L'independentisme, davant la UE: és europeista però ja no confia en les institucions

L'independentisme ja no confia en la Unió Europea i cada cop és més crític amb les seves institucions. Força més que els partidaris de buscar un encaix amb l'Estat, els quals cada cop valoren més la institució comunitària. Malgrat tot, el mateix independentisme manté el sentiment europeista que sempre ha caracteritzat el catalanisme, segons es desprèn de l'anàlisi de les dades dels baròmetres del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) dels darrers anys.

Els partidaris d'un estat independent eren el col·lectiu que més confiança tenia en la UE, el 2013 -quan el CEO va començar a preguntar per la institució-, amb un quasi aprovat -4,8-, mentre que els que defensaven un estat federal, l'autonomisme o, sobretot, l'erradicació de les autonomies en quedaven per sota. Aquests anys, però, l'independentisme ha deixat de confiar en la UE. Per contra, tota la resta ho han fet més i ara l'aproven tots excepte els partidaris de la independència, que la puntuen amb un 3,8.

La valoració de la UE va patir una notable caiguda entre l'independentisme en el darrer baròmetre del 2017, després de l'1-O, quan Brussel·les es va inhibir de les càrregues policials. Llavors, la puntuació va caure del 4,7 al 3, abans i després del referèndum, però, en canvi, va millorar entre els catalans partidaris de l'autonomia o d'esdevenir una mera regió. Aquest salt s'ha estabilitzat lleugerament, a banda i banda, però ara la distància entre les diferents valoracions és molt major que abans de l'octubre de 2017. I episodis com la negativa a facilitar que Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín puguin exercir d'eurodiputats també poden contribuir a eixamplar la diferència.

El Parlament Europeu no se'n salva

Precisament pel que fa al Parlament Europeu, el CEO només ha preguntat per ell en dues ocasions, just abans de les eleccions europees del 2014 i del 2019. En la primera ocasió, els independentistes eren els que li posaven una nota més alta, tot i quedar-se en el 4,5, però just fa uns mesos aquesta va caure dues dècimes, mentre que els partidaris d'un o altre encaix l'han millorat, aprovant-lo tots o quedant-s'hi a les portes.

Malgrat tot, el sentiment europeista s'ha mantingut entre els que defensen la independència. La desconfiança vers les institucions no contamina del tot la fe en el projecte europeu. Del 2018 al 2019 -únics dos cops que s'ha preguntat per aquesta qüestió-, els independentistes han passat de situar-se en el 4,9 a fer-ho en el 6,4 (en una escala del 0 al 10), superant els partidaris de ser una regió i a mig punt dels federalistes i autonomistes.

En relació al sentiment d'unió a la UE, aquest també va patir un retrocés entre l'independentisme després de l'1-O -quan es va fer el baròmetre del CEO del 2017 en què es demanava per això-, mentre que creixia en els altres col·lectius, especialment entre els autonomistes i regionalistes, els quals quasi duplicaven la nota dels independentistes. L'any passat, però, aquesta tendència es va trencar i la identificació dels independentistes va tornar a créixer i va situar-se per primer cop en el 5 -per sota dels altres col·lectius, però a la meitat de distància que el 2017-.

De fet, quan el CEO ha preguntat sobre si una eventual Catalunya independent ha de formar part de la UE, la resposta de l'independentisme sempre ha estat clarament afirmativa. L'últim cop va ser fa menys d'un any, i llavors el 68,7% dels independentistes ho defensaven, per sobre dels partidaris de ser una regió i no massa enrere dels autonomistes i federalistes. Fins i tot l'electorat de la CUP ho vol (el 51,6% hi està a favor i el 32,3%, en contra).

Si s'analitzen les dades pel que fa a electorats, s'observa com clarament el de la CUP és el més crític amb la UE, mentre que els de JxCat i ERC se situen en posicions més centrades -fins i tot, properes a la dels comuns- o, en el cas de la mera identificació, nítidament europeistes. Pel que fa a la confiança amb la UE i valoració del Parlament Europeu, però, les respostes són igualment suspensos a les institucions europees.