Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

procés català

GUIA Tot el que sabem de la manifestació de la Diada

L'ANC organitza una mobilització en forma d'estel i amb epicentre a la plaça d'Espanya de Barcelona per reclamar la unitat estratègica de l'independentisme

per Aida Morales , 26 de juny de 2019 a les 18:00 |
Detall del cartell de la Diada del 2019 | ACN
La manifestació de la Diada de l'Onze de Setembre d'enguany ja comença a caminar. Aquest dimecres, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha descobert quin serà l'emplaçament, i la seva presidenta, Elisenda Paluzie, també ha desgranat quines seran les línies del discurs polític que vol difondre. Amb la col·laboració d'Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), l'Assemblea planeja una nova mobilització multitudinària, que aquest any busca tenir, més que mai, caràcter unitari. Això és tot el que se sap, fins ara, de la manifestació. 

- On serà la manifestació?


Tindrà el punt central a la plaça d'Espanya de Barcelona, tot i que la mobilització inclou tots els carrers que hi desemboquen. D'aquesta manera, l'objectiu de l'ANC és dibuixar una estrella amb centre a la plaça d'Espanya, tot i desplegar la mobilització a través d'altres vies com els carrers de la Creu Coberta, Tarragona, Gran Via, Paral·lel i Maria Cristina. Amb la imatge dels manifestants omplint aquestes vies, la voluntat és mostrar que la gent, vingui d'on vingui i tingui la ideologia que tingui, es pot arribar a entendre en el punt en comú de la independència. 

- A quina hora serà?


Com és habitual, les mobilitzacions de l'Onze de Setembre tenen un punt culminant a les 17.14 hores per commemorar els fets de 1714. Un moment, ha recordat Paluzie, en què es commemora l'annexió de Catalunya dins d'Espanya i "no se celebra cap festa". Per això, la presidenta de l'ANC ha insistit en remarcar que durant al Diada els independentistes converteixen el dia en una reivindicació popular pel dret a decidir.

- Quina és la idea força?


Aquesta any l'ANC vol reforçar l'objectiu d'assolir la independència des de l'anàlisi d'aquelles coses que considera que l'any 2017 van fallar. Per això, un dels fets més importants és recuperar la unitat estratègica entre partits, que l'entitat assegura que durant els darrers mesos -molt marcats per comicis electorals- s'ha diluït. Només d'aquesta manera, ha advertit Paluzie, es podrà fer reflotar l'esperit de l'1 d'octubre, quan els partits independentistes i societat civil anaven a l'una. 

- Com serà la samarreta?

Després d'haver jugat amb diversos formats i colors, aquest any l'ANC ha dissenyat una samarreta de color blau turquesa, que té versió amb mànigues o sense. En aquesta s'hi pot veure una estrella com a punt central -que simularà l'efecte que vol provocar la manifestació a la plaça d'Espanya-, i conté una brúixola a la part de darrere per assenyalar que els catalans tenen clar el rumb cap a la independència. 

Diades organitzades per l'ANC

- 2012: Passeig de Gràcia

Va ser la primera i gran manifestació de l'ANC. Sota el lema "Catalunya, nou estat d'Europa" va aplegar, segons la Guàrdia Urbana, un milió i mig de persones -dos milions, segons els organitzadors- i va marcar el precedent de les mobilitzacions que la succeirien. Més de tres quilòmetres de ciutadans van ocupar tot el passeig de Gràcia i la Via Laietana.

- 2013: la Via Catalana

Va ser una cadena humana d'uns 400 quilòmetres arreu de Catalunya que va resseguir l'antiga Via Augusta, des del Pertús (el Vallespir) fins a Vinaròs (el Baix Maestrat). Segons el Departament d'Interior de la Generalitat hi van participar 1,6 milions de persones, 500.000 pels carrers de Barcelona. 

- 2014: La V de Diagonal i la Gran Via

La Diagonal i la Gran Via es van transformar en una gegantina V formant els colors de la senyera. Van ser més d'onze quilòmetres plens a vessar de gent vinguda d'arreu de les comarques de Catalunya per reclamar la voluntat de votar el 9-N. La Guàrdia Urbana va xifrar en 1'8 milions els assistents.

- 2015: la Meridiana

La Via Lliure a la República Catalana, la quarta mobilització massiva consecutiva de l'ANC, va desbordar també totes les previsions. Ja sota la presidència de Jordi Sànchez, es va xifrar la seva participació en dos milions citant les estimacions de diversos mitjans. La Guàrdia Urbana de Barcelona, per la seva banda, va rebaixar la dada a 1'4 milions persones. Es va celebrar en plena campanya de les eleccions plebiscitàries.

- 2016: una Diada descentralitzada

Barcelona, Berga, Lleida, Salt i Tarragona van ser els punts escollits per a la Diada descentralitzada de la cinquena gran mobilització sobiranista. En aquesta, l'objectiu va ser simbolitzar el batec del nou Estat. Es va calcular la participació d'un milió de persones en una diada diversa i totalment innovadora pel que fa a l'organització. 

- 2017: una plaça Catalunya pel referèndum

La Diada del 2017 va ser la del referèndum. Hi van participar un milió de persones -segons la Guàrdia Urbana- i, des del Passeig de Gràcia i el carrer Aragó es van voler representar tots els colors de l'independentisme amb la vista posada en la votació de l'1 d'octubre que el Tribunal Constitucional ja havia suspès formalment. Tots els actors de van considerar que aquesta manifestació havia de ser la primera part de la consulta vinculant d'octubre, i es va dibuixar un gran símbol "+", per la voluntat de sumar en "positiu". 

- 2018: Diagonal

Prop d'un milió de persones van omplir la Diagonal per la República. Va ser la Diada més complexa dels últims anys pels efectes de la repressió i l'absència dels presos polítics i exiliats, tot i que l'independentisme no es va arronsar i la mobilització es va desplegar des de la plaça de les Glòries fins al Palau Reial. Les principals reivindicacions recordaven encara els fets de l'1 d'octubre i les conseqüències judicials que se'n van derivar, convertides en presó i exili.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació