19
de juny
del
2019
La Casa de la República de Waterloo ha acollit una de les reunions més esperades dels últims temps per tots els sectors de l'antiga Convergència. Carles Puigdemont i Artur Mas, tots dos expresidents de la Generalitat i tots dos veus autoritzades en l'espai polític que representen, s'han citat durant quatre hores per tractar el futur de Junts per Catalunya (JxCat) i del PDECat. La conclusió, segons fonts oficials consultades per NacióDigital, és que Puigdemont i Mas han coincidit en la "necessitat" que tot aquest espai "tingui una estructura operativa i eficaç" amb una sola "sigla consolidada" que s'encarregui de reforçar i "incrementar" els resultats obtinguts en tot el cicle electoral.
En què es traduirà això, exactament? Aquí és on les versions de portaveus oficials i de fonts coneixedores del contingut de la trobada discrepen. Sí que hi ha una visió conjunta: la marca que aglutinarà el PDECat i JxCat serà la de Junts per Catalunya, sota la qual es refundarien les sigles que van sorgir de l'antiga CDC ara fa pràcticament tres anys. A partir d'aquí, però, no hi ha hagut cap "avenç concret", segons relaten aquestes fonts. De moment no hi ha un calendari pactat, ni tampoc una proposta en ferm d'estructura de direcció. Puigdemont haurà de fer una proposta en les properes setmanes, que serà avalada per la direcció del PDECat liderada per David Bonvehí.
Bonvehí s'ha desplaçat els dos últims dies a Waterloo juntament amb altres dirigents del partit, com ara Ferran Bel, secretari d'organització, i Lluís Guinó, alcalde de Besalú i veu autoritzada de l'espai postconvergent. Els principals responsables del PDECat mantenen, segons fonts de la direcció, la negativa a celebrar un congrés extraordinari aquest mes de juliol que serveixi com a pista d'aterratge a la refundació com a JxCat. Els sectors més proclius a la integració, liderats per dirigents com Miquel Buch, demanen que el mes vinent hi hagi un "espai de reflexió" sobre la qüestió, però sense concretar.
"L'únic que queda clar, per ara, és la marca", remarca un dels consultats. Ara fa falta veure el "qui" i el "com", ressalta un altre coneixedor de les negociacions. De moment encara no hi ha cap proposta de lideratges oficial sobre la taula, però els noms de Buch, Damià Calvet i Meritxell Budó són els més destacats a hores d'ara, sense oblidar els d'alcaldes provinents del PDECat, com ara Marc Castells i Marta Madrenas, aquesta última molt propera a Puigdemont. "Hi ha d'haver consens i evitar baralles", manté un dels implicats en les converses. Per això apareixen veus, a nivell intern, que desconfien de dur a terme tot el procés al juliol i se'n vagi més endavant.
També s'ha de tenir en compte l'opinió dels presos: Jordi Sànchez, Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull. Els tres últims provenen de l'antiga CDC i tenen molta ascendència entre els quadres, encara més des que són a Soto del Real. Sànchez és president de la Crida Nacional per la República, una associació amb forma de partit impulsada per Puigdemont i que en un primer moment havia de ser el paraigua de tot l'espai postconvergent. Aquest és el mandat que va sortir de l'assemblea del PDECat del juliol de l'any passat, però Bonvehí s'hi ha anat resistint.
Una "autodestrucció" polèmica
El president del partit ha publicat un article a La Vanguardia en el qual parlava de posar fi a "l'autodestrucció" que, segons ell, ha patit l'espai postconvergent. Les batalles internes han estat una constant des del 2015, quan es començava a treballar en la refundació de Convergència -la pugna entre Rull i Turull era evident, i es va materialitzar en l'assemblea fundacional del PDECat-, i no s'ha apaivagat en tots aquests anys. En cada elaboració de llista electoral, per exemple, els més partidaris del partit i els més partidaris de Puigdemont s'han anat enfrontant. Tot i això, el terme "autodestrucció" és massa fort per a dirigents com Buch i Elsa Artadi, que ahir van ser a Waterloo.
Artadi és una de les corretges de transmissió que hi ha entre l'exili i Barcelona, però el resultat a Barcelona -cinc regidors, la meitat dels aconseguits per Xavier Trias- l'han debilitat a curt termini. En unes declaracions a TV3 fetes poc després que el conseller d'Interior també abordés la qüestió en una entrevista als Matins, ha apostat per "ordenar" l'espai de JxCat. "Tenim la responsabilitat que hi càpiga tothom", ha assenyalat l'extitular de Presidència, que ha demanat que tots els sectors de l'espai postconvergent -inclosos els independents i la Crida- treballin de forma "endreçada".
En paral·lel a la reorganització interna, JxCat es troba immersa en els pactes a les diputacions, una qüestió que va centrar la reunió de dimarts amb càrrecs municipals. L'espai postconvergent presidirà l'ens supramunicipal de Girona, però perdrà els de Barcelona, Tarragona i Lleida. En aquestes dues últimes ja treballa en un acord amb ERC, que en tindrà el lideratge. El lideratge és, precisament, la característica que volen exercir Mas i Puigdemont per reordenar en les properes setmanes un espai en definició.
En què es traduirà això, exactament? Aquí és on les versions de portaveus oficials i de fonts coneixedores del contingut de la trobada discrepen. Sí que hi ha una visió conjunta: la marca que aglutinarà el PDECat i JxCat serà la de Junts per Catalunya, sota la qual es refundarien les sigles que van sorgir de l'antiga CDC ara fa pràcticament tres anys. A partir d'aquí, però, no hi ha hagut cap "avenç concret", segons relaten aquestes fonts. De moment no hi ha un calendari pactat, ni tampoc una proposta en ferm d'estructura de direcció. Puigdemont haurà de fer una proposta en les properes setmanes, que serà avalada per la direcció del PDECat liderada per David Bonvehí.
Bonvehí s'ha desplaçat els dos últims dies a Waterloo juntament amb altres dirigents del partit, com ara Ferran Bel, secretari d'organització, i Lluís Guinó, alcalde de Besalú i veu autoritzada de l'espai postconvergent. Els principals responsables del PDECat mantenen, segons fonts de la direcció, la negativa a celebrar un congrés extraordinari aquest mes de juliol que serveixi com a pista d'aterratge a la refundació com a JxCat. Els sectors més proclius a la integració, liderats per dirigents com Miquel Buch, demanen que el mes vinent hi hagi un "espai de reflexió" sobre la qüestió, però sense concretar.
Carles Puigdemont i Artur Mas, aquest dijous a Waterloo
"L'únic que queda clar, per ara, és la marca", remarca un dels consultats. Ara fa falta veure el "qui" i el "com", ressalta un altre coneixedor de les negociacions. De moment encara no hi ha cap proposta de lideratges oficial sobre la taula, però els noms de Buch, Damià Calvet i Meritxell Budó són els més destacats a hores d'ara, sense oblidar els d'alcaldes provinents del PDECat, com ara Marc Castells i Marta Madrenas, aquesta última molt propera a Puigdemont. "Hi ha d'haver consens i evitar baralles", manté un dels implicats en les converses. Per això apareixen veus, a nivell intern, que desconfien de dur a terme tot el procés al juliol i se'n vagi més endavant.
Puigdemont farà una proposta d'organització i l'enviarà al PDECat, que l'avaluarà i hi farà esmenes; encara no s'han perfilat oficialment els lideratges orgànics que ha de tenir JxCat
També s'ha de tenir en compte l'opinió dels presos: Jordi Sànchez, Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull. Els tres últims provenen de l'antiga CDC i tenen molta ascendència entre els quadres, encara més des que són a Soto del Real. Sànchez és president de la Crida Nacional per la República, una associació amb forma de partit impulsada per Puigdemont i que en un primer moment havia de ser el paraigua de tot l'espai postconvergent. Aquest és el mandat que va sortir de l'assemblea del PDECat del juliol de l'any passat, però Bonvehí s'hi ha anat resistint.
Una "autodestrucció" polèmica
El president del partit ha publicat un article a La Vanguardia en el qual parlava de posar fi a "l'autodestrucció" que, segons ell, ha patit l'espai postconvergent. Les batalles internes han estat una constant des del 2015, quan es començava a treballar en la refundació de Convergència -la pugna entre Rull i Turull era evident, i es va materialitzar en l'assemblea fundacional del PDECat-, i no s'ha apaivagat en tots aquests anys. En cada elaboració de llista electoral, per exemple, els més partidaris del partit i els més partidaris de Puigdemont s'han anat enfrontant. Tot i això, el terme "autodestrucció" és massa fort per a dirigents com Buch i Elsa Artadi, que ahir van ser a Waterloo.
▶️@elsa_artadi: Tenim la responsabilitat que hi càpiga tothom. En el nostre espai forma part el PDeCat i també persones i col·lectius que pertanyen a JuntsxCat i a La Crida que junts han de poder treballar de forma endreçada. pic.twitter.com/0XrBAizfxs
— JuntsxCat Barcelona (@JuntsxCatBCN) 19 de juny de 2019
Artadi és una de les corretges de transmissió que hi ha entre l'exili i Barcelona, però el resultat a Barcelona -cinc regidors, la meitat dels aconseguits per Xavier Trias- l'han debilitat a curt termini. En unes declaracions a TV3 fetes poc després que el conseller d'Interior també abordés la qüestió en una entrevista als Matins, ha apostat per "ordenar" l'espai de JxCat. "Tenim la responsabilitat que hi càpiga tothom", ha assenyalat l'extitular de Presidència, que ha demanat que tots els sectors de l'espai postconvergent -inclosos els independents i la Crida- treballin de forma "endreçada".
En paral·lel a la reorganització interna, JxCat perfila els acords per presidir la Diputació de Girona i governar amb ERC a les de Tarragona i Lleida
En paral·lel a la reorganització interna, JxCat es troba immersa en els pactes a les diputacions, una qüestió que va centrar la reunió de dimarts amb càrrecs municipals. L'espai postconvergent presidirà l'ens supramunicipal de Girona, però perdrà els de Barcelona, Tarragona i Lleida. En aquestes dues últimes ja treballa en un acord amb ERC, que en tindrà el lideratge. El lideratge és, precisament, la característica que volen exercir Mas i Puigdemont per reordenar en les properes setmanes un espai en definició.