entrevista

Manuel Cuyàs: «Em sentia més independent en temps de Pujol i Maragall, ara tenim l'Estat al clatell»

El periodista assegura que no es va sentir "enganyat" per l'expresident després d'haver estat curador les seves memòries i és crític amb com ha arribat Colau a l'alcaldia

per Pep Martí, Mataró, 23 de juny de 2019 a les 19:40 |
Manuel Cuyàs | Josep M. Montaner
Manuel Cuyàs (Mataró, 1952) acaba d'aterrar d'un viatge turístic a la Xina. Ha tornat impactat i un xic preocupat pel risc que el model xinès de prosperitat i autoritarisme acabi atraient una part de la societat. Cuyàs ha escrit diversos articles sobre el seu viatge. N'escriu un cada dia a El Punt Avui, que és sempre una cita segura amb la prosa precisa en català. Un dels més recents, era crític -a la seva manera, sempre elegant i subtil- amb aquell "ho tornarem a fer" que es va escoltar el darrer dia de la vista pública al Suprem i després es va repetir al Parlament. En aquesta entrevista, comenta l'actualitat política, el judici, l'ofici de periodista, el viatge a la Xina o la figura del president Pujol, de qui tenir va tenir cura de les memòries abans de la confessió.   

- En un dels seus articles més recents, comentava allò del "ho tornarem a fer" amb un to crític. Es preguntava què és el que tornarem a fer.


- A veure. Jo soc un independentista de naixement. El meu pare ja era el que aleshores es deia un separatista. Però, quan va venir la democràcia, jo em vaig adaptar amb comoditat a l'autonomia. Tot d'una, creix l'independentisme i es crea un miratge -que jo ja no veia gaire clar- que érem majoria. Si fóssim clara majoria, ja seríem independents, i no hi hauria ni judici ni res. Per això ho vam fer precipitadament i ho vam fer malament. Per això, quan sento a dir que ho tornarem a fer, penso que es vol dir que ho farem millor. Que en Jordi Cuixart estigui a la presó és senyal d'un fracàs. Jo només dic això. 

- Però no vol criticar els qui estan empresonats.

- No, com puc jo criticar Jordi Cuixart, una persona excel·lent que porta dos anys a la presó? El que passa és que aquest "ho tornarem a fer" el recull ràpidament el president de la Generalitat, i és quan jo pregunto si quan diem que ho tornarem a fer vol dir fer-ho millor.

"Més que tornar-ho a fer, hem de fer-ho millor, amb majoria i amb temps"

- Què vol dir fer-ho millor?

- Fer-ho millor vol dir moltes coses, fer-ho d'una altra manera. Fer-ho amb majoria. I vol dir una altra cosa: fer-ho amb temps. Perquè per tenir majories es necessita temps.   

- Creu en el concepte d'eixamplar la base?

- El concepte el va emprar un dia ERC. Després hi ha hagut com una campanya de desprestigi contra aquesta idea. No entenc per què. Esclar que hem de ser més. I hem d'explicar que no volem la independència com un fi en si mateix, sinó per millorar la sanitat, l'escola, els serveis, etcètera. Hem de convèncer la gent. Som molts, però ens falta gent per convèncer. Jo porto seixanta anys esperant que s'eixampli la base. Ja no em ve d'aquí. Em quedo amb les paraules de Rull: "Ens en sortirem". Miri: jo em sentia més independent en l'època de Pujol, Maragall i Montilla que ara. El rei era una figura llunyana, no teníem la Guàrdia Civil. Ara tenim l'Estat al clatell.  
 

Manuel Cuyàs és escriptor i periodista Foto: Josep M Montaner


- Intueix com pot culminar el judici del Suprem?

- No tinc cap intuïció. L'únic del que estic segur és que la sentència no està escrita i que els magistrats tindran converses llargues i "tendides". 

- Per què?

- Per què estan tan convençuts molts que ja està escrita?

- Per tal com ha evolucionat tot el procés es pot pensar que hi ha molts apriorismes contraris als jutjats.

- Però els jutges no hauran de dir si pensen que hi ha hagut una rebel·lió o no, sinó si n'hi va haver. Ara, si la sentència és dura hi haurà un problema molt greu. Si fos absolutòria, sap què passaria? Que ho tornarien a fer... Sigui com sigui, serà de molt difícil gestió. 

"Mai he compartit l'animadversió per Colau, però no m'ha agradat això de Barcelona"

- Què li sembla tot el que ha passat al consistori de Barcelona i amb Manuel Valls? 

- Mai he compartit l'animadversió que hi ha hagut en alguns sectors envers Ada Colau. Sempre he pensat que algú que no fos de les famílies de Barcelona de tota la vida donaria una nova dinàmica a la ciutat. A mi m'agrada la Colau. Ara, la manera com s'ha portat tot això no m'ha agradat. Maragall li va dir que era alcaldessa legítimament. Aquí tot és legal, tot és legítim, però no hi ha res ètic ni moral ni estètic. Sempre estem pendent només de si això o allò és legal o legítim.    

- I la figura de Valls?

- No ho sé, però haver menystingut una persona que ha estat primer ministre de França és un error. Que és un personatge una mica tèrbol amb les seves actuacions, també és veritat. És nebot de l'autor de la música del Barça i va compondre la banda sonora de La ciutat cremada. Al començament de la pel·lícula hi ha una havanera boníssima, que és seva, de Manuel Valls Gorina.  
 

Manuel Cuyàs en un moment de l'entrevista, a la Rambla de Mataró. Foto: Josep M Montaner


- Escriure cada dia un article, i no sempre de política, i venir d'una trajectòria llarga, deu donar perspectiva. Què en quedarà de tots els esdeveniments dels darrers anys que hem anomenat procés? 

- Del que he dit abans, la meva crítica sembla que només es projecti sobre els nostres. Que consti una cosa: jo critico els meus perquè són els meus. El que ha fet l'Estat ha estat tan catastròfic, fins i tot pels seus propis interessos, que no pot ser-ho més. Ha actuat amb una violència i una ceguesa en un tema que es resolia dialogant. 

- Vostè es va forjar a la premsa local (El Maresme, Mataró escrit). Li veu futur?

- A la premsa local? Li veig molt de futur al periodisme, però no veig gaire futur a la premsa de paper. A la xarxa hi ha tant de xivarri que la tasca de verificar la informació és més necessària que mai. Per tant, el periodisme ben fet té futur. Al de paper no li veig tant. La quiosquera que hi ha a tocar d'aquí m'ho explicava l'altre dia,: que a l'autocar et regalen el diari, al tren et regalen el diari i els bars, que encara compraven el diari, ara van a l'estació i l'agafen.   

- El diari que l'ha marcat més en la seva vida ha estat...

- El meu diari és El Punt Avui. Però si he de dir el diari que em va influir més de jove va ser el Tele/eXprés. És el diari que em va fer periodista. El Tele/eXprés dels anys finals del franquisme. Godó el va comprar i va tenir la intel·ligència de fer un diari diferent, amb periodistes extraordinaris, dirigits per Ibáñez Escofet, amb Vázquez Montalbán, Joan de Sagarra, Joaquim Ibarz, Ramon Pi quan era raonable... Deien coses i m'agradava. Em va fer despertar una vocació. Jo em voli expressar, dir coses, però no sabia que seria a través del periodisme. Jo creia que seria amb el cine. 

"Del pare, que era dibuixant, vaig aprendre que les coses que s'expliquen han de ser visuals, s'han de poder veure"

- El fet que el seu pare fos un dibuixant important el va ajudar en el periodisme?

- Del meu pare vaig aprendre que les coses, quan s'expliquen, han de ser visuals, s'han de veure.
 

Manuel Cuyàs: "Som molts, però hem de convèncer més gent". Foto: Josep M Montaner


- I això com es fa?

- Ara li explicaré. Quan vaig entrar a la premsa local vam fer-la en català. Franco ja era mort. Jo portava avantatge perquè a casa havíem estudiat català. Molts joves periodistes no sabien escriure en català. Els qui m'agradaven del Tele/eXprés ho feien en castellà. I vaig anar a recuperar els periodistes dels anys trenta, que havien escrit en català, els Pla, els Xammar, els Sagarra, en Planas, algunes coses del Sentís. Vaig prendre d'aquests, que escrivien de manera molt visual perquè als diaris no hi havia fotografia. Si parlaven de Hitler, havien d'explicar com era. Ara això no cal, però un nivell de visualització sempre cal. Si me'n vaig a la Xina, o la gent veu que pujo al tren bala o malament.

- Li volia preguntar per això. Acaba de venir de la Xina i n'ha escrit alguns articles. Què l'ha impactat més?

- No s'assembla en res. Així com a Rússia és ben present el passat soviètic, tot i estar dins del capitalisme desenfrenat, a la Xina el passat maoista no es veu. Mao és només aquell retrat que tenen penjat a la ciutat prohibida. Em van dir que no empraven targeta i vaig anar a canviar moneda. I arribo allí amb els yuan... Però allí tothom paga amb el mòbil. La targeta ja és una rampoina. En un temple, a la caixa de posar diners, la gent donava l'almoina amb el mòbil. És un capitalisme desfermat. Si això peta, que petarà, això és una bombolla immobiliària immensa i petarem tots. Són 1.500 milions. No hi ha cotxes vells, per veure gent amb bicicleta t'han de dur a un barri turístic, tothom va amb moto elèctrica. Aquí hi ha un perill, però. 

- Quin?

- El model xinès demostra que hi pot haver prosperitat sense democràcia. Els edificis que veiem allà, abans no s'aixequen aquí, necessiten que si l'informe d'impacte ambiental, el que diuen els ecologistes, l'impacte sobre runes romanes, etcètera. Allí s'aixequen i llestos. No hi ha oposicions ni res. Hi ha el perill que la gent compri un model de prosperitat amb governs forts i autoritarisme.       

"Periodistes que havien seguit Pujol durant anys em retreien a mi, que no l'havia seguit, que no li hagués preguntat per Andorra"

- Va tenir cura de l'edició de les memòries del president Pujol. Després va venir la confessió. Ja n'ha parlat molts cops. No es va sentir enredat?

- Vaig fer de curador. Era el 25 de juliol del 2014. A Mataró començava la festa major. Com em vaig sentir? Em va incomodar. Molts van dir: quines memòries, si Pujol no havia explicat això. A les memòries no s'explica tota la veritat. Alguns periodistes em van dir que li havia d'haver preguntat si tenia diners a Andorra. Però això m'ho deien periodistes que havien seguit Pujol durant anys, a mi que no l'havia seguit mai. 
 

Manuel Cuyàs: "Seré avi, però trobaré temps per escriure cada dia". Foto: Josep M Montaner


- Però no es va sentir enganyat?

- No, perquè tothom fa les seves memòries. Jo em limitava a transcriure i fer preguntes a partir del que em deia. Com em va dir una vegada en Culla, ni Pierre Vilar li hagués pogut treure més coses. Pujol va parlar del que va voler parlar. Jo continuo estant orgullós que m'hagués triat a mi per escriure les memòries i n'estic agraït. 

- Serà avi aviat. Està content?

- Molt. I ho seré per partida doble. 

- Trobarà temps per seguir escrivint un article diari?

- La gent amb qui em trobo em diu que se m'ha acabat la bona vida. Però que trobaré temps per escriure cada dia, això segur. No ho deixaré mai mentre el meu diari m'ho permeti.   

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació