Corpus

VÍDEOS i FOTOS Deu coses que han passat aquesta Patum

La festa ha estat marcada pel clam independentista, amb el desplegament d'una estelada gegantina, però també serà recordada pel ball de Maces exclusiu de dones

per Pilar Màrquez Ambròs, Berga | 24 de juny de 2019 a les 19:54 |
Les dones protagonistes abans del salt de Maces de Dijous de Corpus de Lluïment. | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de juny de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Patum s'ha acomiadat aquesta matinada després de cinc dies intensos de celebració. La festa del Corpus berguedà ha estat marcada pel clam independentista, amb el desplegament d'una estelada gegantina durant el Cant dels Segadors de dijous, i també de diumenge, però serà recordada igualment pel ball de Maces exclusiu de dones de la primera Patum de Lluïment i pel reconeixement pòstum al músic Joan Trullàs.

A més, també cal destacar la reivindicació per una llei pròpia de la Patum Infantil, després que divendres els angelets s'haguessin d'allunyar de l'esclat dels fuets en compliment de la normativa europea del foc. 


Des de la independència a la Patum de revetlla, però tenint en compte també la gentada del passacarrers de dissabte o l'eufòria dels balls a plaça, aquí tens deu moments d'aquesta Patum: 

1. Estelada gegant a la Patum durant el Cant dels Segadors


Pell de gallina a la plaça de Sant Pere. Tant dijous com diumenge a la nit, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural han desplegat una estelada gegant de 20x9 metres durant el Cant dels Segadors, que s'ha vist seguit de crits d'"independència" i per la llibertat dels presos polítics catalans que acaben de ser jutjats al Tribunal Suprem.

El moment, gairebé idèntic, s'ha viscut en les dues Patum completes d'enguany.




2. La Patum s'encén amb la flama del Canigó 

La Patum de Berga s'ha encès aquest diumenge amb la flama del Canigó. La tradició, que es va iniciar el 1955 a partir del poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer, mana que, la nit del 22 al 23 de juny, la flama es distribueixi des de la icònica muntanya nord-catalana fins a arreu del país. Enguany, la coincidència amb la revetlla ha fet que arribi a la Patum. 

La iniciativa no és inèdita perquè l'any 1984, fa 35 anys, la Patum també va coincidir amb Sant Joan i un grup de berguedans ja van pujar al Canigó a buscar el foc sagrat i el van portar fins a la plaça de Sant Pere. Amb aquesta flama que agermana les fogueres d'arreu del país, els patumaires han encès les Maces i Guites durant la Patum de Lluïment i els Plens en la primera tanda de Patum de la nit. 




 
 

Encesa de les Maces amb la flama del Canigó. Foto: Pilar Màrquez Ambròs





3. Salt de Maces en homenatge al gènere femení

La Patum ha acollit un salt de Maces exclusiu de dones en homenatge al primer salt femení que va tenir lloc a la festa el diumenge 29 de maig de 1960. Ha estat en la Patum de Lluïment de Dijous de Corpus. 

Les 8 dones que han realitzat el salt de Maces de Lluïment han estat Meritxell Sala, Marta Sallés, Carme Cuartielles, Anna Canals, Ariadna Cortina, Vanessa Mora, Marta Novellas i Maria Casals.
   

Les dones protagonistes abans del salt de Maces. Foto: Adrià Costa


4. La Patum Infantil exigeix una llei pròpia

Els Àngels de la Patum Infantil s'han allunyat de l'esclat dels fuets, tal com obliga la disposició sisena de la normativa europea del foc, però la festa s'ha reivindicat i ha posat en evidència el perjudici que li suposa aquesta norma, que impedeix que nens i nenes menors de 10 anys participin de les comparses on es manipulen petards.

La reivindicació per una llei pròpia que s'adapti a la singularitat de la festa ha acompanyat els actes de divendres de Patum. Les Maces i els Àngels han sortit junts a plaça, abans de cada salt, però un cop al bell mig de la rotllana que es començava a formar, els cuidadors de la Patum Infantil han acompanyat els angelets fins a sota el Tabal. Les Maces han encès, doncs, els fuets quan els petits angelets ja no hi eren i han saltat sense aquests. 

 

Els Àngels de la Patum Infantil. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
 


5. Els Nans Vells estrenen els nous vestits inspirats en els miquelets

La comparsa dels Nans Vells ha estrenat aquesta Patum nova vestimenta inspirada en la figura dels miquelets i la guerra de successió. És una roba que s'ha pensat i dissenyat a partir d'un treball de recerca de l'historiador berguedà Albert Rumbo.

El cap de colla Òscar Guijarro ha explicat a NacióBerguedà que són robes que mantenen l'essència de les anteriors però que també són "més pràctiques" per moure's. A més, n'hi ha de diferents talles per adaptar-se a les característiques físiques dels saltadors, especialment a l'alçada. 
 

Els Nans Vells han estrenat nous vestits inspirats en els miquelets.Foto: Adrià Costa



6. Berga reconeix a títol pòstum la figura de Joan Trullàs, autor de la música del ball de Maces

Berga ha realitzat un reconeixement pòstum a Joan Trullàs i Vivó, músic que va compondre la música del ball de Maces que es va estrenar l'any 1963. Ha estat en l'entrega dels títols de Patumaire i Patumaire d'Honor de dissabte de Corpus. 

Les encarregades de recollir el reconeixement al pare de la música de les Maces han estat la seva filla Maria Dolors Trullàs, la seva neta Meritxell Sala i la seva besneta Sofia Muñoz. Totes tres s'han mostrat molt emocionades per l'homenatge, ja que feia molt temps que l'esperaven. Enguany Meritxell Sala ha tingut l'oportunitat de participar en el salt de maces femení, mentre que la petita Sofia Muñoz, de 10 anys, ha participat a les Maces de la Patum Infantil. 

La música de Joan Trullàs per a les Maces es va estrenar enmig d'una polèmica que fa que encara avui hi hagi assistents que la xiulin, moltes vegades sense conèixer l'origen d'aquest fet o fins i tot pensant-se que és una tradició més de la festa. "No és una tradició, és un vici de mal gust", ha defensat Meritxell Sala. 
 

Filla, neta i besneta de Joan Trullàs amb la placa de reconeixement. Meritxell Sala i Sofia Muñoz han lluït uns treballats vestits inspirats en el salt de Maces. Foto: Pilar Màrquez Ambròs



7. El llaç negre de la Guita Grossa i les absències marcades d'aquesta Patum

La d'aquest 2019 ha estat una Patum també molt marcada per les absències. La Guita Grossa ha dut un gran llaç negre al coll tota la festa i ambdues guites han dedicat el salt de la Patum de Lluïment de diumenge a la memòria de l'exalcalde Agustí Ferrer, de Melitó Flotats, que va ser guitaire durant tres dècades i que va morir recentment als 59 anys, i del també guitaire Joan Selga. 

Cada any la guita parava uns instants davant la casa de l'exalcalde Ferrer i aquest l'acaronava. Aquest any la Guita Grossa també s'hi va aturar dimecres. Al balcó hi havia la seva vídua Antònia Parera i es va fer un minut de silenci. 

Una altra absència d'aquesta Patum ha estat la de Josep Tor i Comellas, vestidor de plens, a qui les Maces del passacarrers van recordar amb uns instants de silenci abans de començar la passada de la nit de dimecres. 
 

La Guita Grossa amb el llaç negre al coll, en la passada de dissabte de Patum. Foto: Pilar Màrquez Ambròs





8. Dimecres de passacarrers: 9 hores de Patum

Tabal, Maces, Guites i Gegants Vells van participar dimecres al vespre en un llarguíssim passacarrers al so de la Cobla Pirineu que va acabar a prop de les 5 de la matinada. És a dir, va allargar-se durant unes 9 hores. Una de les imatges del final de la nit va ser la del Tabal, amb la pell trencada. 

Dels 17 regidors de l'Ajuntament de Berga, només l'havien viscuda com a autoritats l'alcaldessa Montse Venturós, Ivan Sànchez i Eloi Escútia (CUP), i Ramon Camps i Dolors Tous (ERC). La resta van estrenar-se en aquesta passada que es dedica justament a les autoritats locals.
 

El Tabal, amb la pell trencada. Foto: Ivan Genescà

 
9. Les empentes del multitudinari passacarrers de dissabte

El passacarrers de dissabte és sempre un dels actes amb més aglomeracions. Milers de berguedans i de persones d'arreu de Catalunya van acompanyar les Maces, les Guites i els Gegants pels carrers de la ciutat, resseguint les places i fent homenatge als administradors, una figura que enguany han complert els 400 anys d'història.

L'eufòria de milers de persones saltant a l'uníson van ser protagonistes durant bona part de la nit. El cordó de seguretat va haver de redoblar esforços als carrers més estrets i difícils del nucli històric. 


 

La feinada del cordó de seguretat just després del salt de la plaça de Santa Magdalena. Foto: Ivan Genescà



10. El sempre majestuós ball de l'Àliga

L'Àliga de la Patum és un dels moments més solemnes de la festa. El seu ball és un dels de major valor coreogràfic de tota la representació i la seva música la més distingida i monumental. S'ha arribat a definir la melodia del ball de l'Àliga de la Patum de Berga com una de les tres peces més "genials" de la música popular catalana. 

El silenci impressionant de l'inici i el tro de milers de veus durant el ball s'ha repetit en cadascun dels moments en els quals l'Àliga ha estat a plaça aquesta Patum.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació