04
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
6:35h
El Festival Cruïlla ja ha obert el cava de la desena edició. La seva intenció és convertir-se en “la festa més gran de l’estiu” i la jornada d’obertura en va ser una bona mostra. Una paleta amb només dos colors però, a la plegada, molt representativa de l’ànima del festival. Les més de 10.000 persones que s’han aplegat per viure la primera jornada de la cita barcelonina han convertit l’esplanada de l’escenari Estrella Damm del Cruïlla en una pista de ball de principis dels 2000 i han descobert AURORA, una veu fràgil i suau que proclama sobre unes bases de pop electrònic.
Els nord-americans tornaven a Barcelona després de gairebé 10 anys. Així ho recordava (i lamentava) Will.i.am, una de les -ara tres- peces de la fàbrica de hits anomenada Black Eyed Peas. L'actuació ha començat amb gairebé 30 minuts de retard. El motiu: el sol no desapareixia, però l'espectacle audiovisual i lumínic mereixia l'espera. I no han decebut en cap dels registres. La connexió entre el públic i Will.i.am, Apl.de.ap i Taboo (i Jessica Reynoso posteriorment) ha estat instantània tan bon punt ha començat a sonar Let’s get it started.
Amb una carrera de 20 anys i nombrosos números 1 dels rànquings a l'esquena, Black Eyed Peas han plantat un repertori festivaler, farcit d'èxits i amb el qual s'asseguraven el gaudi d'uns assistents que havien vingut fins al Parc del Fòrum a ballar. A partir d'aquí, una selecció dels ja llegendaris discs Elephunk, The E.N.D. i The beginning: Don't Stop the Party, Time of My Life, Rock that body, o Just can't get enough, The Time (Dirty Bit). Totes aquestes, acompanyades de Pump It, reconeguda (encara més) gràcies a Pulp Fiction, i de remixos de Smells like teen spirit de Nirvana i un altre de Seven Nation Army.
Black Eyed Peas acaben de treure el disc Masters of The Sun Vol. 1 -ja sense Fergie- que significa un retorn als seus inicis. D'aquest només han tocat Be nice i han tirat pel dret al final amb dues peces per deixar un gran regust de boca als espectadors. Where Is The Love?, acompanyada amb un espectacle lumínic del públic, i és clar, I Gotta Feeling. Els nord-americans tenen clar que són -més aviat- el que van ser i opten per fer pocs experiments.
L'encarregada de telonejar-los i d'obrir les portes del festival ha estat AURORA. I l'aposta del Cruïlla ha complert les expectatives. Amb el seu electro-pop i synth-folk i una veu delicada i amb registres que van des de la tendresa de The Seed a la contundència de Warrior o Queendom, la jove noruega ha convençut els més matiners.
Els nord-americans tornaven a Barcelona després de gairebé 10 anys. Així ho recordava (i lamentava) Will.i.am, una de les -ara tres- peces de la fàbrica de hits anomenada Black Eyed Peas. L'actuació ha començat amb gairebé 30 minuts de retard. El motiu: el sol no desapareixia, però l'espectacle audiovisual i lumínic mereixia l'espera. I no han decebut en cap dels registres. La connexió entre el públic i Will.i.am, Apl.de.ap i Taboo (i Jessica Reynoso posteriorment) ha estat instantània tan bon punt ha començat a sonar Let’s get it started.
Amb una carrera de 20 anys i nombrosos números 1 dels rànquings a l'esquena, Black Eyed Peas han plantat un repertori festivaler, farcit d'èxits i amb el qual s'asseguraven el gaudi d'uns assistents que havien vingut fins al Parc del Fòrum a ballar. A partir d'aquí, una selecció dels ja llegendaris discs Elephunk, The E.N.D. i The beginning: Don't Stop the Party, Time of My Life, Rock that body, o Just can't get enough, The Time (Dirty Bit). Totes aquestes, acompanyades de Pump It, reconeguda (encara més) gràcies a Pulp Fiction, i de remixos de Smells like teen spirit de Nirvana i un altre de Seven Nation Army.
AURORA, durant la seva actuació al Cruïlla Foto: José M. Gutiérrez
Black Eyed Peas acaben de treure el disc Masters of The Sun Vol. 1 -ja sense Fergie- que significa un retorn als seus inicis. D'aquest només han tocat Be nice i han tirat pel dret al final amb dues peces per deixar un gran regust de boca als espectadors. Where Is The Love?, acompanyada amb un espectacle lumínic del públic, i és clar, I Gotta Feeling. Els nord-americans tenen clar que són -més aviat- el que van ser i opten per fer pocs experiments.
L'encarregada de telonejar-los i d'obrir les portes del festival ha estat AURORA. I l'aposta del Cruïlla ha complert les expectatives. Amb el seu electro-pop i synth-folk i una veu delicada i amb registres que van des de la tendresa de The Seed a la contundència de Warrior o Queendom, la jove noruega ha convençut els més matiners.
Assistents al Cruïlla 2019, dijous a la tarda Foto: José M. Gutiérrez