Junts per Catalunya

Totes les claus del retorn a primera fila d'Artur Mas

L'expresident, que no descarta ser candidat a la Generalitat, va recobrar protagonisme en les dues últimes campanyes, negocia la refundació de JxCat i defensa l'abstenció a Pedro Sánchez

per Oriol March , 21 de juny de 2019 a les 19:55 |
Artur Mas, en un míting de campanya de Junts per Catalunya | Junts per Catalunya
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de juny de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Artur Mas va triar l'última planta del Palau Robert per situar-hi la seva oficina com a expresident de la Generalitat. La va decorar amb fotografies familiars i, també, records d'una trajectòria política llarga i marcada per la consulta del 9-N. Per allà hi han anat desfilant discretament els principals dirigents polítics del país -sobretot els de l'espai postconvergent- i també representants del món econòmic i civil. "Segueix sent la persona més ben informada del país", diagnostica un responsables que va compartir Govern amb ell. Ara ha tornat a primera fila i ni tan sols descarta tornar-se a presentar com a candidat a la Generalitat, per bé que no en té "ganes". Almenys per ara.

En aquests termes s'ha expressat en una entrevista amb Mònica Terribas al programa El Matí de Catalunya Ràdio només dos dies després d'una reunió a Waterloo amb Carles Puigdemont. Amb el seu successor, a qui ell va situar a Palau, va tractar el futur de Junts per Catalunya (JxCat), la situació a l'Eurocambra -amb Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras vetats tot i ser elegits el 26-M- i l'horitzó de la sentència al Tribunal Suprem. Aquestes són les cinc claus d'un retorn que es va covar en les dues últimes campanyes electorals i que té una data fonamental: 23 de febrer del 2020. És el dia que acaba la inhabilitació pel 9-N fixada pel Tribunal Suprem.


1. El futur de JxCat

Segons Mas, JxCat s'ha de convertir en un partit polític després d'un procés que "no pot anar més enllà de la tardor". Aquest partit ha d'estructurar totes les ànimes que han anat sorgint de l'antiga Convergència: el PDECat, els grups parlamentaris obtinguts sota les sigles de Junts per Catalunya en tot aquest cicle electoral -Parlament, Congrés dels Diputats, Eurocambra i municipis- i la Crida Nacional per la República, ara hibernada. Per ara, només existeix un acord: que el nou partit operi sota les sigles de JxCat, que és la marca electoral des del mes de desembre del 2017.


Mas aposta perquè JxCat sigui un partit després d'un procés intern que no s'allargui més enllà de la tardor i sosté que Puigdemont l'ha de liderar

Més enllà d'això, però, Puigdemont i Mas no han arribat a cap acord sobre estructura i lideratges. Es dona per fet que hi haurà un "espai de reflexió" durant el mes de juliol, però encara no s'ha pactat el format ni qui serà el protagonista. L'expresident, això sí, ja ha dit que ell només està centrat en "ajudar" a reorganitzar l'espai, però que no espera tenir cap responsabilitat orgànica concreta. Durant divuit anys, de forma ininterrompuda, va estar al capdavant de Convergència, primer, i del PDECat, després.


2. La relació amb Puigdemont

A qui li correspondrà presidir el nou partit és a Puigdemont, que al llarg dels propers dies farà arribar una proposta d'estructura a Mas i a David Bonvehí, president del PDECat, que es van reunir ahir. La relació entre els dos expresidents, segons les fonts consultades, és "propera" i "sincera", tot i que no tenen la mateixa manera de procedir ni d'actuar. Mas va ser un dels artífexs de la fundació de JxCat en una reunió a Brussel·les el novembre del 2017 en la qual es va decidir que el PDECat tindria una representació exigua a les llistes al Parlament, gest mal rebut en sectors del partit. 


En algunes reunions celebrades a l'exili, en concret una a Berlín l'abril del 2018, mentre la justícia alemanya debatia sobre l'extradició de Puigdemont, els criteris no van ser sempre coincidents. Damunt la taula hi va haver les discrepàncies entre el partit i el grup parlamentari pels recursos econòmics derivats dels resultats del 21-D, una qüestió que encara es recorda entre despatxos. Malgrat que tenen discrepàncies estratègiques de fons -especialment sobre el diàleg amb Madrid i els ritmes de la independència-, tots dos s'han conjurat per refundar amb èxit JxCat després del fracàs del 2016, quan les pugnes entre sectors van inutilitzar d'entrada la voluntat renovadora del PDECat.

3. Candidatura a la Generalitat

Quan va fer el "pas al costat", el gener de 2016, la intenció era la de posar en marxa una plataforma sobre la qual es refundaria Convergència, però finalment el projecte no va reeixir. El judici de l'1-O li va retornar el protagonisme perdut al cap d'un any, però la inhabilitació el va descartar com a candidat a la Generalitat. En un moment es va arribar a especular amb aquesta possibilitat, especialment quan Puigdemont va assenyalar davant la direcció del PDECat que no tenia intenció de presentar-se. L'aplicació del 155 i l'exili, després del referèndum, van alterar els plans que tenia el líder de JxCat.

La inhabilitació de Mas pel 9-N caduca el 23 de febrer del 2019, de manera que es podria presentar als comicis si fossin després d'aquesta data

La inhabilitació de Mas pel 9-N caduca el 23 de febrer del 2019, de manera que es podria presentar als comicis si fossin després d'aquesta data. En l'entrevista a Catalunya Ràdio ha assenyalat que no ho descartava, però també ha precisat que no en tenia "ganes" i que, en circumstàncies "normals", no hauria de ser cap de cartell. Ara bé: no té un "no rotund" quan se li pregunta per la qüestió. Està centrat en la negociació del futur de JxCat i ha tingut protagonisme en les dues últimes campanyes, de manera que manté l'ascendència interna dins l'espai postconvergent.

4. El futur del procés

Amb el president Quim Torra intentant refer la unitat estratègica perduda la tardor del 2017, són moltes les propostes que hi ha damunt la taula per materialitzar en el moment que arribi la sentència del Suprem contra els líders independentistes. Hi ha qui aposta per un nou referèndum unilateral, hi ha qui aposta per proclamar la República -aquest cop amb tots els efectes- i també hi ha qui defensa la convocatòria d'eleccions anticipades. Aquesta opció ha estat descartada per Mas, que considera que cridar la ciutadania a les urnes posaria "en risc" la majoria independentista de 70 diputats.


Es tracta d'una majoria que no és operativa, perquè els quatre diputats de la CUP són a l'oposició. "No és impossible trobar un camí comú", ha diagnosticat Mas. Segons l'expresident, hi ha tres qüestions que s'han de plantejar: considerar la reacció de l'Estat, tenir en compte la reacció de la UE i radiografiar les forces reals per convertir "una cosa legítima en legal". De moment, ha apuntat, no ha quedat "acreditada" una majoria social "clara" a favor de la independència, i ha reflexionat que en algun moment va córrer massa quan era president arran de les "pressions". "Segurament hauria corregut menys si hagués tingut el comandament necessari", ha apuntat.

5. L'escenari a Madrid

Què fer amb la investidura de Pedro Sánchez? És una de les preguntes que sobrevolen l'independentisme, i JxCat està inclinada per votar-hi en contra a diferència d'ERC, que ja madura l'abstenció. La posició de Mas és més propera a la dels republicans que no pas a la del grup parlamentari que comanda Laura Borràs a Madrid: "Prefereixo algú que no cali foc a casa meva encara que no aporti la solució". Es referia a Sánchez en contraposició al PP i a Ciutadans, partidaris d'una aplicació immediata del 155.

"Prefereixo algú que no cali foc a casa meva encara que no aporti la solució", assegura sobre la investidura de Pedro Sánchez

De fet, Mas ja era partidari de tramitar els pressupostos de Sánchez, finalment tombats després que fracassés un últim intent negociador a les portes de la votació al Congrés. Encara no hi ha data per la investidura del líder del PSOE, però el debat a JxCat reproduirà els conceptes -i sectors- de les últimes grans discussions: una línia més dura, enquadrada amb Puigdemont, i una altra més possibilista, representada pels més pragmàtics del PDECat. I Mas, ara que ha tornat a primera fila, s'ha fixar com a prioritat posar-los a tots d'acord per fer de JxCat un partit estable.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació