Als republicans els passa amb el decret el que va camí de passar-los amb l'anomenada llei Aragonès, pensada per posar endreça als serveis públics que presten empreses i entitats. Rep crítiques tant en una banda com en l'altra. La socialdemocràcia, a Catalunya i arreu, mai intervé al gust de tothom els desequilibris que provoca el mercat. I si no es té majoria al Parlament, doncs ja està tot dit. Ada Colau i els comuns s'han mostrat molt interessats a intervenir per corregir els abusos que es produeixen amb l'accés a l'habitatge. Si volen ser eficaços no poden, però, fer-ho sense buscar complicitats amb la resta d'administracions.
Lledoners torna al centre. Al Parlament, a més de les polítiques de lloguer, s'hi celebrarà la sessió de control a Quim Torra i al seu Govern. Però les mirades seran a Lledoners, on arriben els presos polítics. Carme Forcadell anirà a Tarragona i Dolors Bassa a Figueres. A Lledoners, de nou, s'hi decidiran coses: el full de ruta -que sainets com el d'ahir amb la ILP sobre la independència, per parlar-ne al Parlament i no al Govern, fan més necessari que mai- i els congressos d'ERC i JxCat. Oriol Marchen fa un repàs.
I aquí i a Madrid sentirem a parlar de Ciutadans i la seva crisi. Us en deixo tres temes: les opinions de Joan Serra Carné i Francesc Canosa, i l'entrevista que Pep Martíha fet a Teresa Giménez Barbat, que va ser-ne eurodiputada i que també s'ha desentès de la formació d'Albert Rivera. Caldrà estar atents també a l'assemblea que celebrarà Societat Civil Catalana aquesta tarda. Dues candidatures pugnen pel lideratge: la de Fernando Sánchez Costa, que surt amb avantatge, i la més conservadora de Sixto Cadenas (amb el suport de Ciutadans i sectors del PP). Pep Martí ho ha avançat i ho explica aquí.
Vist i llegit
Francesc de Carreras, catedràtic de Dret Constitucional i molt ben connectat personalment amb el dimissionari Toni Roldán, és un dels fundadors de Ciutadans. Aquest cap de setmana, en una entrevista a ElDiario.es ja donava més que pistes del que s'hi gestava. L'entrevista, on aposta clarament per un pacte PSOE-Cs i compara -oh, novetat!- independentisme i nazisme, és de Neus Tomàs.
El passadís
Expectació a Madrid per la conferència que avui hi dicta Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball. Ahir ja havien confirmat la seva assistència unes 350 persones. A Foment consideren estratègic aquest acte, tant de cara enfora com dins del món empresarial. D'una banda, Sánchez Llibre presentarà els canvis a l'organització des que se'n va fer càrrec (renovació de la direcció, increment de la presència de dones directives i un discurs més obert). En clau interna, però, també és rellevant. Darrerament, sectors patronals de la CEOE han manifestat la seva crítica a la línia del president de Foment, de qui s'ha censurat la seva posició moderada i neutral davant les eleccions a la Cambra. Avui, però, serà el president de la CEOE, Antonio Garamendi -ben connectat amb el president de Foment-, qui el presenti.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1977 se celebrava a Barcelona la primera manifestació de l'orgull LGTBI, organitzada pel Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC). La marxa, que va aplegar unes 4.000 persones a les Rambles, es va dissoldre violentament, ja que en aquell moment tant el FAGC com l'homosexualitat eren il·legals. En aquestes dècades el col·lectiu ha avançat en drets (la gran fita és la reforma legal que el 2005 va legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe) però encara queda molt per fer en la seva normalització, sobretot en algunes professions i en l'àmbit rural o les poblacions petites o en el de la transexualitat. Aquest any es commemoren també els 50 anys dels fets d'Stonewall, als quals es deu el dia de l'orgull gai. A Barcelona les manifestacions seran dissabte a la tarda.
L'aniversari
El 26 de juny de l'any 1908 va nàixer a Valparaíso (Xile) el metge Salvador Allende. Va ser president de la república després que la seva candidatura, la Unitat Popular, guanyés les eleccions de 1970. Havia d'ocupar el càrrec fins al 1976, però l'11 de setembre de 1973 militars descontents amb les seves polítiques d'inspiració socialista i les reformes democràtiques el van enderrocar. El cop d'estat, que va posar fi a la vida del president després que es negués a fugir del palau de la Casa de la Moneda, que va ser bombardejat, el va liderar el general Augusto Pinochet amb suport dels Estats Units, que temien que l'efecte Allende s'escampés pel continent.
La dictadura de Pinochet, que encara ara divideix el país, va reprimir amb duresa l'oposició fent milers de morts i desapareguts, entre ells el cantautor Víctor Jara. Aquí podeu recuperar el darrer discurs d'Allende. Anoteu dues de les frases d'aquest referent de l'esquerra: "La Història és nostra i la fan els pobles" i "sapigueu que, més aviat que tard, de nou s'obriran les grans avingudes d'àlbers per on passarà l'home lliure per construir una societat millor".
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure-t'hi