02
de juliol
del
2019
Actualitzat
a la
13:38h
L'expresident Carles Puigdemont ha optat per no assistir a la constitució del Parlament Europeu d'aquest dimarts a Estrasburg davant les traves de la justícia i la possibilitat de ser detingut, segins assenyalen diverses fonts a NacióDigital.
El detonant de la decisió va gestar-se ahir a la tarda, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, va desestimar les mesures cautelars per tal que l'expresident de la Generalitat i Toni Comín, tots dos escollits com a eurodiputats en les eleccions del 26-M. Tot i admetre a tràmit el recurs dels dos dirigents, es van rebutjar unes cautelars encaminades al fet que prenguessin possessió d'un escó ja vetat per Espanya.
Puigdemont segueix els esdeveniments des de Kehl, la ciutat alemanya més propera a França que hi ha. De fet, es troba a només quinze minuts en cotxe de l'escenari de la manifestació en marxa a les portes del Parlament Europeu. L'expresident, segons les fonts consultades, ha valorat tots els escenaris. Ahir es va desplaçar des de Brussel·les en tren cap a Alemanya, i avui ha estat tota la jornada matinal reunit amb el seu advocat, Gonzalo Boye. Les opcions de ser detingut han crescut a mesura que passaven les hores i s'ha optat per minimitzar els riscos.
El factor francès
"Era molt difícil que s'admetés a tràmit i encara més que es concedissin cautelars. Estem preparats per la vista que se celebrarà properament: la representació de milions de votants està en joc, i també el futur de la UE com a espai de democràcia exemplar", va reflexionart Puigdemont després de conèixer la decisió. "Les cautelars eren la forma més ràpida de restaurar els eurodiputats electes en els seus drets i ara ens centrarem en el fons de la causa, que planteja qüestions de fons", va afegir Gonzalo Boye, estratega jurídic internacional principal de l'expresident de la Generalitat i que aquest dimarts té previst ser a Estrasburg coincidint amb la manifestació independentista.
França és, de fet, un dels països on Puigdemont no ha estat des que va iniciar el periple a l'exili. L'expresident era conscient que Pablo Casado, líder del PP, ja li havia demanat a Pedro Sánchez que tornés a emetre una ordre de detenció europea si l'expresident de la Generalitat viatja a França. "Això no és Bèlgica o Alemanya", sostenia Casado aquest diumenge. En aquests dos països, el mecanisme d'extradició que van posar en marxa l'Audiència Nacional, primer, i el Suprem, després, va fracassar. Sobretot després que el tribunal d'Schleswig-Holstein descartés entregar el líder de JxCat per rebel·lió.
Manifestació de suport
L'entorn de l'expresident va difondre durant la tarda de dilluns que podia existir una operació policial destinada a detenir-lo sense necessitat d'euroordre i basada en la col·laboració existent entre les forces de seguretat de l'Estat i les franceses. La manca de presència de dirigents de primera fila governamentals a Estrasburg -començant pel president de la Generalitat, Quim Torra, el vicepresident Pere Aragonès i la consellera de la Presidència, Meritxell Budó- ja feien pensar que el líder de JxCat no compareixeria a la ciutat francesa, seu també del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
Milers de ciutadans independentistes s'han desplaçat des de Catalunya per protestar davant les portes del Parlament Europeu contra la decisió de vetar Puigdemont, Comín i Oriol Junqueras, aquest últim empresonat a Soto del Real. Vuintanta autocars, dos vols xàrter i centenars de transports privats han servit per arribar a Estrasburg, on ahir a la tarda ja s'hi notava la presència dels manifestants. La concentració serveix, a banda, per exigir l'alliberament dels presos polítics, alguns dels quals en situació de privació de llibertat preventiva des del 16 d'octubre del 2017.
El detonant de la decisió va gestar-se ahir a la tarda, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, va desestimar les mesures cautelars per tal que l'expresident de la Generalitat i Toni Comín, tots dos escollits com a eurodiputats en les eleccions del 26-M. Tot i admetre a tràmit el recurs dels dos dirigents, es van rebutjar unes cautelars encaminades al fet que prenguessin possessió d'un escó ja vetat per Espanya.
Puigdemont segueix els esdeveniments des de Kehl, la ciutat alemanya més propera a França que hi ha. De fet, es troba a només quinze minuts en cotxe de l'escenari de la manifestació en marxa a les portes del Parlament Europeu. L'expresident, segons les fonts consultades, ha valorat tots els escenaris. Ahir es va desplaçar des de Brussel·les en tren cap a Alemanya, i avui ha estat tota la jornada matinal reunit amb el seu advocat, Gonzalo Boye. Les opcions de ser detingut han crescut a mesura que passaven les hores i s'ha optat per minimitzar els riscos.
El factor francès
"Era molt difícil que s'admetés a tràmit i encara més que es concedissin cautelars. Estem preparats per la vista que se celebrarà properament: la representació de milions de votants està en joc, i també el futur de la UE com a espai de democràcia exemplar", va reflexionart Puigdemont després de conèixer la decisió. "Les cautelars eren la forma més ràpida de restaurar els eurodiputats electes en els seus drets i ara ens centrarem en el fons de la causa, que planteja qüestions de fons", va afegir Gonzalo Boye, estratega jurídic internacional principal de l'expresident de la Generalitat i que aquest dimarts té previst ser a Estrasburg coincidint amb la manifestació independentista.
França és, de fet, un dels països on Puigdemont no ha estat des que va iniciar el periple a l'exili. L'expresident era conscient que Pablo Casado, líder del PP, ja li havia demanat a Pedro Sánchez que tornés a emetre una ordre de detenció europea si l'expresident de la Generalitat viatja a França. "Això no és Bèlgica o Alemanya", sostenia Casado aquest diumenge. En aquests dos països, el mecanisme d'extradició que van posar en marxa l'Audiència Nacional, primer, i el Suprem, després, va fracassar. Sobretot després que el tribunal d'Schleswig-Holstein descartés entregar el líder de JxCat per rebel·lió.
Manifestació de suport
L'entorn de l'expresident va difondre durant la tarda de dilluns que podia existir una operació policial destinada a detenir-lo sense necessitat d'euroordre i basada en la col·laboració existent entre les forces de seguretat de l'Estat i les franceses. La manca de presència de dirigents de primera fila governamentals a Estrasburg -començant pel president de la Generalitat, Quim Torra, el vicepresident Pere Aragonès i la consellera de la Presidència, Meritxell Budó- ja feien pensar que el líder de JxCat no compareixeria a la ciutat francesa, seu també del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
Milers de ciutadans independentistes s'han desplaçat des de Catalunya per protestar davant les portes del Parlament Europeu contra la decisió de vetar Puigdemont, Comín i Oriol Junqueras, aquest últim empresonat a Soto del Real. Vuintanta autocars, dos vols xàrter i centenars de transports privats han servit per arribar a Estrasburg, on ahir a la tarda ja s'hi notava la presència dels manifestants. La concentració serveix, a banda, per exigir l'alliberament dels presos polítics, alguns dels quals en situació de privació de llibertat preventiva des del 16 d'octubre del 2017.