maniobra de Carola Rackete ha dinamitat la propaganda de Matteo Salvini. La capitana que va fer cas omís de les advertències del govern italià, portant fins a Lampedusa el Sea Watch 3 amb una quarantena d'immigrants rescatats al mar, ha aconseguit fer evident que ni els ports d'Itàlia estan tancats ni és delicte rescatar nàufrags. Després de la detenció, Rackete ha quedat en llibertat amb una resolució judicial sota el braç que avala l'activitat de les ONG que treballen per atendre l'emergència humanitària al Mediterrani. La justícia italiana ha reconegut -en concret, la jutge Alessandra Vela- que el deure de socórrer un nàufrag no finalitza que la maniobra acaba a terra ferma. El dard a la política irresponsable de Salvini és evident, per bé que ara l'extrema dreta acusi la justícia d'estar polititzada. La criminalització de les ONG orquestrada pel Ministeri de l'Interior italià, amb l'amenaça de multes i detencions, acumula detractors.     


La frase de la setmana
 
"La solució al problema de l'obediència cega és la desobediència civil". Jordi Cuixart ja va verbalitzar al Suprem -en el torn d'últimes paraules del judici- que la desobediència civil és una via imprescindible per enriquir les societats democràtiques. Aquest dijous hi va insistir en una carta llegida en les primeres jornades sobre la matèria organitzades per Òmnium Cultural, l'entitat que presideix. "Instruir-nos és imprescindible perquè els poderosos saben com criminalitzar la protesta i la dissidència posant-nos paranys", afegia la missiva, amb paral·lelismes amb el fons de la causa sobiranista. Òmnium ha divulgat en les darreres setmanes la campanya Ho tornarem a fer, rebuda amb crítiques per formacions i entitats discrepants amb l'independentisme. Des de Lledoners, Cuixart va refermar-se en aquest missatge, així com en la "mobilització constant, perseverant i plena de coratge". El president d'Òmnium és el dirigent independentista pres que pilota, ara mateix, l'estratègia sobiranista des de l'àmbit civil.


Els imperdibles

L'estiu és sinònim de festivals. A NacióDigital us hem preparat una guia que recull els principals esdeveniments musicals dels Països Catalans, des del juliol fins al setembre, amb la localització, les dates, els preus i els caps de cartell. En el treball exhaustiu, obra de Laura Estrada i Maria Fernández, hi trobareu la millor manera d'aprofitar els dies de vacances i vincular-los a la bona música. 

Entre els festivals que no us heu de perdre hi ha dues de les principals recomanacions de cap de setmana que us acosta Arnau Urgell: el Cruïlla i el Canet Rock. El Cruïlla va començar dimecres amb Black Eyed Peas i es tancarà dissabte amb propostes com Kyle Minogue, Bastille, Foals i Els Pets. Al Canet Rock, a banda d'Els Pets també hi seran la Pegatina, La Casa Azul, Els Catarres i la Dharma, entre d'altres. Gaudiu-ne. Bon cap de setmana!

 
Joan Serra i Carné
redactor en cap de NacióDigital




Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres al matí al teu correu electrònic?
 
Fes clic aquí per subscriure't-hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació