La gran ciutat del Petit Montjuïc

Que jo recordi, sempre he estat obsessionat amb Montjuic. Amb els seus racons, la seva pedra, els seus parcs, les corbes del Passeig de l'Exposició i el de Santa Madrona. El Poble Espanyol, les escales mecàniques que et porten al Palau Nacional, els pavellons de la Fira, el seu estil, tan alts i espaiosos. L'anella olímpica, els voltants del MNAC, la calma que s'hi respira quasi sempre encara que hi hagi bastanta gent. La Ciutat del Teatre, és clar i el Teatre Grec. El castell! Una construcció fascinant.

Quan era petit hi havia una exposició permanent de material militar, soldadets, estàtues... que algú un dia va decidir treure d'allà. És fabulós arribar a Montjuïc pujant pel Poble Sec, entretenir-se amb les cases i els bars, les poques botigues que hi ha, l'ambient de barri, els desnivells connectats amb escales. Els veïns que surten a comprar, la quietud.
 
Un cop arribes a dalt, a tocar del teatre Grec hi trobaràs el Petit Montjuïc, el bar que la Marta Baldó va obrir fa un parell d'anys i que no em pot agradar més. És ideal per deixar-s'hi caure just abans d'una funció del Lliure, el Grec o el Mercat de les Flors. Ideal també per refugiar-s'hi de la calor del migdia. I ideal també per anar-hi sense cap motiu en concret. Només pel gust de fer-ho. Pel bon gust amb el menjar i el beure, per la simpatia que destil·la i perquè ha esdevingut un lloc important del barri, un focus d'inquietuds, un irradiador de veïnatge, de caliu, de connexió entre persones.

Amb aquesta personalitat, han emprès un projecte fantàstic: reivindicar, fer valdre i explicar a tothom com en són de bonics els Jardins de Laribal. Poca gent sap que es diuen així, ocupen l'espai del qual coneixem com a Parc de Montjuïc, també se'ls identifica com els jardins de la Font del Gat. L'entrada sud està a molt a prop de l'entrada del Grec i s'estenen cap amunt fins al passeig de Miramar. Estan molt ben cuidats i són poc coneguts. Connecten amb els jardins del Grec i la Fundació Miró els va robar una mica d'espai vital. Dins del projecte d'obertura a la ciutat, de donar-los a conèixer, de dinamitzar la seva vida, el Petit Montjuïc proposa tenir-los en compte de cara al turisme de qualitat i, sobretot, a la cohesió social del barri a través de rutes i itineraris.
 
Passegem pels jardins amb l'historiador i president d'estudis Montjuïc, Oriol Granados. És un gust sentir-lo explicar com i quan es van construir els jardins. La idea inicial, de finals del segle XIX, partia de la urbanització del Poble Sec i la proposta de crear un parc amb la consegüent adquisició per part de l'ajuntament de propietats privades pertanyents a la burgesia. L'encàrrec se li va fer al famós arquitecte Forestier. Els murs de contenció, les glorietes, les pèrgoles, la fascinant canalització de l'aigua, els estanys, els parterres, les escales, els sortidors, els elements de decoració, els bancs... Les successives transformacions provocades per la Guerra, per les exposicions universals, per les reformes... Les estàtues antigues i les que no ho són tant. La vegetació, el batec, la connexió amb la ciutat.

Els jardins de Laribal, quin lloc tan bonic i que poc que el coneixem. Montjuïc, quin lloc tan bonic i que fantàstic que sempre vingui de gust anar-hi. Si us decidiu i agafeu el metro per anar-hi, baixeu a Poble Sec, pugeu caminant i intenteu passar pel Petit Montjuïc. És una petita festa.