Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Ciència en societat

El colpidor desglaç a l'Àrtic, anomalia o tendència?

La fotografia viral d'uns gossos tirant d'un trineu sobre el gel desfet de Groenlàndia ha fet remoure les consciències

per NacióDigital, 26 de juny de 2019 a les 14:00 |
Desglaç al fiord d'Inglefield | Steffen Olsen

Fa uns dies es feia viral la fotografia d’uns gossos tirant d’un trineu per aigües de Groenlàndia, quan ho havien de fer sobre gel. Va ser una anomalia o entra en una tendència? El maig d’enguany, el glaç de l’Oceà Àrtic ha estat inferior al que s’esperava en gairebé dues vegades i mitja la península Ibèrica. Les mesures meteorològiques mitjanes es fan prenent la mitjana de les tres dècades anteriors. També va ser inferior en 240.000 quilòmetres quadrats al rècord mínim anterior del mes de maig de 2016.
 


El mateix mes, les temperatures de l’aire van marcar fins a 7°C per sobre de la mitjana, mesurats al nivell de 925 hecto-Pascals (que corresponen aproximadament a 750 metres) per sobre de la superfície de gairebé tot l’oceà Àrtic; especialment seguint la costa nord occidental de Groenlàndia, i cap a l'oest, al nord de l'arxipèlag canadenc.

L’aire calent va avançar el desglaç a la badia de Baffin (entre Groenlàndia i Canadà) i al mar de Bering (entre Sibèria i Canadà). I, tot que la disminució de glaç es va veure parcialment compensada per una pèrdua de gel més lenta a l’est –al mar de Barents (entre Finlàndia, les Svalbard, i l’illa de Yuznny, al nord de Sibèria)– el nivell diari de gel de l'Àrtic a finals de maig va ser el segon lloc més baix en el registre per satèl·lit dels darrers quaranta anys.
El desglaç no sol ser uniforme. Les imatges per satèl·lit mostren que es formen clapes d’aigua entre les plaques de gel marí que suren (anomenades polínies); com es van fent més grans i com les grans plaques de glaç es van fracturant. 
 

Enguany les polínies a l’Àrtic es van començar a veure des del sud-est d’Alaska fins a l’oest de Canadà –del mar de Bering fins al mar de Beaufort– des de principis de maig. A mitjans de mes se’n van obrir entre Canadà i l’oest de Groenlàndia –a l'extrem nord de la badia de Baffin, prop de l'estret de Nares; on un més després seria feta la fotografia dels gossos tirant del trineu per damunt de l’aigua. A final de més, les capes d’aigua entre glaç es formaven entorn les illes de Nova Sibèria i al nord de la badia de Hudson.

La coberta de gel marí és un dels components clau del sistema de clima polar. Ha estat un focus d’atenció en els darrers anys, en gran part a causa perquè la notable disminució de la cobertura de gel marí de l’Àrtic ha dut a models que diuen que l’escalfament global podria ser més acusat a l’Àrtic a causa de l’albedo. La radiació que incideix sobre una superfície blanca, es reflecteix; a mesura que la superfície s’enfosqueix, absorbeix més radiació, és a dir, més energia, i fa que s’escalfi més.



La pèrdua d’albedo, en conseqüència, accelera el desglaç, com ja vam comentar en l’article «La foscor del glaç de Groenlàndia» publicat fa més tres anys. Una sèrie de dades de la NASA preses per satèl·lit des de finals de 1978, reflecteixen que, de fet, a l’Àrtic s’han produït canvis ràpids: la coberta de gel ha disminuït a un ritme notable. Podem afirmar que es tracta d’una tendència.

Si pensem que no és una tendència, sinó una anomalia, o que la tendència afecta només a l’Àrtic i no a nosaltres; només cal que mirem la imatge en codi de barres de les temperatures anuals mitjanes de tota la sèrie de l’Observatori Fabra.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació