El retorn dels presos aboca l'independentisme a bastir la unitat estratègica abans de la sentència

El polze amunt de Jordi Turull s'ha convertit en una de les imatges icòniques del trasllat dels presos i preses polítiques a Catalunya. L'exconseller de la Presidència, que va sortir dilluns juntament amb Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart dilluns de Soto del Real, no ha arribat a Lledoners fins aquest dimecres, mentre que Dolors Bassa i Carme Forcadell s'han passat tot un matí de viatge per carretera des d'Alcalá Meco fins a Puig de les Basses i Mas d'Enric, respectivament. Els nou dirigents independentistes tornen a les cel·les que van deixar al gener, abans del judici, amb un repte que els implicarà a tots ells i també als principals responsables del país: bastir la unitat estratègica per respondre a la sentència.

Aquesta ha estat, de fet, la idea que ha volgut transmetre el president de la Generalitat, Quim Torra, quan ha sortit de Lledoners a mitja tarda. "El país ha de ser capaç de trobar una resposta col·lectiva en el cas que no hi hagi una sentència absolutòria", ha apuntat Torra, en plena ronda de contactes amb tots els actors sobiranistes. La previsió és que es tanqui a mitjans de juliol, moment en el qual el president té previst fer-ne una valoració pública. De moment, ha escoltat tot tipus de visions: des de la unilateralitat defensada per la CUP, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Demòcrates a l'estratègia del 80% impulsada per Òmnium, passant per una via més possibilista com la dels actors empresarials i sindicals.

Qui es reunirà aquest dijous amb Torra són precisament els màxims responsables de la UGT i CCOO. Ho faran quan els presos i les preses ja hagin passat la primera nit a Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses. "Són a Catalunya, però no són a casa", repetien ahir els principals dirigents sobiranistes que es van acostar als centres penitenciaris per fer costat als encausats. També hi va ser Joan BonaNit, que durant l'anterior estada al centre penitenciari de Sant Joan de Vilatorrada va acostar-s'hi cada nit per saludar els presos. Aquest cop, això sí, ja no li fa res que el gravin de cara: va mostrar la seva imatge al Suprem, on va acudir com a testimoni, sense problemes.

En una concentració menys nombrosa que el comiat del mes de gener i que d'altres manifestacions convocades a la presó del Bages, els concentrats han clamat per la llibertat dels encausats. Tots ells afronten penes de presó que van des dels 25 anys que la Fiscalia demana per a Junqueras fins als 16 anys que el ministeri públic reclama per a la resta de membres del Govern. "La crisi catalana no es resoldrà amb sentències duríssimes", ha reflexionat el conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, que va visitar Forcadell al centre penitenciari de Mas d'Enric, al Catllar.

L'escenari de condemnes rellevants ja forma part de les previsions de l'independentisme. És així des de les conclusions de la Fiscalia en el judici al Suprem -el ministeri públic no es va moure ni un mil·límetre de la posició inicial, basada en un "cop d'estat" amb ús de violència- i també des que el tribunal va decidir mantenir en presó preventiva nou dels encausats fins que arribi la sentència. Si el veredicte arriba a finals de setembre o a principis d'octubre, com preveuen els magistrats, hi haurà dirigents -Jordi Sànchez i Jordi Cuixart- que portaran pràcticament dos anys a la presó de forma ininterrompuda. Torra, de fet, n'ha exigit la llibertat immediata.

Epicentre de la política catalana

El president visitarà en els propers dies Forcadell i Bassa, però és conscient que l'epicentre de la política catalana es tornarà a desplaçar a Lledoners com ja va passar entre el juliol de l'any passat i el mes de gener del 2019. Qualsevol decisió -fins i tot els canvis al Govern, tenint en compte que el relleu d'Elsa Artadi a Presidència es va cuinar en reunions amb Turull al centre penitenciari del Bages- era cuinada a les sales de reunions, on els presos tenien contacte sovintejat amb els seus col·laboradors. Aquesta vegada, com a mínim, hi haurà quatre aspectes sobre la taula: la investidura de Pedro Sánchez, el futur de Junts per Catalunya (JxCat), el congrés d'ERC i la resposta a la sentència, que és el més delicat de tots i el que més contactes exigirà.

"Necessitem que junts, el país col·lectivament, abordi una resposta democràtica basada en el dret a l'autodeterminació i que jo presentaré al Parlament", ha apuntat Torra des del Poblenou, on s'ha desplaçat després de passar per Lledoners. No serà senzill conjugar les propostes de tots els actors, inclòs l'exili: el Consell per la República aspira a tenir un paper en les converses per bastir un nou full de ruta a l'espera de saber quin és el futur de Carles Puigdemont com a eurodiputat. El triangle Palau-exili-Lledoners haurà d'estar més greixat que mai quan arribi el veredicte de Manuel Marchena.

La quarta pota de l'independentisme mobilitzat, la del carrer, tindrà en la plaça d'Espanya de Barcelona l'Onze de Setembre d'enguany el principal espai. Els sis carrers que l'envolten serviran per traçar un estel que, segons la presidenta de l'Assemblea, Elisenda Paluzie, vol simbolitzar la unitat estratègica que ha de recuperar l'independentisme. La nova mobilització és un repte, perquè no hi ha cap objectiu compartit a la vista a banda de l'anomenada "resposta de país" a la sentència. Serà, en tot cas, la vuitena Diada que aspira a ser massiva i a demostrar que la repressió, exemplificada a Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric, no atura el procés.