27
de juny
del
2019
Actualitzat
a les
12:31h
La millora de la situació econòmica no repercuteix en el gruix de la ciutadania i, en concret, ignora especialment les persones més desafavorides. Així ho indica l'enquesta de condicions de vida del 2018 -que fa referència als ingressos del 2017-, feta pública aquest dijous per l'Idescat i que assenyala que un 24,7% dels catalans està en risc de pobresa o exclusió, nou dècimes més que l'any anterior (23,8%) i essent la xifra més alta dels darrers sis anys -excepte el 2014, quan era del 26%.
Aquesta taxa, anomenada Arope, mesura la proporció de la població que està en risc de pobresa -percep menys del 60% de la mediana dels ingressos- o té privació material severa o baixa intensitat de treball. D'aquesta tres indicadors, per separat, la taxa de risc de pobresa va pujar del 20% al 21,3% respecte l'enquesta del 2017, el percentatge de població en situació de privació material severa també va augmentar del 5% al 6,5% i, en canvi, el percentatge de llars amb baixa intensitat de treball ha disminuït del 8,8% al 5,8%, a causa de la caiguda de l'atur.
L'augment de la taxa de catalans en risc de pobresa ha crescut, en part, perquè els ingressos mitjans nets van créixer el 2017 dels 12.712 euros per persona a 13.338 euros -dels 31.411 a 32.763, en el cas de les llars-. Com que la taxa de risc de pobresa és relativa i en relació a la mediana d'ingressos, i aquests han crescut no homogèniament, la proporció de catalans per sota del 60% de la mediana ha augmentat. De fet, l'augment per persona ha estat del 4,9%, de mitjana, però, en els homes, ha crescut un 8,2% i, en la població major de 65 anys, un 5,7%.
Entre els menors de 16 anys, on hi ha més pobresa
Per això, la taxa de risc de pobresa puja fins al 24,1% en el cas de les dones -3,4 punts més que l'any anterior- i es queda en el 18,4%, en els homes -1,4 punts menys-. La població estrangera amb més de 15 anys presenta una taxa del 48%, mentre que la que té la nacionalitat espanyola, tan sols la té del 16,7%. Per edats, els que es troben amb més risc de pobresa són els menors de 16 anys -28%-, tot i que són els únics en què el percentatge cau respecte l'anterior enquesta, per bé que es mantenen molt per sobre de la població entre 16 i 64 anys -20,2%- o de més de 64 anys -19,2%-.
En concret, les llars on creix més la taxa de risc de pobresa són les d'un adult amb un o més fills dependents (del 35,2% al 42,9%). L'efecte del lloguer és enorme a l'hora de situar catalans en risc de pobresa, ja que, si els llogaters tinguessin el pis en propietat i no haguessin de fer front a aquesta despesa, la taxa cauria del 21,3% al 18,8%. En tot cas, les transferències socials -en reben un 58,2% de les llars, especialment per vellesa- atenuen la pobresa, que seria del 41% sense elles.
Ni una sola setmana de vacances a l'any
Les privacions més freqüents entre els catalans són la impossibilitat d'afrontar despeses imprevistes de 700 euros -no poden un 28,2%- o de pagar-se una sola setmana de vacances a l'any -27,2%-. Sigui com sigui, un 52,7% de la població afirma que arriba amb algun tipus de dificultat a finals de mes -3,1 punts més que fa un any-.
Malgrat tot, alguns índexs de desigualtat s'han reduït en l'enquesta del 2018. És el cas del que mesura la diferència entre els ingressos del 20% de la població que en té més i el 20% que en té menys. El 2017, els primers rebien 5,2 cops el que rebien els segons, mentre que, l'any anterior, la proporció era de 5,7. Igualment, l'índex de Gini -en què 0 és màxima igualtat i 100, màxima desigualtat- va caure del 31,8 al 30,3.
Aquesta taxa, anomenada Arope, mesura la proporció de la població que està en risc de pobresa -percep menys del 60% de la mediana dels ingressos- o té privació material severa o baixa intensitat de treball. D'aquesta tres indicadors, per separat, la taxa de risc de pobresa va pujar del 20% al 21,3% respecte l'enquesta del 2017, el percentatge de població en situació de privació material severa també va augmentar del 5% al 6,5% i, en canvi, el percentatge de llars amb baixa intensitat de treball ha disminuït del 8,8% al 5,8%, a causa de la caiguda de l'atur.
L'augment de la taxa de catalans en risc de pobresa ha crescut, en part, perquè els ingressos mitjans nets van créixer el 2017 dels 12.712 euros per persona a 13.338 euros -dels 31.411 a 32.763, en el cas de les llars-. Com que la taxa de risc de pobresa és relativa i en relació a la mediana d'ingressos, i aquests han crescut no homogèniament, la proporció de catalans per sota del 60% de la mediana ha augmentat. De fet, l'augment per persona ha estat del 4,9%, de mitjana, però, en els homes, ha crescut un 8,2% i, en la població major de 65 anys, un 5,7%.
Entre els menors de 16 anys, on hi ha més pobresa
Per això, la taxa de risc de pobresa puja fins al 24,1% en el cas de les dones -3,4 punts més que l'any anterior- i es queda en el 18,4%, en els homes -1,4 punts menys-. La població estrangera amb més de 15 anys presenta una taxa del 48%, mentre que la que té la nacionalitat espanyola, tan sols la té del 16,7%. Per edats, els que es troben amb més risc de pobresa són els menors de 16 anys -28%-, tot i que són els únics en què el percentatge cau respecte l'anterior enquesta, per bé que es mantenen molt per sobre de la població entre 16 i 64 anys -20,2%- o de més de 64 anys -19,2%-.
En concret, les llars on creix més la taxa de risc de pobresa són les d'un adult amb un o més fills dependents (del 35,2% al 42,9%). L'efecte del lloguer és enorme a l'hora de situar catalans en risc de pobresa, ja que, si els llogaters tinguessin el pis en propietat i no haguessin de fer front a aquesta despesa, la taxa cauria del 21,3% al 18,8%. En tot cas, les transferències socials -en reben un 58,2% de les llars, especialment per vellesa- atenuen la pobresa, que seria del 41% sense elles.
Ni una sola setmana de vacances a l'any
Les privacions més freqüents entre els catalans són la impossibilitat d'afrontar despeses imprevistes de 700 euros -no poden un 28,2%- o de pagar-se una sola setmana de vacances a l'any -27,2%-. Sigui com sigui, un 52,7% de la població afirma que arriba amb algun tipus de dificultat a finals de mes -3,1 punts més que fa un any-.
Malgrat tot, alguns índexs de desigualtat s'han reduït en l'enquesta del 2018. És el cas del que mesura la diferència entre els ingressos del 20% de la població que en té més i el 20% que en té menys. El 2017, els primers rebien 5,2 cops el que rebien els segons, mentre que, l'any anterior, la proporció era de 5,7. Igualment, l'índex de Gini -en què 0 és màxima igualtat i 100, màxima desigualtat- va caure del 31,8 al 30,3.