Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

La brúixola: 28 de juny

Els presos i el govern d'Espanya

La carta de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez per defensar l'abstenció a la investidura de Pedro Sánchez evidencia el debat intens a JxCat sobre quin paper exercir al Congrés. També són notícia l'incendi de l'Ebre, José Montilla, Inés Arrimadas, Manuela Carmena, Angela Merkel i el Grec 2019

per Joan Serra Carné , 28 de juny de 2019 a les 06:00 |
La investidura a Espanya s'ha complicat, fins al punt que els assessors de Pedro Sánchez ja fan valer la carta d'una nova convocatòria electoral. El missatge s'explica com a mesura de pressió a Pablo Iglesias, que pretén integrar un govern de coalició mentre el PSOE només admetria una implicació institucional menor d'Unides Podem. Sánchez i Iglesias no s'acaben d'entendre i despleguen estratègies. El primer empeny per segellar la investidura, el segon assegura que la prioritat del socialista és aconseguir l'abstenció de Ciutadans, però que haurà de mirar a l'esquerra quan s'adoni que Albert Rivera no està disposat a cedir.

Sánchez sap, però, que amb els escons d'Unides Podem no en té prou. Li faria falta l'abstenció de forces independentistes. I aquest és el debat que ara està viu a Lledoners i Waterloo. ERC no va posar línies vermelles en campanya per a una possible investidura del dirigent del PSOE -i es manté en aquest discurs- mentre que a Junts de Catalunya (JxCat) el posicionament presenta més arestes. Com avançava aquest dijous NacióDigital en una peça firmada per Oriol March, els presos de JxCat defensen una abstenció en la investidura de Sánchez. Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez ja han enviat una carta de set pàgines a la cúpula de la formació amb arguments que justifiquen un vot que aplanaria el camí del líder socialista a la Moncloa.


El parer dels presos -suspesos com a diputats i pendents de sentència- és compartida per Artur Mas, implicat en la refundació de JxCat. Mas, que ha mantingut una trobada recent amb Puigdemont, ja ha fet evident el seu posicionament. Xoca amb la de veus més pròximes a Waterloo, com les de Laura Borràs o Míriam Nogueras, ara al capdavant de les sigles nacionalistes a Madrid. El president Quim Torra també entén que Sánchez no s'ha mogut prou per facilitar-li el trajecte. De fet, Torra ha denunciat repetidament la falta de gestos procedents de Madrid i la insistència en la via judicial, que ara també l'afecta pel cas dels llaços grocs. El debat és viu i genera incomoditats. Li passa el mateix al PSOE, reticent a recórrer als vots independentistes per mantenir-se en el poder.

La veu de Montilla. La posició de dirigents socialistes sobre la situació dels presos sempre genera interès. I si es tracta d'un expresident de la Generalitat, encara més. José Montilla en parla en una entrevista amb Ferran Casas i Sara González que publiquem a NacióDigital: afirma que no creu "en l'existència del delicte de rebel·lió" i que, sense l'acusació més greu, els dirigents independentistes "haurien d'estar en llibertat des de fa temps". Montilla també es mostra crític amb adversaris polítics. Considera que l'independentisme ha provocat que "la institució de la presidència de la Generalitat estigui erosionada" -un missatge que interpel·la directament Torra- i sosté que Ciutadans "ha treballat per la divisió des del primer dia. "No ha aportat res a la política catalana", diu Montilla del partit d'Albert Rivera.


Lluita contra el foc a l'Ebre. El segon incendi més important que està patint Catalunya des del 1998 -el primer va ser el de l'Empordà del 2012, quan es van superar les 10.000 hectàrees calcinades- continua obligant els Bombers i tots els efectius d'emergència a multiplicar esforços per frenar-ne la progressió. Fins aquest dijous a la nit el foc iniciat entre la Torre de l'Espanyol i Vinebre ja havia cremat més de 5.000 hectàrees i continuava descontrolat. Avui us continuarem informant detalladament, minut a minut, del que passi als municipis afectats i acostant-vos els testimonis dels veïns que pateixen els efectes de les flames.


Vist i llegit


Albert Rivera és un dels protagonistes de la setmana. El degoteig de dimissions a Ciutadans -amb noms de pes, com Toni Roldán o Javier Nart- ha posat el líder de la formació taronja al centre dels focus. La periodista Estefanía Molina ha escrit a El Confidencial sobre la crisi que viu el partit, fixant-se en el paper d'Inés Arrimadas. La peça sosté que, des del moment que la dirigent catalana ha aterrat a Madrid, ha lligat la seva sort a la de Rivera, per bé i per mal. Arrimadas, que havia conreat un perfil propi des de la política catalana, ha quedat reduïda a la condició de portaveu del líder màxim dels taronja. Com en una trampa per a ratolins, qui va ser cap de l'oposició al Parlament és avui el rostre d'una direcció enrocada i sotmesa a pressió.


El nom propi

Les paraules i els gestos d'Angela Merkel són escrutats sempre al detall. I en els darrers dies les seves aparicions públiques van acompanyades de preocupació. Merkel ha tornat a patir tremolors en un acte al palau de Bellevue a Berlín, una afectació molt visible i de la qual la premsa alemanya ja se n'ha fet ressò. L'últim episodi ha disparat les especulacions sobre el seu estat de salut, perquè la setmana passada ja va viure una situació calcada mentre rebia el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, en una visita de treball a la capital alemanya. El portaveu del govern germànic, Steffen Seibert, s'ha vist obligat a reaccionar: assegura que la cancellera "està bé" i que no té previst canvis en la seva agenda immediata, que inclou els compromisos de la reunió del G-20 al Japó. Tanmateix, l'estat de Merkel és una incògnita que motiva preguntes, encara sense resposta, a Berlín i arreu d'Europa.


La frase de la setmana
 
"Pedro Sánchez i Pablo Iglesias haurien de recórrer a un mediador". En una entrevista a eldiario.es, l'exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena mostra la seva preocupació per les dificultats d'entesa entre el líder del PSOE i d'Unides Podem per arribar a un acord de governabilitat a Espanya. Carmena, allunyada d'Iglesias tot i ocupar un mateix espai polític, reclama trobar vies que facilitin un executiu progressista a l'Estat. En la conversa amb la capçalera d'Ignacio Escolar, l'exalcaldessa assumeix els errors que li han impedit retenir l'alcaldia de la capital espanyola i demana que Más Madrid -la plataforma compartida amb Íñigo Errejón- no "acabi sent una estructura com les que han fracassat". Un altre missatge que sembla dirigit a Iglesias.


Els imperdibles

El Grec 2019 ja està en marxa. Han començat 36 nits amb gairebé un centenar d'espectacles que amenitzaran les jornades caloroses d'estiu a Barcelona. Després de la inauguració de dimecres a la nit, amb un concert dels Kronos Quartet, el cap de setmana ens depara cites que val més no perdre's. Dues propostes: l'espectacle Valenciana, de Jordi Casanoves, amb referències al cas d'Alcàsser i la ruta del Bacalao; i el muntatge Nenes i nens, dirigit per Joel Joan.

Si voleu ampliar el llistat de propostes d'oci, cada divendres Arnau Urgell us planteja recomanacions de cap de setmana. Entre les destacades, el Liceu a la Fresca, una iniciativa que pretén acostar l'òpera a tots els racons del país. Avui es podrà seguir la retransmissió de Tosca de Pucini a 255 municipis del Principat de Catalunya, el País Valencià, la Catalunya Nord i les Illes Balears, així com en diversos punts de l'Estat. I a la secció de sèries de NacióDigital, Víctor Rodrigo ha preparat un article especial amb les estrenes més esperades de l'estiu. No us perdeu la tercera temporada d'Stranger Things (Netflix), que arriba el 4 de juliol, i feu cas a la resta de propostes del nostre prescriptor. Bon cap de setmana!

 
Joan Serra i Carné
redactor en cap de NacióDigital




Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres al matí al teu correu electrònic?
 
Fes clic aquí per subscriure't-hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
La brúixola
Participació