24
de juny
del
2019
Actualitzat
a les
17:53h
La Guerra Civil va ser una tragèdia, però en molts pobles va convertir-se en quelcom encara pitjor. La història del conflicte té a cada localitat uns trets propis que mostren un mosaic divers de la catàstrofe. El periodista i historiador Daniel Arasa explica el drama viscut entre 1936 i 1939 a un poble del Baix Ebre en el llibre Jesús en guerra (Flah Edicions). Es tracta d'una voluminosa i rigorosa investigació de més de 700 pàgines, amb una profunda recerca de fons d'arxiu, en especial de la del Tribunal Militar Territorial de Barcelona.
Arasa s'endinsa en la història de la repressió. O de les repressions. Una particularitat de la Guerra Civil a Jesús va ser la brutal repressió que va patir durant i després de la tragèdia. Els assassinats de religiosos van ser més nombrosos a Jesús, que va quedar en zona republicana i on hi havia una important comunitat de novícies teresianes i el seminari menor de Tortosa. Després, amb el triomf franquista, la repressió va ser salvatge.
Hi ha detalls curiosos molt ben documentats. Com el canvi en el nom del poble, un fet que es va produir en altres municipis però que va ser més acusat en aquest. Enmig de la persecució anticlerical dels primers mesos del conflicte, un poble no es podia dir Jesús i es va batejar com a Ascaso d'Ebre, en homenatge a un dels més destacats dirigents anarquistes morts a l'inici de la guerra. Després del maig del 1937, amb la Generalitat recuperant part del control del territori, el poble es va anomenar Molins d'Ebre.
Vuitanta consells de guerra
Arasa dona molts detalls dels assassinats de religiosos en la fúria desfermada en l'inici de la guerra. També destaca el paper protagonista de dirigents republicans per aturar l'acció dels grups violents incontrolats. És el cas de l'heroic Domingo Curto Agramunt, membre del comitè antifeixista de Jesús que es va jugar la vida per salvar-ne moltes.
L'obra aporta molta informació sobre els consells de guerra -un total de vuitanta- que es van incoar després de la guerra. Com diu l'autor, va haver més afusellaments sota el control franquista que els assassinats que s'havien produït en l'inici de la guerra, i això que bona part dels responsables dels excessos comesos en zona republicana havien fugit. La revenja va ser brutal. El llibre permet conèixer les circumstàncies de cada cas i, també, la identitat dels denunciants.
Un exemple del caràcter internacional del conflicte
El cas de Jesús també exemplifica el component internacional de la guerra. El poble va haver de ser evacuat durant la batalla de l'Ebre, ja que estava en primera línia. Va ser finalment ocupat per tropes italianes (Corpo Truppe Volontarie), enviades pel feixisme italià per ajudar Franco. I, un cop ocupat, va quedar sota el foc de combatents de les Brigades Internacionals.
L'autor, especialista en la Guerra Civil, és fill de Jesús. Sap del que parla. Això dona encara més mèrit al seu treball de recerca, que posa nom i cognoms a moltes de les tragèdies personals que es van viure al poble. Ell fa en la introducció un "elogi del silenci", aquell "no parlar-ne" de la llarga postguerra que va permetre potser la convivència entre els veïns de tots dos bàndols. Vuitanta anys després de la guerra, creu que ha arribat l'hora d'explicar-ho tot. Arasa no amaga el propòsit de cercar la reconciliació i el perdó, que només és possible coneixent tota la veritat.
Arasa s'endinsa en la història de la repressió. O de les repressions. Una particularitat de la Guerra Civil a Jesús va ser la brutal repressió que va patir durant i després de la tragèdia. Els assassinats de religiosos van ser més nombrosos a Jesús, que va quedar en zona republicana i on hi havia una important comunitat de novícies teresianes i el seminari menor de Tortosa. Després, amb el triomf franquista, la repressió va ser salvatge.
Hi ha detalls curiosos molt ben documentats. Com el canvi en el nom del poble, un fet que es va produir en altres municipis però que va ser més acusat en aquest. Enmig de la persecució anticlerical dels primers mesos del conflicte, un poble no es podia dir Jesús i es va batejar com a Ascaso d'Ebre, en homenatge a un dels més destacats dirigents anarquistes morts a l'inici de la guerra. Després del maig del 1937, amb la Generalitat recuperant part del control del territori, el poble es va anomenar Molins d'Ebre.
Vuitanta consells de guerra
Arasa dona molts detalls dels assassinats de religiosos en la fúria desfermada en l'inici de la guerra. També destaca el paper protagonista de dirigents republicans per aturar l'acció dels grups violents incontrolats. És el cas de l'heroic Domingo Curto Agramunt, membre del comitè antifeixista de Jesús que es va jugar la vida per salvar-ne moltes.
Arasa dona molts detalls dels assassinats de religiosos en la fúria desfermada en l'inici de la guerra
L'obra aporta molta informació sobre els consells de guerra -un total de vuitanta- que es van incoar després de la guerra. Com diu l'autor, va haver més afusellaments sota el control franquista que els assassinats que s'havien produït en l'inici de la guerra, i això que bona part dels responsables dels excessos comesos en zona republicana havien fugit. La revenja va ser brutal. El llibre permet conèixer les circumstàncies de cada cas i, també, la identitat dels denunciants.
Un exemple del caràcter internacional del conflicte
El cas de Jesús també exemplifica el component internacional de la guerra. El poble va haver de ser evacuat durant la batalla de l'Ebre, ja que estava en primera línia. Va ser finalment ocupat per tropes italianes (Corpo Truppe Volontarie), enviades pel feixisme italià per ajudar Franco. I, un cop ocupat, va quedar sota el foc de combatents de les Brigades Internacionals.
L'autor posa nom i cognoms a moltes de les tragèdies personals que es van viure a Jesús durant la Guerra Civil
L'autor, especialista en la Guerra Civil, és fill de Jesús. Sap del que parla. Això dona encara més mèrit al seu treball de recerca, que posa nom i cognoms a moltes de les tragèdies personals que es van viure al poble. Ell fa en la introducció un "elogi del silenci", aquell "no parlar-ne" de la llarga postguerra que va permetre potser la convivència entre els veïns de tots dos bàndols. Vuitanta anys després de la guerra, creu que ha arribat l'hora d'explicar-ho tot. Arasa no amaga el propòsit de cercar la reconciliació i el perdó, que només és possible coneixent tota la veritat.