El passat diumenge 23 d'abril, en conèixer-se els resultats a les eleccions municipals d'Istanbul que van suposar una inapel·lable derrota pel conservador Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) de Recep Tayyip Erdogan, milers de joves van sortir als carrers de la principal ciutat de Turquia per celebrar la victòria d'Ekrem İmamoğlu, el candidat del Partit Republicà del Poble, una formació política laica i socialdemòcrata.
Entre els qui van festejar de manera més efusiva la desfeta del partit d'Erdogan, que governava Istanbul des de feia un quart de segle, hi havia els afeccionats dels principals equips de la ciutat, és a dir, el Galatasaray, el Fenerbahçe i el Beşiktaş. De fet, la celebració va ser especialment intensa al barri de Beşiktaş, un districte ubicat a la part europea de l'estret del Bòsfor que acull una important zona d'oci, bressol de l'equip homònim, i on la victòria del candidat progressista va ser aclaparadora fins al punt d'assolir el 84% dels sufragis.
L'alegria pel daltabaix de l'AKP, que havia forçat la repetició de les eleccions municipals de març, que també havia perdut però per un marge molt més estret de vots, va ser molt intensa entre els joves d'Istanbul amb hàbits de vida occidentalitzats (manifestats, per exemple, en el seu consum d'alcohol o les seves formes d'oci) que són els que conformen majoritàriament els principals grups d'animació dels tres grans equips de la ciutat turca.
L'entusiasme d'aquests afeccionats contrastava amb la tristesa dels seguidors de l'Istanbul Başakşehir, un club jove, estretament vinculat al poder d'Erdogan i del seu Partit de la Justícia i el Desenvolupament, i que en els darrers anys ha emergit com la gran revelació del futbol turc arribant fins al punt, durant les darreres temporades, de disputar el triomf en el campionat local als gegants del futbol otomà.
Una pancarta amb el lema 'Comandant en cap' i la imatge d'Erdogan presideix l'estadi del Başakşehir. Foto: yenisafak.com
L'actual Istanbul Başakşehir va néixer el 1990 com una entitat poliesportiva batejada amb el nom d'İstanbul Büyükşehir Belediyesi Spor Kulübü, és a dir, Club Esportiu del Municipi Metropolità d'Istanbul. La seva curiosa denominació era deguda al fet que havia sorgit sota l'impuls de l'administració municipal, fruit de la fusió de tres petits equips amateurs vinculats a l'ajuntament de la ciutat més gran de Turquia: el de l'empresa local d'administració de les aigües i del clavegueram (IKSI), el dels bombers municipals (İtfaiye), i el de l'entitat que gestionava el transport públic a la ciutat, és a dir metro, autobusos i tramvies (IETT).
Istanbul, bressol històric de clubs centenaris com el Galatasaray, el Beşiktaş o el Fenerbahçe, veia com el seu ajuntament, que estava en mans del mateix Partit Republicà del Poble que acaba d'arrabassar l'alcaldia al partit d'Erdogan, que encapçalava el govern local gràcies a l'alcalde Nurettin Sözen, creava un equip de futbol que tot i congregar un públic més aviat escàs a l'immens estadi olímpic Atatürk aconseguiria, en relativament pocs anys, ascendir fins a la màxima categoria del futbol turc.
Logotip del Club Esportiu del Municipi Metropolità d’Istanbul. Foto: Wikimedia Commons
Tot i que l'Istanbul Büyükşehir Belediyesi va arribar a estar, durant quatre anys, sota les ordres directes d'Erdogan quan aquest es va convertir en alcalde de la ciutat del Bòsfor després de les eleccions municipals de 1994, el cert és que els vincles entre aquest club i el poder presidencial turc es van fer especialment estrets a partir de 2014, quan l'entitat va trencar la seva relació amb l'ajuntament i va convertir-se en l'Istanbul Başakşehir Belediyespor.
Durant les eleccions municipals celebrades el 2014, el fet que l'administració municipal hagués de mantenir un club a l'elit de futbol turc es va convertir en un dels temes de controvèrsia de la campanya. El candidat del Partit Republicà del Poble a l'alcaldia metropolitana d'Istanbul, Mustafà Sarigul, va plantejar la necessitat de dissoldre l'entitat esportiva per les seves elevades despeses, una decisió que, paradoxalment, va prendre el seu rival electoral, Kadir Topbaş, candidat a l'alcaldia pel partit d'Erdogan, un cop va ser reelegit en el càrrec.
La denominació que l'antic club municipal va adoptar un cop va trencar els seus vincles amb l'ajuntament i va esdevenir una entitat privada, evidenciava la seva voluntat d'establir les seves arrels a Başakşehir, un barri residencial de la zona europea d'Istanbul amb una gran implantació de l'AKP d'Erdogan i dels seus valors conservadors i islàmics.
Aquest districte, una zona amb un fort desenvolupament urbà, acollia l'estadi olímpic Atatürk, on el club municipal va disputar fins al 2014 els seus partits, i va ser l'escenari on l'entitat va decidir també construir el seu nou estadi, de dimensions força més reduïdes que l'Atatürk però amb totes les comoditats pròpies d'un recinte esportiu modern. Les obres del nou terreny de joc van ser responsabilitat de l'empresa constructora Kalyon, amb estrets vincles amb l'AKP, i amb encàrrecs governamentals tan importants a Istanbul com la remodelació de l'aeroport, del sistema de busos elevats o del parc urbà de Taksim. El nou terreny de joc no el va estrenar el club municipal, sinó el nou Istanbul Başakşehir, adquirit pel grup empresarial Medipol, una cadena d'hospitals dirigida per Farhettin Koca, ni més ni menys que el metge personal d'actual president Erdogan.
Són aquests estrets vincles amb el poder del club de Başakşehir el que va fer que, en el partit inaugural del seu estadi, el mateix Recep Tayyip Erdogan es vestís de curt i lluís la samarreta taronja de l'antiga entitat municipal. El president turc va reviure així els seus anys de joventut, on va convertir-se en un futbolista semiprofessional conegut amb el sobrenom d'Imam Beckenbauer, fent alhora referència a les seves fermes conviccions religioses i a la seva habilitat amb la pilota, una destresa que Erdogan va deixar palesa amb els tres gols que va marcar durant l'amistós que va servir per inaugurar l'estadi. De fet, la samarreta amb el número 12 que en aquell partit va lluir Erdogan (una picada d'ullet al fet que el polític islamista pogués convertir-se, pocs dies després del matx, en el dotzè president de la Turquia moderna) és una de les escasses relíquies de les quals poden presumir les vitrines d'un club pràcticament sense història.
Erdogan amb una samarreta de l'Istanbul Basaksehir amb el número 12 i el seu nom, ofrena per la seva elecció presidencial. Foto: www.ibfk.com.tr
Tot i això, l'absència de tradició no ha estat un impediment perquè el club presidit per Göksel Gümüşdağ, un empresari militant del governamental AKP i membre de la família política d'Erdogan, ja que la seva esposa és neboda de la primera dama de Turquia, compti amb abundants recursos econòmics que li han permès construir un equip capaç de competir pel títol turc amb els clubs històrics de la ciutat del Bòsfor.
L'Istanbul Başakşehir, que des de 2015 ha incorporat el nom de l'empresa Medipol a la seva denominació oficial, s'ha convertit en un instrument de poder en mans de l'entorn d'Erdogan i del seu Partit de la Justícia i el Desenvolupament. Un club artificial, sense història, amb escassos afeccionats que, a més, mantenen un comportament d'allò més políticament correcte, tot un rara avis per les tradicions dels seguidors turcs, però que aspira a tot gràcies a les complicitats que manté amb el poder.
Un club els afeccionats del qual van ser els únics a plorar, la nit del passat 23 d'abril, la derrota d'Erdogan en la seva lluita pel control d'Istanbul. Una lluita que transcendeix l'àmbit estricte de la ciutat del Bòsfor, ja que com el mateix president islamista i conservador havia afirmat "si perdem Istanbul, perdrem Turquia".