24
de juny
del
2019
Actualitzat
el
25
de juny
a les
16:53h
El reordenament de Junts per Catalunya (JxCat) té múltiples vessants. Hi ha el calendari -que no s'allargarà més enllà de la tardor-, l'estructura -pendent del disseny que faci Carles Puigdemont- i els lideratges. Aquesta última qüestió es divideix en dues tries: les persones que integraran la direcció, amb un secretari general al capdavant, i qui serà l'encarregat o encarregada de ser cap de cartell de JxCat a les properes eleccions catalanes, encara sense data i que, teòricament, haurien de ser el desembre del 2021. L'horitzó de la sentència del Tribunal Suprem, però, fa que l'espai postconvergent vulgui estar preparat per totes els escenaris. En les últimes setmanes han sobresortit tres noms en el debat intern: Marc Castells, Àngels Chacón i Artur Mas.
Tots tres estan especialment vinculats a l'òrbita del PDECat. Marc Castells forma part de la direcció del partit, és alcalde d'Igualada -va perdre la majoria absoluta el 26-M i també el diputat provincial- i lidera en funcions la Diputació de Barcelona, on va arribar per substituir Mercè Conesa l'any passat. Chacón, consellera d'Empresa i Coneixement, és propera al president del PDECat, David Bonvehí, que ja havia considerat el seu nom com a probable relleu al capdavant del partit en funció de com acabés la refundació. I Mas, que va liderar la Generalitat entre el 2010 i principis del 2016, ha assegurat que no té "ganes" de ser candidat, però divendres no va descartar-ho. La inhabilitació per ocupar un càrrec públic arran del 9-N venç el febrer del 2020.
Les fonts consultades per NacióDigital, en tot cas, assenyalen que, de l'òrbita del PDECat, els més ben posicionats són Castells i Chacón. L'alcalde d'Igualada, tot i ser un home de partit, ha conreat perfil propi al llarg dels últims anys, i la consellera d'Empresa -també igualadina- va ser una de les apostes de la formació quan es va conformar el Govern de Quim Torra. El president ja ha manifestat en públic i en privat que no té intenció de presentar-se a les eleccions, i en els últims temps ha insistit que no entra en els seus plans convocar eleccions. Destacades veus de l'espai postconvergent, com és el cas de Mas, sostenen que cridar de nou la ciutadania a les urnes un cop arribi la sentència posaria en risc la majoria independentista al Parlament.
Tampoc entra als plans de Puigdemont ser cap de cartell, tal com va assenyalar en una roda de premsa organitzada per l'ACN durant la campanya de les europees. L'expresident de la Generalitat té intenció de centrar els seus esforços en liderar la reordenació de JxCat i està pendent de saber si podrà exercir com a eurodiputat. De moment, la Junta Electoral Central (JEC) ha deixat vacant la seva plaça, aconseguida el 26-M gràcies a un milió de vots, i l'equip jurídic que l'assessora espera que la justícia europea revoqui la decisió. Si acaba passant, preveu ser el 2 de juliol a Estrasburg, al Parlament Europeu, per participar en la sessió constitutiva de l'organisme.
Un dels noms que sempre han aparegut vinculats al lideratge de JxCat a la Generalitat és el d'Elsa Artadi, ara cap de files a l'Ajuntament de Barcelona. L'exconsellera de la Presidència va comprometre's en campanya a estar quatre anys al consistori, governat per Ada Colau després d'un acord entre els comuns, el PSC i els tres regidors de Manuel Valls per descavalcar Ernest Maragall. Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat, també és un dels actors que aspira a tenir un paper en el debat successori, segons detallen fonts de JxCat. "Va a totes", assenyalen. Ja va postular-se per succeir Artadi, sense èxit, quan l'exportaveu del Govern madurava el salt a Barcelona. També hi ha sectors que promouen el nom de Laura Borràs, incondicional de Puigdemont i ara cap de files al Congrés dels Diputats, on manté la negativa a investir Pedro Sánchez.
Qui manarà al partit?
De moment, això sí, la prioritat és triar les persones encarregades de comandar el nou organigrama de JxCat. El disseny el farà Puigdemont i serà revisat tant per Mas com per Bonvehí, que dijous van reunir-se per analitzar com havia anat la reunió entre expresidents a Waterloo. Segons fonts de la formació, un dels favorits és Miquel Buch, conseller d'Interior, a qui sectors del PDECat pressionen des de fa mesos perquè faci el salt a la vida de partit i "posi ordre". Buch, exalcalde de Premià de Mar i expresident de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), coneix l'estructura territorial del partit i té una diagnosi feta sobre com solucionar la situació de l'espai postconvergent. Ja s'ha postulat i, en cas d'agafar les regnes de JxCat, hi hauria canvis al Govern.
No farà el pas, això sí, si no li demanen tant Puigdemont com Torra. Una de les dirigents més properes al president, la consellera Meritxell Budó, també forma part del nucli decisori de la refundació, tal com ho acrediten els viatges a Waterloo com el de dimarts, en el qual va coincidir amb Buch i amb Calvet. La voluntat de fer una reordenació profunda no només implica disposar d'una estructura "operativa i eficaç" com a molt tard a la tardor, sinó també tenir escollida la persona que liderarà JxCat a la Generalitat. I aquesta tria, en el fons, condiciona els moviments de tots els actors.
Tots tres estan especialment vinculats a l'òrbita del PDECat. Marc Castells forma part de la direcció del partit, és alcalde d'Igualada -va perdre la majoria absoluta el 26-M i també el diputat provincial- i lidera en funcions la Diputació de Barcelona, on va arribar per substituir Mercè Conesa l'any passat. Chacón, consellera d'Empresa i Coneixement, és propera al president del PDECat, David Bonvehí, que ja havia considerat el seu nom com a probable relleu al capdavant del partit en funció de com acabés la refundació. I Mas, que va liderar la Generalitat entre el 2010 i principis del 2016, ha assegurat que no té "ganes" de ser candidat, però divendres no va descartar-ho. La inhabilitació per ocupar un càrrec públic arran del 9-N venç el febrer del 2020.
Les fonts consultades per NacióDigital, en tot cas, assenyalen que, de l'òrbita del PDECat, els més ben posicionats són Castells i Chacón. L'alcalde d'Igualada, tot i ser un home de partit, ha conreat perfil propi al llarg dels últims anys, i la consellera d'Empresa -també igualadina- va ser una de les apostes de la formació quan es va conformar el Govern de Quim Torra. El president ja ha manifestat en públic i en privat que no té intenció de presentar-se a les eleccions, i en els últims temps ha insistit que no entra en els seus plans convocar eleccions. Destacades veus de l'espai postconvergent, com és el cas de Mas, sostenen que cridar de nou la ciutadania a les urnes un cop arribi la sentència posaria en risc la majoria independentista al Parlament.
La prioritat d'Elsa Artadi és l'Ajuntament, tal com va assegurar en campanya; Damià Calvet, conseller de Territori, aspira a jugar un paper en el debat successori un cop Torra ja ha dit que no repetirà
Tampoc entra als plans de Puigdemont ser cap de cartell, tal com va assenyalar en una roda de premsa organitzada per l'ACN durant la campanya de les europees. L'expresident de la Generalitat té intenció de centrar els seus esforços en liderar la reordenació de JxCat i està pendent de saber si podrà exercir com a eurodiputat. De moment, la Junta Electoral Central (JEC) ha deixat vacant la seva plaça, aconseguida el 26-M gràcies a un milió de vots, i l'equip jurídic que l'assessora espera que la justícia europea revoqui la decisió. Si acaba passant, preveu ser el 2 de juliol a Estrasburg, al Parlament Europeu, per participar en la sessió constitutiva de l'organisme.
Un dels noms que sempre han aparegut vinculats al lideratge de JxCat a la Generalitat és el d'Elsa Artadi, ara cap de files a l'Ajuntament de Barcelona. L'exconsellera de la Presidència va comprometre's en campanya a estar quatre anys al consistori, governat per Ada Colau després d'un acord entre els comuns, el PSC i els tres regidors de Manuel Valls per descavalcar Ernest Maragall. Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat, també és un dels actors que aspira a tenir un paper en el debat successori, segons detallen fonts de JxCat. "Va a totes", assenyalen. Ja va postular-se per succeir Artadi, sense èxit, quan l'exportaveu del Govern madurava el salt a Barcelona. També hi ha sectors que promouen el nom de Laura Borràs, incondicional de Puigdemont i ara cap de files al Congrés dels Diputats, on manté la negativa a investir Pedro Sánchez.
Qui manarà al partit?
De moment, això sí, la prioritat és triar les persones encarregades de comandar el nou organigrama de JxCat. El disseny el farà Puigdemont i serà revisat tant per Mas com per Bonvehí, que dijous van reunir-se per analitzar com havia anat la reunió entre expresidents a Waterloo. Segons fonts de la formació, un dels favorits és Miquel Buch, conseller d'Interior, a qui sectors del PDECat pressionen des de fa mesos perquè faci el salt a la vida de partit i "posi ordre". Buch, exalcalde de Premià de Mar i expresident de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), coneix l'estructura territorial del partit i té una diagnosi feta sobre com solucionar la situació de l'espai postconvergent. Ja s'ha postulat i, en cas d'agafar les regnes de JxCat, hi hauria canvis al Govern.
Buch apareix com un dels favorits per situar-se al capdavant de la maquinària de JxCat; Budó també participa de les negociacions obertes entre Barcelona i Waterloo per endreçar l'espai
No farà el pas, això sí, si no li demanen tant Puigdemont com Torra. Una de les dirigents més properes al president, la consellera Meritxell Budó, també forma part del nucli decisori de la refundació, tal com ho acrediten els viatges a Waterloo com el de dimarts, en el qual va coincidir amb Buch i amb Calvet. La voluntat de fer una reordenació profunda no només implica disposar d'una estructura "operativa i eficaç" com a molt tard a la tardor, sinó també tenir escollida la persona que liderarà JxCat a la Generalitat. I aquesta tria, en el fons, condiciona els moviments de tots els actors.