29
de juny
del
2019
Actualitzat
el
02
de juliol
a les
11:08h
Elisenda Paluzie (Barcelona, 1969) és presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) des del març del 2018, quan va ser escollida per les bases de l'entitat independentista en substitució de Jordi Sànchez, actualment empresonat. Paluzie es mostra crítica amb els partits. Considera que les conseqüències de l'1 d'octubre no s'han valorat prou i que d'això en tenen culpa les formacions independentistes. Segons el seu parer, han renunciat a la unitat estratègica i han tornat a la casella de reclamar un referèndum acordat amb el govern de l'Estat. Contràriament, l'ANC sosté que cal avançar en la unilateralitat per aplicar el resultat inequívoc del referèndum i apunta que la legitimitat l'atorgarà superar el 50% en unes properes eleccions al Parlament. Paluzie demana no repetir errors estratègics de l'octubre del 2017.
- El 5 de maig, l'ANC aprovava en assemblea ordinària el nou full de ruta de l'entitat, basat en la unilateralitat i la unitat estratègica. Un camí directe cap a la independència que ja no creu en una opció pactada.
- Òbviament, una independència negociada, pactada i acordada seria millor i, per tant, si mai hi hagués una oferta de referèndum acordat i amb compromís d’acceptar el resultat per part de l’Estat, seria millor. Ara bé, el que diem és que no ho veiem realista perquè les majories polítiques i socials de l’estat espanyol són les que són i ens han repetit que no ens reconeixen com a subjecte polític i no ens respecten el dret a l’autodeterminació. Per tant, no ens podem quedar de braços creuats esperant un referèndum acordat.
Ara el que hem fet és analitzar les fortaleses i febleses que vam evidenciar en la primera fase del 2012 al 2017 i, sobretot, durant la tardor del 2017. L’1 d’octubre es va produir la unitat estratègica entre tots els partits independentistes que es van posar d’acord amb una llei del referèndum i una llei de transitorietat, teníem un govern disposat a fer determinades coses, sobretot donar caràcter d’oficialitat al referèndum, i teníem una societat civil organitzada i autoorganitzada que va compensar allò que el Govern, en un estat de setge policial, no podia fer.
- Malgrat haver-hi unitat estratègica, la independència no es va assolir. Què va fallar?
- Potser hi va haver una certa ingenuïtat en pensar que es podia forçar l’Estat a negociar fent el referèndum. I si no era l’Estat, la Unió Europea. I aquí vam veure que la Unió Europea també té uns llindars de vulneració de drets que són molt pitjors del que pensàvem.
- L'ANC descarta un altre referèndum?
- Si hi hagués un referèndum acordat i vinculant amb l’Estat estaríem disposats a anar-hi, més que res perquè una independència negociada és molt menys costosa per a tothom. Però nosaltres plantegem que el referèndum unilateral ja l’hem fet l’1 d’octubre, i millor que aquell no el farem. Amb el 9-N l’Estat ja en va aprendre, i l’1-O les urnes ja no es van poder comprar des del Govern. Per tant, repetir un referèndum unilateral seria una errada molt gran. Repetir un referèndum unilateral ens aboca a repetir un procés de consultes populars com les que ja vam fer. Això no crec que ens aporti res, ja ho hem fet i no cal que demostrem que som els millors organitzant referèndums. El que sí que hem dit és que hem de treballar per compensar les febleses del 2017 quan tornem a plantejar la unilateralitat. En això, la legitimació de cara al món es reforçaria enormement si en unes eleccions al Parlament de Catalunya superéssim el 50% dels vots.
- Parla d’unes eleccions que haurien de ser plebiscitàries?
- No m’agrada aquest terme. S’ha abusat tant d’aquest llenguatge i li hem dit a tantes coses eleccions plebiscitàries que, senzillament, un dels objectius que farien canviar les coses i tornarien a emplaçar els partits seria aconseguir aquest resultat de superar el 50% dels vots amb la fórmula que sigui. No hi estem tant lluny i això seria un reforçament enorme.
- Alguns dirigents polítics com Artur Mas han manifestat que unes eleccions a la tardor just després de la sentència podrien posar en risc la majoria independentista al Parlament. Ho comparteix?
- Nosaltres no hem dit quan han de ser les eleccions. Però si hi torna a haver eleccions al Parlament i se supera el 50%, és un mandat clar per fer efectiva la independència.
- El concepte d’unitat estratègica és viable després de les discrepàncies polítiques i partidistes que s’han fet evidents entre l’independentisme durant els últims mesos?
- És evident que [la independència] no està en els seus millors moments. En moltes etapes també ha trontollat i partim d’un procés que es fa des de la diversitat de partits, la diversitat ideològica, i això és complicat. El cicle electoral no ha ajudat gens, ha activat els ressorts instintius dels partits que és la competència, i els hi ha deixat algunes ferides que espero que no siguin tan fondes. Però tinc la impressió que la sentència serà un toc de realitat perquè aparquin les diferències.
- En qualsevol cas, veuria positives unes eleccions després de la sentència?
- El tema no és quan siguin, sinó si poden ser un instrument per crear aquesta unitat que tiri endavant amb el procés d’alliberament nacional, que està molt en stand by. Si això fos així, sí, però si no ha de ser així, millor treballar uns mesos més per veure si refem aquests ponts, ens posem d’acord en quin és l’objectiu i quin és el millor camí per assolir-ho.
- Des de l’ANC s’ha fet crítica al Govern de Quim Torra, fins al punt que a finals d’any se li va fer un ultimàtum perquè avencés inequívocament cap a la independència. Quina és la relació que ara té l'ANC amb Govern?
- S’han fet algunes reunions de màxim nivell, poques, al llarg d’aquest any i tres mesos que estem al secretariat. Se n’han de fer òbviament més, ja que ha quedat tot molt parat pel cicle electoral. Sí que hem fet, des del gener, reunions de la taula de partits i entitats per les mobilitzacions unitàries al voltant del judici.
- El Govern podria fer més?
-Sí. Nosaltres esperaríem que hi hagués un moment que es parlés obertament de tota l’estratègia 2012-2017, que està basada en un llibre de la transició nacional que impulsa Carles Viver Pi-Sunyer, on hi ha tota una sèrie de decrets que estan preparats, i on hi ha tota una sèrie d’escenaris que es plantegen. Doncs en un escenari de no negociació, de confrontació amb l’Estat, s’haurien d’analitzar quines parts segueixen sent vàlides, quines no, i de quina manera hem de treballar. I aquesta feina no s’ha fet.
Ningú ha fet balanç de capacitats, de com vam plantejar tot el procés d’independència. Se suposava que hi havia unes lleis i tota una sèrie de decrets que estaven pendents de ser publicats al DOGC i implicaven el naixement de la República catalana, no? Doncs analitzem amb calma què és el que va fallar i què és el que s’ha de replantejar.
- De fet, el full de ruta l’ANC reclama proclamar la independència i publicar-la als diaris oficials.
- Sí, però si publiques la declaració al DOGC i baixes la bandera espanyola, i no tens previst com imposaràs la teva autoritat a la ciutadania, és a dir, qui recaptarà els impostos, a qui s'hauran de pagar l’endemà o qui pagarà les nòmines dels treballadors de la Generalitat, no tens res. No és que nosaltres diguem que hem de baixar la bandera i publicar la declaració. Hi ha d’haver la part simbòlica del naixement de la nova República, però no és l’essencial. Una independència no es pot fer només amb la desobediència i sense tenir res preparat. Qui et defineix és qui recapta els impostos, bàsicament, i és qui té el control del territori i és l’Estat.
- Accions, però, que comportarien una escalada immediata de repressió, decrets d’inconstitucionalitat i aplicar el 155, per exemple.
- Jo no dic crear-ho, dic analitzar-ho. És que no s’ha fet la mínima anàlisi crítica. No se n’ha ni parlat. I potser la conclusió és que des del Govern no es pot fer. I si passa, com en el referèndum, doncs potser es pot fer des d’un altre àmbit.
- Aquesta manca d’anàlisi alimenta el desencís ciutadà?
- Jo el que crec és que la gent hi és, però molta gent diu que, quan torni a haver-hi un projecte seriós per la independència, ja s’hi tornarà a involucrar. El que no li pots demanar a la ciutadania és que estigui constantment mobilitzada.
- La campanya de la por i de la repressió per part de l’Estat, però, també ha afectat.
- La repressió, si s’aplica, és perquè saben que és eficaç. Un dels objectius que té és que et concentris en ella i oblidis el teu objectiu polític. I això ens ha costat una mica però, com a ANC, crec que ho estem aconseguint reorientar sense abandonar l’acompanyament a la gent víctima de la repressió. Aquí potser hem de tornar a guanyar la batalla del discurs. El risc que tenim amb els judicis del Suprem i els altres que vindran és que s’instal·li la idea que fer la independència és impossible. I en això, quan els partits insisteixen tant que l’objectiu és un referèndum acordat, el que estan és deslegitimant la idea de la independència i l’autodeterminació per elles mateixes, que són processos d’emancipació. Els pobles que han aconseguit la independència no ho han fet gairebé mai d’acord amb l’Estat. Llavors, que la repressió no ens faci creure que la independència és impossible. Abans de l’1-O també ens van dir que no podríem fer un referèndum no acordat amb l’Estat i el vam fer, i de la mateixa manera podem fer la independència, sempre que tinguem una legitimitat democràtica forta. I, potser, sense posar-nos dates.
- Fins on està disposada a arribar l'ANC?
- Estem disposats a tot, però jo voldria dir que hem d’actuar amb intel·ligència. Amb un procés de repressió, no li hem d’entregar a l’Estat víctimes innecessàries. Quan estàs en una estratègia de lluita no-violenta, has d’analitzar quins objectius té l’acció i quins són els beneficis i els costos en termes legals i de repressió.
- A l’Assemblea també han sortit a la llum discrepàncies sobre la manera d’actuar davant dels objectius. Està ara més polititzada que abans?
- No. L’ANC és diversa i transversal i, per tant, tenim des de simpatitzants de la CUP fins a votants històrics de Convergència o exmembres del PSC, o militants d’ERC. Em sembla que ha estat així des del seu naixement. Aquest secretariat diria que no té més militants de partits polítics que secretariats del passat.
- També és molt diferent el discurs de l’ANC del d’Òmnium, que aposta per involucrar el 80% sota conceptes més generals de drets i democràcia.
- És evident que són estratègies diferents, però no necessàriament són antagòniques. En l’època prèvia a l'1-O, la campanya d’Òmnium estava centrada en la democràcia i en el vot de l’1-O, i la campanya de l’ANC era la campanya del "sí" a la independència.
- Òmnium, de fet, col·labora amb l’ANC en l’organització de la Diada de l’Onze de Setembre. Com es preveu la mobilització?
- Vam mirar de dissenyar una Diada amb un missatge polític que funcionés independentment de si hi ha o no sentència. Perquè la sentència serà una peça més en aquest procés de repressió. Serà la sentència d’un judici, però si ho centrem tot en fer una reacció a la sentència i no teixim una estratègia guanyadora per a la independència, no ens servirà. La idea és que assolir la independència s’ha de fer amb unitat estratègica. I això vol dir des de la diversitat. La manifestació tindrà el punt de pressió als partits per fer-los entendre que la societat és diversa, però hem de ser capaços d’unir-nos per aconseguir l’objectiu de la independència.
- Durant aquest any l’ANC ha presentat projectes innovadors com el de Primàries Catalunya. Per què?
- Quan el juliol aprovem impulsar un procés de primàries, aquesta idea ja hi era amb l’associació Primàries Barcelona impulsada per Jordi Graupera, i ja hi havia hagut una convenció a Granollers de Primàries per la República amb alguns partits polítics més petits com Demòcrates i Solidaritat. I el que vam fer va ser crear una associació que es deia Primàries Catalunya que tenia per objectiu crear aquests processos democràtics on s’hi sumessin tots els partits. Fruit d'això es van organitzar primàries a una quarantena de municipis, i en el moment en què a la majoria no es va aconseguir que els grans partits independentistes s’hi sumessin, va quedar clar que, si no hi havia unitat, l’Assemblea sortiria del projecte i ja no faria ni campanya ni demanaria el suport per a les candidatures. Així, al març vam sortir de Primàries Catalunya. En termes de resultats electorals, és Primàries Catalunya on nosaltres no hi som qui ha de fer la valoració. Però m’agradaria precisar coses que no són certes, com que si no hi hagués hagut la candidatura de Primàries a Barcelona s’hagués aconseguit l’alcaldia independentista. Hem fet la simulació en dos escenaris i, en cap dels dos, s’aconsegueix que el pacte de Colau amb la meitat de Ciutadans i el PSC no tingui majoria.
- Però si ara hi hagués unes noves eleccions municipals, vist com ha anat tot, l’ANC s’hi tornaria a implicar?
- Per la naturalesa pròpia de l’Assemblea, i ens ho han retret algunes territorials, no ens hi podíem implicar fins al final perquè haguéssim trencat la transversalitat de l’entitat. Per altra banda, hi ha gent més lligada a partits polítics que ens pot retreure fins i tot que ens ho plantegéssim. Jo crec que era una idea nova, innovadora, que pot aportar a l’independentisme, i que potser en un altre moment serà un instrument útil.
- En unes properes eleccions al Parlament, per exemple?
- És un mètode que si els partits ho decideixen, com el concepte de llista civil que va propugnar Òmnium l’estiu el 2015, es pot recuperar. Ara bé, nosaltres participar al projecte Primàries Catalunya, que ara ja és una coalició que s’ha presentat a municipis i que té uns regidors, no. Nosaltres en vam sortir el març i ja no hi tindrem vinculació, si van a les eleccions al Parlament.
- On el projecte de l’ANC ha estat exitós és a la Cambra de Comerç de Barcelona, amb la candidatura Eines de País. Com s’ha d’utilitzar aquest poder independentista en aquest organisme?
- Aquí altre cop estem mirant de fer coses que no s’havien fet en el passat. I l’ANC va donar suport fins el mateix dia de les eleccions, però ara és Eines de País i l’executiva escollida que tiraran endavant el seu programa. L’Assemblea ara ja no ha de dir què s'ha de fer. El que és important és que nosaltres apoderem la gent que sabem que té un compromís inequívoc amb el país i que està disposada a assumir riscos, i que no cedirà a les pressions de l’Estat.
- Però què n’espera l’ANC d’aquesta candidatura?
- L’Assemblea n’espera que treballi pel teixit productiu català, amb eficiència, i que estigui al costat del país quan hi torni a haver un altre embat democràtic.
- Estar al costat del país, però, pot ser difícil dins de la Cambra de Barcelona, que depèn de la Cambra d’Espanya i que rep bona part de les aportacions d’empreses obertament no independentistes.
- El que dius és una part del pressupost. A més, probablement es reformarà perquè hi haurà una llei de cambres, i aquest nou equip directiu haurà de saber trobar les maneres de finançar-se. Trobaran la manera perquè les cadires d’or no són els gruix del pressupost.
- Una altra campanya que han presentat recentment és la de consum estratègic, que ha estat interpretada com un boicot a empreses espanyoles.
- Totes les condicions del cercador, les empreses espanyoles o europees les poden complir. Es tracta de fer un tipus de consum que enforteixi un teixit productiu, sobretot en àmbits de sectors molts regulats, que sigui independent dels poders polítics i les pressions de l’Estat. No és d’empreses catalanes i empreses espanyoles perquè una empresa espanyola pot complir perfectament els criteris.
- També han iniciat diverses campanyes internacionals.
- Sí, hem seguit una estratègia de litigació internacional, de denuncies de vulneracions de drets civils i polítics en organismes com l’ONU, i hi hem estat molt implicats. La resolució del Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries va ser una qüestió finançada per ANC i Òmnium. I hem finançat altres denuncies pendents de resolució per vulneració de drets polítics, com la no investidura de Jordi Sànchez, i la suspensió temporal dels diputats del Parlament. I també hem promogut una Iniciativa Ciutadana Europea, que vam presentar conjuntament amb el Consell per la República, i que sabrem aviat si se’ns admet o no a tràmit. Si s’admet, tindrem un any per recollir signatures i, si no, ho portarem a la cort europea de Luxemburg.
- Per tant, confien en Europa?
- No confiem en l’actual governança de la Unió Europea perquè està molt deslegitimada, no només per això de Catalunya. I tenim potser dels pitjors governants de la UE des que es va configurar la Comissió Europea. Però hi ha un espai jurídic europeu amb més garanties que el que ofereix la justícia espanyola. I en aquest hi ha batalles que sí que es poden guanyar.
- El 5 de maig, l'ANC aprovava en assemblea ordinària el nou full de ruta de l'entitat, basat en la unilateralitat i la unitat estratègica. Un camí directe cap a la independència que ja no creu en una opció pactada.
- Òbviament, una independència negociada, pactada i acordada seria millor i, per tant, si mai hi hagués una oferta de referèndum acordat i amb compromís d’acceptar el resultat per part de l’Estat, seria millor. Ara bé, el que diem és que no ho veiem realista perquè les majories polítiques i socials de l’estat espanyol són les que són i ens han repetit que no ens reconeixen com a subjecte polític i no ens respecten el dret a l’autodeterminació. Per tant, no ens podem quedar de braços creuats esperant un referèndum acordat.
Ara el que hem fet és analitzar les fortaleses i febleses que vam evidenciar en la primera fase del 2012 al 2017 i, sobretot, durant la tardor del 2017. L’1 d’octubre es va produir la unitat estratègica entre tots els partits independentistes que es van posar d’acord amb una llei del referèndum i una llei de transitorietat, teníem un govern disposat a fer determinades coses, sobretot donar caràcter d’oficialitat al referèndum, i teníem una societat civil organitzada i autoorganitzada que va compensar allò que el Govern, en un estat de setge policial, no podia fer.
- Malgrat haver-hi unitat estratègica, la independència no es va assolir. Què va fallar?
- Potser hi va haver una certa ingenuïtat en pensar que es podia forçar l’Estat a negociar fent el referèndum. I si no era l’Estat, la Unió Europea. I aquí vam veure que la Unió Europea també té uns llindars de vulneració de drets que són molt pitjors del que pensàvem.
- L'ANC descarta un altre referèndum?
- Si hi hagués un referèndum acordat i vinculant amb l’Estat estaríem disposats a anar-hi, més que res perquè una independència negociada és molt menys costosa per a tothom. Però nosaltres plantegem que el referèndum unilateral ja l’hem fet l’1 d’octubre, i millor que aquell no el farem. Amb el 9-N l’Estat ja en va aprendre, i l’1-O les urnes ja no es van poder comprar des del Govern. Per tant, repetir un referèndum unilateral seria una errada molt gran. Repetir un referèndum unilateral ens aboca a repetir un procés de consultes populars com les que ja vam fer. Això no crec que ens aporti res, ja ho hem fet i no cal que demostrem que som els millors organitzant referèndums. El que sí que hem dit és que hem de treballar per compensar les febleses del 2017 quan tornem a plantejar la unilateralitat. En això, la legitimació de cara al món es reforçaria enormement si en unes eleccions al Parlament de Catalunya superéssim el 50% dels vots.
"La legitimació de cara al món es reforçaria enormement si en unes eleccions al Parlament de Catalunya superéssim el 50% dels vots"
- Parla d’unes eleccions que haurien de ser plebiscitàries?
- No m’agrada aquest terme. S’ha abusat tant d’aquest llenguatge i li hem dit a tantes coses eleccions plebiscitàries que, senzillament, un dels objectius que farien canviar les coses i tornarien a emplaçar els partits seria aconseguir aquest resultat de superar el 50% dels vots amb la fórmula que sigui. No hi estem tant lluny i això seria un reforçament enorme.
- Alguns dirigents polítics com Artur Mas han manifestat que unes eleccions a la tardor just després de la sentència podrien posar en risc la majoria independentista al Parlament. Ho comparteix?
- Nosaltres no hem dit quan han de ser les eleccions. Però si hi torna a haver eleccions al Parlament i se supera el 50%, és un mandat clar per fer efectiva la independència.
- El concepte d’unitat estratègica és viable després de les discrepàncies polítiques i partidistes que s’han fet evidents entre l’independentisme durant els últims mesos?
- És evident que [la independència] no està en els seus millors moments. En moltes etapes també ha trontollat i partim d’un procés que es fa des de la diversitat de partits, la diversitat ideològica, i això és complicat. El cicle electoral no ha ajudat gens, ha activat els ressorts instintius dels partits que és la competència, i els hi ha deixat algunes ferides que espero que no siguin tan fondes. Però tinc la impressió que la sentència serà un toc de realitat perquè aparquin les diferències.
- En qualsevol cas, veuria positives unes eleccions després de la sentència?
- El tema no és quan siguin, sinó si poden ser un instrument per crear aquesta unitat que tiri endavant amb el procés d’alliberament nacional, que està molt en stand by. Si això fos així, sí, però si no ha de ser així, millor treballar uns mesos més per veure si refem aquests ponts, ens posem d’acord en quin és l’objectiu i quin és el millor camí per assolir-ho.
Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC durant l'entrevista. Foto: Adrià Costa
- Des de l’ANC s’ha fet crítica al Govern de Quim Torra, fins al punt que a finals d’any se li va fer un ultimàtum perquè avencés inequívocament cap a la independència. Quina és la relació que ara té l'ANC amb Govern?
- S’han fet algunes reunions de màxim nivell, poques, al llarg d’aquest any i tres mesos que estem al secretariat. Se n’han de fer òbviament més, ja que ha quedat tot molt parat pel cicle electoral. Sí que hem fet, des del gener, reunions de la taula de partits i entitats per les mobilitzacions unitàries al voltant del judici.
- El Govern podria fer més?
-Sí. Nosaltres esperaríem que hi hagués un moment que es parlés obertament de tota l’estratègia 2012-2017, que està basada en un llibre de la transició nacional que impulsa Carles Viver Pi-Sunyer, on hi ha tota una sèrie de decrets que estan preparats, i on hi ha tota una sèrie d’escenaris que es plantegen. Doncs en un escenari de no negociació, de confrontació amb l’Estat, s’haurien d’analitzar quines parts segueixen sent vàlides, quines no, i de quina manera hem de treballar. I aquesta feina no s’ha fet.
Ningú ha fet balanç de capacitats, de com vam plantejar tot el procés d’independència. Se suposava que hi havia unes lleis i tota una sèrie de decrets que estaven pendents de ser publicats al DOGC i implicaven el naixement de la República catalana, no? Doncs analitzem amb calma què és el que va fallar i què és el que s’ha de replantejar.
- De fet, el full de ruta l’ANC reclama proclamar la independència i publicar-la als diaris oficials.
- Sí, però si publiques la declaració al DOGC i baixes la bandera espanyola, i no tens previst com imposaràs la teva autoritat a la ciutadania, és a dir, qui recaptarà els impostos, a qui s'hauran de pagar l’endemà o qui pagarà les nòmines dels treballadors de la Generalitat, no tens res. No és que nosaltres diguem que hem de baixar la bandera i publicar la declaració. Hi ha d’haver la part simbòlica del naixement de la nova República, però no és l’essencial. Una independència no es pot fer només amb la desobediència i sense tenir res preparat. Qui et defineix és qui recapta els impostos, bàsicament, i és qui té el control del territori i és l’Estat.
"Una independència no es pot fer només amb la desobediència i sense tenir res preparat"
- Accions, però, que comportarien una escalada immediata de repressió, decrets d’inconstitucionalitat i aplicar el 155, per exemple.
- Jo no dic crear-ho, dic analitzar-ho. És que no s’ha fet la mínima anàlisi crítica. No se n’ha ni parlat. I potser la conclusió és que des del Govern no es pot fer. I si passa, com en el referèndum, doncs potser es pot fer des d’un altre àmbit.
- Aquesta manca d’anàlisi alimenta el desencís ciutadà?
- Jo el que crec és que la gent hi és, però molta gent diu que, quan torni a haver-hi un projecte seriós per la independència, ja s’hi tornarà a involucrar. El que no li pots demanar a la ciutadania és que estigui constantment mobilitzada.
- La campanya de la por i de la repressió per part de l’Estat, però, també ha afectat.
- La repressió, si s’aplica, és perquè saben que és eficaç. Un dels objectius que té és que et concentris en ella i oblidis el teu objectiu polític. I això ens ha costat una mica però, com a ANC, crec que ho estem aconseguint reorientar sense abandonar l’acompanyament a la gent víctima de la repressió. Aquí potser hem de tornar a guanyar la batalla del discurs. El risc que tenim amb els judicis del Suprem i els altres que vindran és que s’instal·li la idea que fer la independència és impossible. I en això, quan els partits insisteixen tant que l’objectiu és un referèndum acordat, el que estan és deslegitimant la idea de la independència i l’autodeterminació per elles mateixes, que són processos d’emancipació. Els pobles que han aconseguit la independència no ho han fet gairebé mai d’acord amb l’Estat. Llavors, que la repressió no ens faci creure que la independència és impossible. Abans de l’1-O també ens van dir que no podríem fer un referèndum no acordat amb l’Estat i el vam fer, i de la mateixa manera podem fer la independència, sempre que tinguem una legitimitat democràtica forta. I, potser, sense posar-nos dates.
- Fins on està disposada a arribar l'ANC?
- Estem disposats a tot, però jo voldria dir que hem d’actuar amb intel·ligència. Amb un procés de repressió, no li hem d’entregar a l’Estat víctimes innecessàries. Quan estàs en una estratègia de lluita no-violenta, has d’analitzar quins objectius té l’acció i quins són els beneficis i els costos en termes legals i de repressió.
- A l’Assemblea també han sortit a la llum discrepàncies sobre la manera d’actuar davant dels objectius. Està ara més polititzada que abans?
- No. L’ANC és diversa i transversal i, per tant, tenim des de simpatitzants de la CUP fins a votants històrics de Convergència o exmembres del PSC, o militants d’ERC. Em sembla que ha estat així des del seu naixement. Aquest secretariat diria que no té més militants de partits polítics que secretariats del passat.
Elisenda Paluzie a la seu de l'ANC abans de l'entrevista. Foto: Adrià Costa
- També és molt diferent el discurs de l’ANC del d’Òmnium, que aposta per involucrar el 80% sota conceptes més generals de drets i democràcia.
- És evident que són estratègies diferents, però no necessàriament són antagòniques. En l’època prèvia a l'1-O, la campanya d’Òmnium estava centrada en la democràcia i en el vot de l’1-O, i la campanya de l’ANC era la campanya del "sí" a la independència.
- Òmnium, de fet, col·labora amb l’ANC en l’organització de la Diada de l’Onze de Setembre. Com es preveu la mobilització?
- Vam mirar de dissenyar una Diada amb un missatge polític que funcionés independentment de si hi ha o no sentència. Perquè la sentència serà una peça més en aquest procés de repressió. Serà la sentència d’un judici, però si ho centrem tot en fer una reacció a la sentència i no teixim una estratègia guanyadora per a la independència, no ens servirà. La idea és que assolir la independència s’ha de fer amb unitat estratègica. I això vol dir des de la diversitat. La manifestació tindrà el punt de pressió als partits per fer-los entendre que la societat és diversa, però hem de ser capaços d’unir-nos per aconseguir l’objectiu de la independència.
- Durant aquest any l’ANC ha presentat projectes innovadors com el de Primàries Catalunya. Per què?
- Quan el juliol aprovem impulsar un procés de primàries, aquesta idea ja hi era amb l’associació Primàries Barcelona impulsada per Jordi Graupera, i ja hi havia hagut una convenció a Granollers de Primàries per la República amb alguns partits polítics més petits com Demòcrates i Solidaritat. I el que vam fer va ser crear una associació que es deia Primàries Catalunya que tenia per objectiu crear aquests processos democràtics on s’hi sumessin tots els partits. Fruit d'això es van organitzar primàries a una quarantena de municipis, i en el moment en què a la majoria no es va aconseguir que els grans partits independentistes s’hi sumessin, va quedar clar que, si no hi havia unitat, l’Assemblea sortiria del projecte i ja no faria ni campanya ni demanaria el suport per a les candidatures. Així, al març vam sortir de Primàries Catalunya. En termes de resultats electorals, és Primàries Catalunya on nosaltres no hi som qui ha de fer la valoració. Però m’agradaria precisar coses que no són certes, com que si no hi hagués hagut la candidatura de Primàries a Barcelona s’hagués aconseguit l’alcaldia independentista. Hem fet la simulació en dos escenaris i, en cap dels dos, s’aconsegueix que el pacte de Colau amb la meitat de Ciutadans i el PSC no tingui majoria.
- Però si ara hi hagués unes noves eleccions municipals, vist com ha anat tot, l’ANC s’hi tornaria a implicar?
- Per la naturalesa pròpia de l’Assemblea, i ens ho han retret algunes territorials, no ens hi podíem implicar fins al final perquè haguéssim trencat la transversalitat de l’entitat. Per altra banda, hi ha gent més lligada a partits polítics que ens pot retreure fins i tot que ens ho plantegéssim. Jo crec que era una idea nova, innovadora, que pot aportar a l’independentisme, i que potser en un altre moment serà un instrument útil.
"M’agradaria precisar coses que no són certes, com que si no hi hagués hagut la candidatura de Primàries a Barcelona s’hagués aconseguit l’alcaldia independentista"
- En unes properes eleccions al Parlament, per exemple?
- És un mètode que si els partits ho decideixen, com el concepte de llista civil que va propugnar Òmnium l’estiu el 2015, es pot recuperar. Ara bé, nosaltres participar al projecte Primàries Catalunya, que ara ja és una coalició que s’ha presentat a municipis i que té uns regidors, no. Nosaltres en vam sortir el març i ja no hi tindrem vinculació, si van a les eleccions al Parlament.
- On el projecte de l’ANC ha estat exitós és a la Cambra de Comerç de Barcelona, amb la candidatura Eines de País. Com s’ha d’utilitzar aquest poder independentista en aquest organisme?
- Aquí altre cop estem mirant de fer coses que no s’havien fet en el passat. I l’ANC va donar suport fins el mateix dia de les eleccions, però ara és Eines de País i l’executiva escollida que tiraran endavant el seu programa. L’Assemblea ara ja no ha de dir què s'ha de fer. El que és important és que nosaltres apoderem la gent que sabem que té un compromís inequívoc amb el país i que està disposada a assumir riscos, i que no cedirà a les pressions de l’Estat.
- Però què n’espera l’ANC d’aquesta candidatura?
- L’Assemblea n’espera que treballi pel teixit productiu català, amb eficiència, i que estigui al costat del país quan hi torni a haver un altre embat democràtic.
- Estar al costat del país, però, pot ser difícil dins de la Cambra de Barcelona, que depèn de la Cambra d’Espanya i que rep bona part de les aportacions d’empreses obertament no independentistes.
- El que dius és una part del pressupost. A més, probablement es reformarà perquè hi haurà una llei de cambres, i aquest nou equip directiu haurà de saber trobar les maneres de finançar-se. Trobaran la manera perquè les cadires d’or no són els gruix del pressupost.
La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie Foto: Adrià Costa
- Una altra campanya que han presentat recentment és la de consum estratègic, que ha estat interpretada com un boicot a empreses espanyoles.
- Totes les condicions del cercador, les empreses espanyoles o europees les poden complir. Es tracta de fer un tipus de consum que enforteixi un teixit productiu, sobretot en àmbits de sectors molts regulats, que sigui independent dels poders polítics i les pressions de l’Estat. No és d’empreses catalanes i empreses espanyoles perquè una empresa espanyola pot complir perfectament els criteris.
- També han iniciat diverses campanyes internacionals.
- Sí, hem seguit una estratègia de litigació internacional, de denuncies de vulneracions de drets civils i polítics en organismes com l’ONU, i hi hem estat molt implicats. La resolució del Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries va ser una qüestió finançada per ANC i Òmnium. I hem finançat altres denuncies pendents de resolució per vulneració de drets polítics, com la no investidura de Jordi Sànchez, i la suspensió temporal dels diputats del Parlament. I també hem promogut una Iniciativa Ciutadana Europea, que vam presentar conjuntament amb el Consell per la República, i que sabrem aviat si se’ns admet o no a tràmit. Si s’admet, tindrem un any per recollir signatures i, si no, ho portarem a la cort europea de Luxemburg.
- Per tant, confien en Europa?
- No confiem en l’actual governança de la Unió Europea perquè està molt deslegitimada, no només per això de Catalunya. I tenim potser dels pitjors governants de la UE des que es va configurar la Comissió Europea. Però hi ha un espai jurídic europeu amb més garanties que el que ofereix la justícia espanyola. I en aquest hi ha batalles que sí que es poden guanyar.