Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

El despertador: 25 de juny

El regal d'Albert Rivera

El líder de Cs paga ancorar el partit a la dreta. Boicotejarà Sánchez i això és una oportunitat pels independentistes al Congrés, que no poden fer volar coloms però tindran joc. Avui també són notícia el trasllat dels presos, la llei Aragonès, els canvis a Esade, la mort de Michael Jackson i Antoni Gaudí

per Ferran Casas , 25 de juny de 2019 a les 06:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de juny de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sant Joan i la Patum. Als Països Catalans hem fet festa grossa aquests dies. Des de Berga, Pilar Márquez ha triat els deu moments, espectaculars i reivindicatius, que no us podeu perdre d'una de les nostres festes més emblemàtiques. Però a Ciutadans ahir no estan precisament de festa. Estan en crisi. Albert Rivera ha arribat a la conclusió que el camí més fàcil cap a la Moncloa no és fer de partit liberal frontissa. Considera que el millor per ell, vist el panorama, és falcar el partit a la dreta i prendre el relleu del PP com a referent de la dreta. Això implica pactar-hi, entendre's amb Vox sense manies i fer oposició implacable al PSOE.

Però genera tensions i ahir hi va haver ball de bastons i víctimes: la mà dreta econòmica de Rivera, el diputat per Barcelona Toni Roldán, va plegar. També van deixar el partit l'eurodiputat català Javier Nart i el líder a Astúries, Juan Vázquez. Us ho van explicar Carles Bellsolà i Pere Pratdesaba. Roldán i Nart han descobert ara que el projecte de Rivera exigeix regenerar la dreta formant-ne part. No sé pas on devien ser quan al Parlament votaven a favor dels lobis, de prohibir el burca, de les escoles d'elit o de retirar la sanitat als immigrants i en contra dels impostos als bancs.


El sector més liberal i l'autoanomenat progressista estan ara molestos amb l'estratègia de Rivera, cada cop més tancat en banda a escoltar els crítics i que no està donant el resultat que esperaven als seus patrocinadors de l'establishment mediàtic i econòmic. El líder de Ciutadans està, però, decidit a, si convé, enterrar-se amb el seu full de ruta.

La negativa a socórrer Sánchez i el PSOE obre expectatives en clau catalana. No és casual que, ahir mateix, el president espanyol en funcions demanés, sense èxit, en una discreta reunió a la Moncloa a Pablo Casado que, "per patriotisme", el PP s'abstingui a la investidura i no el faci, d'entrada, dependent dels independentistes. JxCat i ERC tenen, en aquest context, una bona ocasió de fer valdre els seus vots. Però també han de tenir clar que no són la primera opció i que Sánchez no té cap disposició d'entrar al fons de les seves reivindicacions. Agradi o no, han de tenir més paciència que expectatives. Sobre això us deixo la meva opinió.


En relació als nous escenaris polítics us aconsello també continguts del cap de setmana: d'una banda l'entrevista de Pep Martí a la regidora de Barcelona Eva Parera, que fa costat a Manuel Valls i prepara un nou partit "moderat" que vol reproduir a escala nacional el que ha passat a la capital. Germà Capdevila escriu aquesta opinió/avís. De l'altra, el retrat dels protagonistes del procés de refundació de l'espai de l'antiga Convergència, que també es mouen en clau successòria, que fa Oriol March. Artur Mas s'hi ha implicat i Miquel Buch, conseller de l'Interior i ben connectat amb Carles Puigdemont i amb l'estructura territorial del partit, s'ha ofert per posar-se al capdavant del resultant d'integrar Junts per Catalunya, el PDECat i la Crida. 


Trànsit i acció de govern. I avui és un dia de trànsit pels set presos polítics catalans, que després del judici tornen a Lledoners. Demà sortiran cap a Figueres i Tarragona Dolors Bassa i Carme Forcadell. Esperaran a la presó que el Suprem emeti sentència. Seguiran privats de llibertat perquè el tribunal entén que hi ha risc de fuga. El Govern rumia quina resposta ha de donar a una sentència que, de segur, no serà favorable. Sobre això us aconsello les opinions de Jordi Muñoz i Oriol de Balanzó.



I mentre, s'intenta posar endreça al sector públic. La llei de contractes de serveis a les persones, coneguda com la llei Aragonès, va en la direcció de limitar el pes de les grans empreses i donar més opcions a les cooperatives o de proximitat i evitar que en serveis com la salut el que més pesi sigui el preu. Però, lògicament, s'ha generat debat sobre si calia aprofitar els canvis legislatius per revertir externalitzacions. Per saber de què parlem llegiu aquesta informació amb preguntes, respostes i punts de vista contrastats de Roger Tugas. Podreu formar-vos una opinió fonamentada.


Vist i llegit

La Masia forma part del que es coneix com a "ADN Barça". Formar jugadors, de Catalunya o de fora, i que, després de rebre formació en tots els àmbits, arribin als primers equips de les seccions professionals. La ciutat esportiva de Sant Joan Despí n'acull una de nova des de fa uns anys després que fa 40 anys comencés a implantar-se el model. La situació, però, ara frega el caos per la deixadesa de la junta de Bartomeu. Ho explicava (en detall) en aquest sucós reportatge a l'Ara Xavi Torres


 El passadís

La tardor de 2017, en ple procés, les principals empreses del país van canviar la seu social, fos per voluntat pròpia o per pressions de la Moncloa o la Zarzuela. Altres es van quedar a Barcelona però amb el pas del temps n'hi ha que han anat desviant part dels seus centres de decisió a la capital espanyola. És el cas d'Esade, la prestigiosa escola de negocis fundada a la capital catalana el 1958 i adscrita com a centre universitari a la Ramon Llull.

Fa uns mesos Esade ha fet canvis al departament de comunicació i ha incorporat una nova responsable, María Díaz, que treballa des de Madrid i hi resideix. Segons explica ella mateixa, si convé, es desplaça "a Barcelona, Madrid i diferents ciutats internacionals a les quals tenim activitat o de les que rebem alumnes". ESADE defensa que la direcció de comunicació és encara a Barcelona, però els fets...


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2009, fa deu anys, trobaven mort Michael Jackson, una de les estrelles més rutilants del pop dels 80 i els 90. Tenia cinquanta anys i la seva vida es va acabar a la seva casa de Los Angeles d'un atac de cor del qual se'n va acabar culpant el seu metge personal. L'artista afroamericà, que es va acabar emblanquinant la pell a costa de la seva salut, va començar a la música amb els Jackson Five, un conjunt que formava amb els seus germans. Us deixo dos temes del mític músic i ballarí: I want you back, amb els Jackson Five, i, en solitari, Bad, un dels videoclips més cèlebres del pop.   


 L'aniversari

El 25 de juny de l'any 1852 va nàixer a Reus o a Riudoms (està per aclarir) el genial arquitecte català Antoni Gaudí, que va morir a Barcelona, atropellat per un tramvia, el 1926. Amb l'esclat del modernisme, que integrava elements de la natura a l'arquitectura, va aconseguir definir un estil propi del qual en queden grans testimonis com ara la Pedrera, la Sagrada Família, la casa Batlló, el palau episcopal d'Astorga o el Parc Güell, que va fer per un dels seus grans promotors. Profundament cristià i catalanista va deixar una forta petjada en l'arquitectura del país. El primer edifici que va projectar, però, va ser la casa Vicens, a Gràcia, ara oberta al públic. A Els Matins de TV3 la van visitar.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure-t'hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació