Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Llengua

El català, llengua emergent a Internet però relegada de l'administració de l'Estat

El 60% de catalanoparlants canvien al castellà davant d'un jutge perquè creuen que els pot perjudicar

per NacióDigital, 20 de juny de 2019 a les 13:21 |
El català creix a Internet | Pixabay
El català és una llengua emergent a Internet. Així ho constata l'informe anual de Plataforma per la Llengua que apunta que la seva presència és creixent als navegadors i a les xarxes socials. L'InformeCAT de 2019, però, posa en relleu algunes dades que són preocupants precisament en l’àmbit del tractament del català en les administracions públiques. Sis de cada 10 catalanoparlants creuen que parlar en català amb un jutge que els parli en castellà “segur” o “probablement sí” que els perjudicaria en un judici a Catalunya. La xifra encara és preocupant pel que fa a les sentències que es dicten. Només el 8,2 % es van redactar en català el 2017, la pitjor xifra des del 2001. 

Gairebé 4 de cada 10 catalanoparlants també afirmen que parlen en castellà amb la Guàrdia Civil fins i tot abans de saber si els agents poden parlar en català o no. Només un 12% de les comunicacions orals de la Generalitat Valenciana són en català, i fins a un 31% dels seus funcionaris afirmen que parlen només en castellà amb els usuaris. Per la seva banda, l’Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya concedeix el 78% de l’import de les subvencions a la producció de llargmetratges cinematogràfics, a obres audiovisuals que no són en versió original en català.


En quins àmbits es consolida i en quins es relega l'ús del català? A continuació, resumim l'estat de la llengua en deu punts forts i fluixos: 

1. El català, entre les 40 llengües del nou traductor simultani de Google

El català és entre les 40 llengües que la multinacional americana ha triat per als nous auriculars que funcionen a través del mòbil. Hom pot parlar en català i una veu ho tradueix a qualsevol de les altres llengües de manera gairebé simultània. El nostre interlocutor només ha d’esperar uns segons per a poder-nos entendre.

Això confirmaria que Google ja té desenvolupades la síntesi i el reconeixement de veu en català, però de tota manera no l’aplica en la majoria d’aplicacions ni disposicions. El català no és present, per exemple, ni al Google Home, ni als dispositius de Google per a vehicles, com ara Android Auto. En aquests moments Google Assistant és en 28 llengües, incloses algunes llengües que es parlen menys que el català, com el danès i el noruec, i les modalitats de l’anglès a Irlanda i el francès quebequès. Certament, no hi ha altres llengües de mercats similars al nostre (com el txec, el finès, l’eslovac, el romanès o el búlgar), però en aquests països no té un format oficial adaptat. Allí on Google ha implantat dispositius com Google Home, sempre ha tingut en compte les diverses llengües autòctones mitjanes, amb una sola excepció: Espanya.


2. La Viquipèdia ja compta amb més de 600.000 articles en català

A Catalunya hi ha més viquipedistes per habitant que a França, Espanya o Anglaterra, i l’edició catalana va ser la tercera de crear-se, el 16 de març del 2001. De fet, la versió catalana va ser l’única que durant dos mesos va a tenir articles en llengua no anglesa, mentre l’edició alemanya romania latent. Això mostra la fortalesa de la versió catalana de la popular enciclopèdia col·laborativa, que ja compta amb més de 600.000 articles. Si tenim en compte el nombre total d’articles, actualment és la 20a edició amb més contingut.

3. El català es consolida a Telegram com una de les 16 llengües oficials

El català es consolida a Telegram com una de les 16 llengües oficials de la plataforma de missatgeria Telegram és una aplicació de missatgeria instantània similar a WhatsApp i altres, que inclou característiques avançades, com ara unes opcions de privadesa més elevades, i que ara també inclou el català en la llista de llengües oficials i així passa a ser la 16a llengua disponible en aquest aplicació. La traducció de Telegram al català es fa aleshores des de la plataforma oficial, amb la col·laboració de traductors voluntaris. Anteriorment, el procediment per a poder aplicar la traducció catalana era força complex i això dificultava que els usuaris poguessin gaudir de l’aplicació en català.

4. El 59,9 % dels catalanoparlants tenen por de parlar català en un judici 

Segons mostren dades recollides a l’Enquesta Òmnibus del GESOP per encàrrec de la Plataforma per la Llengua, el 59,9 % dels parlants habituals de català del Principat de Catalunya creuen que respondre en català a un jutge que els ha parlat en castellà, els pot perjudicar. En altres paraules: 6 de cada 10 catalanoparlants percep, de manera conscient o inconscient, actituds xenòfobes contra el català i els seus parlants en la judicatura. Concretament, a la pregunta sobre si l’ús del català els perjudicarà, el 30 % de catalanoparlants habituals que responen diuen que “segurament sí”, un 29,9 % diuen que “és possible que sí”, i el 16,6 % opinen que “és poc probable”, però possible. Només el 23,5 % dels parlants habituals de català que responen diuen que l’ús del català “segurament no” els perjudicarà.

En contrast, la majoria dels castellanoparlants estan convençuts que l’ús del català a la justícia no és perjudicial: fins a un 57,4 % dels que responen diuen que ”segurament no” afectarà el comportament dels jutges, el 20,8 % diuen que “és poc probable”, només l’12,6 % creuen que “és possible que sí” i un ínfim 9,2 % opinen que “segurament sí”. Aquesta diferència de percepció entre grups lingüístics es pot explicar en bona part per la poca capacitat que tenen els privilegiats de percebre els problemes que tenen els no privilegiats. Els castellanoparlants habituals no pateixen les situacions d’incomprensió i hostilitat que pateixen els catalanoparlants habituals i, per tant, no desenvolupen la mateixa sensibilitat i els mateixos temors.

5. Un 37 % dels catalanoparlants canvien al castellà davant la Guàrdia Civil

Un 37 % dels parlants habituals de català canvien al castellà quan es dirigeixen a la Guàrdia Civil D’acord amb dades recollides a l’Enquesta Òmnibus del GESOP per a la Plataforma per la Llengua, el 36,8 % dels parlants habituals de català usaria el castellà amb la Guàrdia Civil en un control de trànsit al Principat de Catalunya, és a dir, gairebé 4 de cada 10. Les raons que donen els parlants habituals de català que renunciarien preventivament a parlar la seva llengua són diverses, però n’hi ha tres que destaquen: que el castellà és l’idioma de la Guàrdia Civil (22,9 %), que la Guàrdia Civil no parla català (20,6 %) i que parlar en català amb la Guàrdia Civil pot comportar “problemes” (15,8 %).

També és remarcable que el 9,4 % dels que canviarien de llengua amb els agents ho farien perquè “són de fora”. Els resultats posen en relleu que una part considerable de catalanoparlants habituals veu en la Guàrdia Civil un cos forà i hostil, desvinculat de la llengua catalana i que potencialment pot discriminar-los. En contrast amb el 62,2 % de parlants habituals de català que iniciaria converses en la seva llengua amb la Guàrdia Civil, els castellanoparlants iniciarien la conversa en la seva llengua en el 93,8 % dels casos. L’ús del català amb la Guàrdia Civil és molt més freqüent entre les persones de més de 60 anys, els residents de fora de la Regió Metropolitana de Barcelona, els habitants dels municipis de menys de 10.000 habitants i entre els que tenen estudis superiors. Tanmateix, tots aquests factors es correlacionen positivament amb l’ús del català com a llengua habitual.

6. L’ús del valencià cau 7 punts en 10 anys

L’ús de la llengua catalana ha caigut gairebé 7 punts al País Valencià durant la dècada que va de l’any 2007 al 2017. Si la mostra agregada de les quatre onades del Baròmetre de la Comunitat Valenciana de 2007 indicava que el 35,1 % dels ciutadans valencians parlava en valencià “sempre o quasi sempre”, la mostra de 2017 (any que només hi va haver una onada) rebaixa aquesta xifra al 28,6 %. En contrast, l’ús de l’espanyol ha augmentat. Entre el 2007 i el 2017 ha crescut 3 punts el percentatge d’enquestats que diuen que parlen gairebé sempre en espanyol i que només parlen valencià ocasionalment (ha passat del 22,8 % al 25,5 %), i han augmentat gairebé 10 punts els que diuen que no parlen mai el valencià tot i que l’entenen (han passat del 23,8 % al 33,2 %). L’única dada positiva és que s’ha reduït el nombre de persones que no entenen el valencià del 18,3 % el 2007 al 12,5 % el 2017. El descens en l’ús del valencià s’ha produït en tots els trams d’edat, si es pren com a base l’edat que tenia la població enquestada el 2007 i es compara amb la mateixa mostra del 2017. Així, per exemple, el percentatge de les persones que parlen valencià nascudes abans del 1943 s’ha reduït en 8,2 punts entre el 2017 i el 2007, i en 6,1 punts el de les nascudes entre el 1983 i el 1989.

7. El 28,6 % de la població d’origen no catalanoparlant sent el català com la seva llengua

Segons les dades obtingudes a partir de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població de Catalunya (2013), fins a un 28,6 % de la població que en la infantesa no parlava el català a casa s’identifica amb aquesta llengua. Aquesta dada mostra que la llengua segueix tenint un poder d’atracció notable per a les persones que no en són parlants inicials. Entre els catalanoparlants, el percentatge de persones que s’identifiquen amb el català és del 97 %. Aquesta dada contrasta amb el poder d’atracció que té l’espanyol cap a les persones no castellanoparlants inicials, ja que el percentatge de persones que s’hi identifiquen baixa fins al 6,3 %.

8. Només el 8,2 % de les sentències del 2017 es van redactar en català

L’any 2017 només el 8,2 % de les sentències judicials a Catalunya (un total de 18.346 sobre 224.220) es van redactar en català. Això indiquen les dades estadístiques que fa públiques el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya sobre la situació de la llengua pròpia en l’àmbit judicial. La xifra del 2017 va ser la pitjor per al català des de l’any 2001, quan les sentències redactades en la llengua pròpia van representar el 6,18 % del total. De fet, l’ús del català en les sentències s’ha anat reduint durant tots els anys posteriors al 2004, moment en què s’havia arribat a un pic del 20,63 % de sentències en català gràcies al Pla pilot de funcionament en català de les oficines judicials que es va impulsar a l’època. Així, en un període de només 13 anys, sense plans de foment equivalents, l’ús del català s’ha desplomat i ha caigut més de 12 punts percentuals.

9. Només el 14,6 % de les converses dels alumnes de l’ESO al pati són en català a les zones urbanes de Catalunya

Així ho indica un estudi sociolingüístic que ha portat a terme la Plataforma per la Llengua en 50 centres educatius de ciutats catalanes, tant de Primària com de Secundària. El resultat global és que només el 24,3 % de les converses a l’hora del pati als centres educatius de Catalunya són en català, en les etapes dels estudis obligatoris. Ara, el més revelador de l’estudi és la diferència entre l’ús de català als patis de la Primària, que és del 35 %, enfront de l’ús que es detecta del català a la Secundària, que es redueix a més de la meitat: només el 14,6 % dels alumnes de secundària s’expressen en català a l’hora del pati.

10. El 77,1 % dels pacients utilitzaria el català si el personal sanitari comencés les converses en aquesta llengua

Entre el 70 % i 90 % dels usuaris de la sanitat del Principat de Catalunya adeqüen la llengua a la del personal sanitari, tant si aquesta és el català com si és l’espanyol. Això es desprèn d’un informe elaborat per la Plataforma per la Llengua que porta el títol “Reanimem el català. Dades i propostes per a millorar la situació de la llengua en l’àmbit sanitari a Catalunya”. L’informe també indica que en cas que el personal sanitari parlés només en català, el 77,1 % de la població també ho faria, mentre que, en el supòsit que ho fes en espanyol, fins a un 88,7 % també els respondria en aquesta llengua. La tendència a la convergència lingüística amb el personal sanitari s’accentua si es té en compte l’edat. El 87,7 % dels joves entre els 16 i els 29 anys parlarien en català amb el personal dels centres mèdics si aquest l’utilitzés, mentre que aquest percentatge pujaria fins al 93,7 %, en el cas de l’ús de l’espanyol.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació