Totes les grans decisions que es cuinaran a Lledoners

Entre els mesos de juliol i gener, Lledoners es va convertir en l'epicentre de la política catalana. La presència d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart al centre penitenciari de Sant Joan de Vilatorrada feia que les visites fossin constants i que el seu criteri fos preeminent a l'hora de prendre decisions rellevants. Una situació que s'ha anat repetint mentre durava el judici, durant el qual els presos han estat a Soto del Real, però que tornarà a pujar d'intensitat ara que els dirigents independentistes tornen a ser a Lledoners.

Aquestes són les quatres grans decisions que es cuinaran a la presó del Bages, on els presos polítics esperaran la sentència del Tribunal Suprem.

1. La resposta a la sentència

Amb el judici ja tancat, existeixen dues incògnites: quines seran les condemnes que signarà Manuel Marchena i quina resposta hi haurà per part del sobiranisme. La primera pregunta es resoldrà, segons explicava la setmana passada un membre del Tribunal Suprem, entre finals de setembre i principis d'octubre. La segona encara s'està madurant: el president de la Generalitat, Quim Torra, acabarà a mitjans de juliol una ronda de contactes amb tots els actors per determinar quina és la millor manera de fer front a les condemnes. Hi ha diverses opcions damunt la taula.

No hi ha consens sobre què fer quan arribi la sentència: l'ANC, CUP i Demòcrates aposten per la unilateralitat; ERC i sectors de JxCat

De moment, són quatre: la convocatòria d'eleccions anticipades -públicament descartada per tothom-, un nou referèndum unilateral, tornar a portar la declaració d'independència al Parlament o bé canvis de molt gruix en el Govern. No hi ha consens, perquè entitats com l'ANC i partits com la CUP i Demòcrates aposten per la unilateralitat, mentre ERC remarca la necessitat d'esgotar la legislatura i sectors de JxCat es troben en la mateixa tessitura. Els presos seran clau a l'hora d'inclinar la balança.

2. La investidura de Pedro Sánchez

Tot i guanyar les eleccions, el líder del PSOE no té fàcil ser escollit president al Congrés. El PP no té cap intenció de facilitar-l'hi, Ciutadans -malgrat la crisi interna que viu la formació- està enrocada en el veto a Sánchez i Podem manté l'exigència de formar un govern de "cooperació". Tot plegat fa que el dirigent socialista pugui arribar a dependre dels vots dels grups independentistes, que sumen 22 escons a la cambra baixa. Uns escons dels quals, després de les eleccions va provar de prescindir.

En tot cas, la posició de JxCat i ERC no és monolítica sobre la qüestió. Dins l'espai postconvergent hi habiten múltiples veus, algunes de les quals mantenen el no a Sánchez -és el cas de Laura Borràs i Míriam Nogueras, al capdavant del grup a Madrid-, mentre que d'altres aposten per l'abstenció. És el cas d'Artur Mas, tal com va assenyalar divendres en una entrevista a Catalunya Ràdio, però també dels presos, que defensen posicions més pragmàtiques a favor del diàleg. A ERC, on bona part de les decisions passen per Junqueras, fa dies que es madura defensar l'abstenció.

3. El futur de JxCat

L'assemblea del PDECat celebrada el juliol de l'any passat es va desbloquejar, precisament, a Lledoners. Els presos del partit -Turull, Rull i Forn, però també Sànchez, implicat en el naixement de la Crida- van apostar per descavalcar Marta Pascal i alinear la formació amb l'estratègia de Puigdemont. El mandat d'aquella assemblea era el de dissoldre el PDECat dins la Crida, però un any després tot ha canviat i ara tots els sectors postconvergents negocien com refundar-se sota la marca de JxCat.

L'assemblea del PDECat de l'any passat i el descavalcament de Pascal va ser decidit a Lledoners, i la reordenació de JxCat comptarà amb les opinions de Rull, Turull, Sànchez i Forn

De moment només hi ha acord en aquest extrem -la marca-, però hi ha discrepàncies sobre els lideratges, el calendari i l'estructura. Només un dirigent s'ha postulat públicament per comandar les sigles. Es tracta de Miquel Buch, conseller d'Interior, que probablement hauria de deixar el Govern per entomar aquesta responsabilitat. Pel que fa a la Generalitat, el PDECat aposta per noms com els de Marc Castells, alcalde d'Igualada, i Àngels Chacón, consellera d'Empresa, però Puigdemont té al cap perfils com els d'Elsa Artadi, cap de files a l'Ajuntament de Barcelona, i Laura Borràs. L'opinió dels presos serà fonamental per decidir quina via tria JxCat, també a nivell d'estratègia.

4. El congrés d'ERC

Els republicans, a diferència dels socis de Govern, mantenen l'estabilitat interna. El congrés que celebraran a la tardor tornarà a entronitzar Junqueras com a president i que reforçarà els dirigents parlamentaris i orgànics -Sergi Sabrià, Marta Vilalta- que han fet un pas endavant amb la repressió. Una de les incògnites per resoldre és si Marta Rovira continuarà sent la secretària general del partit des de Ginebra, on viu exiliada des del març del 2018. L'exvicepresident de la Generalitat decidirà l'organigrama des de Lledoners i també marcarà l'estratègia a seguir, centrada en el referèndum "inevitable".

Davant la previsible inhabilitació de Junqueras, això sí, el partit haurà d'escollir qui és el successor com a candidat a la Generalitat. Els noms més ben posicionats són els de Pere Aragonès, vicepresident del Govern, i Roger Torrent, president del Parlament. Mentrestant, això sí, el líder dels republicans seguirà marcant la línia des de Lledoners, on es cuinaran les decisions més rellevants dels propers mesos.