Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

InformeCAT 2019

Un 60% dels catalans creu que parlar en català a un jutge que usa el castellà els pot perjudicar

Només el 8,2 % de les sentències de l’any 2017 es van redactar en català, la pitjor dada des del 2001, segons l'"Informecat 2019" de Plataforma per la Llengua

per NacióDigital, 20 de juny de 2019 a les 13:17 |
Ciutat de la Justícia. | Adrià Costa
Un 59,9% dels catalans considera que parlar en català a un jutge que usa el castellà els perjudicarà. Aquesta és només una de les dades que es després de l'InformeCAT 2019 que la Plataforma per la Llengua ha presentat aquest matí. Segons aquest exhaustiu informe, 6 de cada 10 catalans percep, de manera conscient o inconscient, "actituds xenòfobes contra el català i els seus parlants en la judicatura". 

A la pregunta sobre si l’ús del català els perjudicarà, el 30 % de catalanoparlants habituals que responen diuen que “segurament sí”, un 29,9 % diuen que “és possible que sí”, i el 16,6% opinen que “és poc probable”, però possible. Només el 23,5 % dels parlants habituals de català que responen diuen que l’ús del català “segurament no” els perjudicarà.


En contrast, la majoria dels castellanoparlants estan convençuts que l’ús del català a la justícia no és perjudicial: fins a un 57,4% dels que responen diuen que "segurament no" afectarà el comportament dels jutges, el 20,8% diuen que "és poc probable", només l’12,6 % creuen que "és possible que sí" i un 9,2% opinen que "segurament sí".

La majoria de sentències, en castellà 

Només el 8,2% de les sentències de l'any 2017 es van redactar en català. Es tracta de la pitjor dada des de l'any 2001, quan el percentatge va representar un 6,18% del total. Segons dades del Departament de Justícia, l’ús del català en les sentències s’ha anat reduint durant tots els anys posteriors al 2004, moment en què s’havia arribat a un pic del 20,63% de sentències en català gràcies al Pla pilot de funcionament en català de les oficines judicials que es va impulsar a l’època. Així, en un període de només 13 anys, sense plans de foment equivalents, l’ús del català s’ha desplomat i ha caigut més de 12 punts percentuals.

Des de la Plataforma per la Llengua consideren que aquestes dades s'expliquen per "la situació de desigualtat legal entre grups lingüístics que imposa la llei que regula del Poder Judicial".  "Aquesta situació de desigualtat en drets s’origina en l’article 3.1 de la Constitució espanyola, que imposa a tots els ciutadans el deure de conèixer el castellà, però prohibeix, segons la interpretació del Tribunal Constitucional, que s’exigeixi un deure equivalent de conèixer el català", critica l'informe.

InformeCAT 2019 by naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació