22
de juny
del
2019
Actualitzat
a les
8:32h
"O governa el PSOE o governa el PSOE. No hi ha una majoria alternativa", insisteix sovint Pedro Sánchez. Aquesta és la crua realitat per als dos partits que aspiraven l'any 2015 a trencar el bipartidisme. El PP ha patit un retrocés de representació que l'aboca a una travessia pel desert sense precedents, i els socialistes, amb el doble de diputats, no tenen a hores d'ara ningú que els faci ombra. Ni Podem ha aconseguit consolidar-se com a alternativa a l'esquerra ni Ciutadans ha aconseguit el sorpasso en el flanc de la dreta. Tot i això, Sánchez veu cada cop més com se li tanquen les possibilitats de suma. Va dir que no volia ser investit amb la participació d'ERC i de Bildu perquè no eren "de fiar" i aquesta és, a hores d'ara, l'única via que no està taponada.
Els socialistes preveuen fixar la proclamació del president la primera quinzena de juliol i tant Albert Rivera com Pablo Iglesias han de prendre una decisió que serà cabdal pel futur de les seves respectives formacions. Una cosa tenen en comú els dos dirigents: no els interessa unes noves eleccions que suposin un risc d'empitjorar resultats. De fet, el president en funcions vol activar ja el rellotge presentant-se a la investidura com a mesura de pressió als dos dirigents. Donen per descomptat el suport de Podem, però la suma no és suficient i quedar a expenses de la decisió dels independentistes és la suma que més incomoda el PSOE. "No volem que el govern d'Espanya depengui dels vots independentistes", ha assegurat aquest divendres la portaveu del govern espanyol en funcions, Isabel Celáa.
En les darreres setmanes, els socialistes han demanat a Rivera que s'abstingui en la investidura per evitar haver de recórrer a ERC i a Bildu, però no hi ha símptomes que Cs vulgui fer un viratge. En paral·lel, tal i com ha publicat NacióDigital, els republicans estan madurant una abstenció que no bloquegi el nomenament de Sánchez i que, si s'anuncia en els pròxims dies, pot decantar definitivament la geometria i estroncar les intencions del PSOE de prescindir d'ells. A no ser, clar està, que Sánchez preferís anar a unes noves eleccions abans que revalidar el càrrec amb el permís independentista. "Només hi haurà diàleg dins de la Constitució", ha subratllat el govern espanyol.
Rivera, tenallat pels poders econòmics i els contraris als pactes amb Vox
Sigui com sigui, la decisió que prenguin els dos partits que van irrompre al Congrés amb l'objectiu de trencar el bipartidisme tindrà conseqüències. El líder de Ciutadans està en aquests moments tenallat pels poders econòmics, que li demanen que s'abstingui per facilitar la governabilitat d'Espanya, i també per un sector del seu partit que considera un error les aliances amb l'extrema dreta de Vox. Després d'haver fracassat en l'intent de liderar la dreta amb un discurs radicalitzat, hi ha dirigents que demanen a Rivera un retorn al centre i a la vocació socialdemòcrata amb la qual va néixer la formació taronja l'any 2006. Justament aquest dijous Rivera ha sumat una nova polèmica quan l'Elisi ha desmentit que el govern d'Emmanuel Macron beneeixi els pactes fets, per exemple, a Andalusia com ell mateix havia afirmat poc abans.
Rivera, però, de moment es resisteix a fer aquest gir i segueix apostant per pactes amb PP i Vox com el d'Andalusia i el de Madrid malgrat que hi ha veus dins de la seva formació que consideren que el partit recuperaria centralitat amb una abstenció que, a més, serviria per barrar el pas a un paper clau dels independentistes. Però durant la campanya Rivera va repetir fins a la sacietat que no contribuiria a la investidura de Sánchez ni per activa ni per passiva. No van ser pocs, però, els que van recordar a Rivera que va dir exactament el mateix l'any 2016 amb Mariano Rajoy i, finalment, va actuar fent el contrari del que havia pregonat. De fet, aixecar el veto als socialistes podria haver situat el partit taronja al centre de l'escaquer per tenir més pes en governs municipals i autonòmics en comptes de fer d'actor secundari del PP.
La línia dura contra el PSOE, però, segueix imposant-se a Ciutadans. "Amb aquest sanchisme, amb aquest PSOE, no podem anar de la mà enlloc perquè està trencant totes les línies dels últims 40 anys de constitucionalisme", ha seguit dient aquesta setmana Albert Rivera després de carregar contra l'acord dels socialistes amb Geroa Bai a Navarra. El seu lideratge, però, segueix patint un fort desgast i sumant fracassos com el de Manuel Valls, una gestió que Rivera ha deixat en mans d'Inés Arrimadas.
Iglesias, entre el paper secundari o l'oposició sense més
El líder de Podem, Pablo Iglesias, per la seva banda, també ha de prendre una decisió cabdal. La formació lila comença a pair que difícilment reeixirà el seu pla per intentar compensar el daltabaix electoral sent clau en la governabilitat d'Espanya amb l'entrada en un govern de coalició amb el PSOE. Sánchez considera que no li convé un cartipàs compartit amb un Podem dèbil que pot ser un impediment a l'hora de jugar a la geometria variable i que és vist amb recels per un sector del partit. Els socialistes el consideren el soci preferent, però aboquen Iglesias a triar entre donar-se per satisfet amb càrrecs intermedis -en cap cas ministeris- o quedar-se a l'oposició sense més.
Iglesias, que és conscient que la seva continuïtat al capdavant del partit dependrà en bona part de com es resol el paper de Podem en la governabilitat, té mala peça al teler. Acceptar l'oferta del PSOE implica jugar un paper secundari; i obstinar-se en seguir reivindicant de forma infructífera l'entrada al govern també és una imatge contraproduent. Molt arriscat per a la formació lila seria una repetició electoral tenint present que el 28-A van patir una davallada que els ha deixat amb 42 diputats quan l'anterior legislatura en tenien 71. És a partir d'aquesta debilitat que el PSOE aprofita per collar les possibilitats d'Iglesias.
A l'espera dels moviments de Podem i ERC, queda clar que a hores d'ara la via que té Sánchez per a la investidura és, precisament, aquella que pretenia evitar des del principi per molt que en renegui públicament. Si just després del 28-A els socialistes es vantaven de no haver de necessitar els independentistes i tenir opcions per esquivar-los, dos mesos després la investidura pot estar en mans del partit d'Oriol Junqueras.
Els socialistes preveuen fixar la proclamació del president la primera quinzena de juliol i tant Albert Rivera com Pablo Iglesias han de prendre una decisió que serà cabdal pel futur de les seves respectives formacions. Una cosa tenen en comú els dos dirigents: no els interessa unes noves eleccions que suposin un risc d'empitjorar resultats. De fet, el president en funcions vol activar ja el rellotge presentant-se a la investidura com a mesura de pressió als dos dirigents. Donen per descomptat el suport de Podem, però la suma no és suficient i quedar a expenses de la decisió dels independentistes és la suma que més incomoda el PSOE. "No volem que el govern d'Espanya depengui dels vots independentistes", ha assegurat aquest divendres la portaveu del govern espanyol en funcions, Isabel Celáa.
En les darreres setmanes, els socialistes han demanat a Rivera que s'abstingui en la investidura per evitar haver de recórrer a ERC i a Bildu, però no hi ha símptomes que Cs vulgui fer un viratge. En paral·lel, tal i com ha publicat NacióDigital, els republicans estan madurant una abstenció que no bloquegi el nomenament de Sánchez i que, si s'anuncia en els pròxims dies, pot decantar definitivament la geometria i estroncar les intencions del PSOE de prescindir d'ells. A no ser, clar està, que Sánchez preferís anar a unes noves eleccions abans que revalidar el càrrec amb el permís independentista. "Només hi haurà diàleg dins de la Constitució", ha subratllat el govern espanyol.
Rivera, tenallat pels poders econòmics i els contraris als pactes amb Vox
Sigui com sigui, la decisió que prenguin els dos partits que van irrompre al Congrés amb l'objectiu de trencar el bipartidisme tindrà conseqüències. El líder de Ciutadans està en aquests moments tenallat pels poders econòmics, que li demanen que s'abstingui per facilitar la governabilitat d'Espanya, i també per un sector del seu partit que considera un error les aliances amb l'extrema dreta de Vox. Després d'haver fracassat en l'intent de liderar la dreta amb un discurs radicalitzat, hi ha dirigents que demanen a Rivera un retorn al centre i a la vocació socialdemòcrata amb la qual va néixer la formació taronja l'any 2006. Justament aquest dijous Rivera ha sumat una nova polèmica quan l'Elisi ha desmentit que el govern d'Emmanuel Macron beneeixi els pactes fets, per exemple, a Andalusia com ell mateix havia afirmat poc abans.
Pedro Sánchez, amb Albert Rivera Foto: Flickr PSOE
Rivera, però, de moment es resisteix a fer aquest gir i segueix apostant per pactes amb PP i Vox com el d'Andalusia i el de Madrid malgrat que hi ha veus dins de la seva formació que consideren que el partit recuperaria centralitat amb una abstenció que, a més, serviria per barrar el pas a un paper clau dels independentistes. Però durant la campanya Rivera va repetir fins a la sacietat que no contribuiria a la investidura de Sánchez ni per activa ni per passiva. No van ser pocs, però, els que van recordar a Rivera que va dir exactament el mateix l'any 2016 amb Mariano Rajoy i, finalment, va actuar fent el contrari del que havia pregonat. De fet, aixecar el veto als socialistes podria haver situat el partit taronja al centre de l'escaquer per tenir més pes en governs municipals i autonòmics en comptes de fer d'actor secundari del PP.
La línia dura contra el PSOE, però, segueix imposant-se a Ciutadans. "Amb aquest sanchisme, amb aquest PSOE, no podem anar de la mà enlloc perquè està trencant totes les línies dels últims 40 anys de constitucionalisme", ha seguit dient aquesta setmana Albert Rivera després de carregar contra l'acord dels socialistes amb Geroa Bai a Navarra. El seu lideratge, però, segueix patint un fort desgast i sumant fracassos com el de Manuel Valls, una gestió que Rivera ha deixat en mans d'Inés Arrimadas.
Iglesias, entre el paper secundari o l'oposició sense més
El líder de Podem, Pablo Iglesias, per la seva banda, també ha de prendre una decisió cabdal. La formació lila comença a pair que difícilment reeixirà el seu pla per intentar compensar el daltabaix electoral sent clau en la governabilitat d'Espanya amb l'entrada en un govern de coalició amb el PSOE. Sánchez considera que no li convé un cartipàs compartit amb un Podem dèbil que pot ser un impediment a l'hora de jugar a la geometria variable i que és vist amb recels per un sector del partit. Els socialistes el consideren el soci preferent, però aboquen Iglesias a triar entre donar-se per satisfet amb càrrecs intermedis -en cap cas ministeris- o quedar-se a l'oposició sense més.
Iglesias, que és conscient que la seva continuïtat al capdavant del partit dependrà en bona part de com es resol el paper de Podem en la governabilitat, té mala peça al teler. Acceptar l'oferta del PSOE implica jugar un paper secundari; i obstinar-se en seguir reivindicant de forma infructífera l'entrada al govern també és una imatge contraproduent. Molt arriscat per a la formació lila seria una repetició electoral tenint present que el 28-A van patir una davallada que els ha deixat amb 42 diputats quan l'anterior legislatura en tenien 71. És a partir d'aquesta debilitat que el PSOE aprofita per collar les possibilitats d'Iglesias.
A l'espera dels moviments de Podem i ERC, queda clar que a hores d'ara la via que té Sánchez per a la investidura és, precisament, aquella que pretenia evitar des del principi per molt que en renegui públicament. Si just després del 28-A els socialistes es vantaven de no haver de necessitar els independentistes i tenir opcions per esquivar-los, dos mesos després la investidura pot estar en mans del partit d'Oriol Junqueras.