Patum 2019

«Amb el salt de dones de la Patum volem homenatjar les pioneres que ens van obrir camí»

La Patum de Lluïment viurà un salt de Maces protagonitzat per vuit dones gairebé seixanta anys després del primer cop que això va passar

per Pilar Màrquez Ambròs , Berga, 19 de juny de 2019 a les 13:17 |
Patum de Lluïment (arxiu). | Martí Albesa
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de juny de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Una dona pot saltar tan bé com un home, no volem ser protagonistes, sinó homenatjar les vuit dones pioneres que ens van obrir camí". La cap de colla de les Maces, Maria Casals, s'expressa en aquests termes quan parla sobre el salt exclusiu de dones que oferiran durant la Patum de Lluïment d'aquest dijous de Corpus. Les Maces commemoraran aquesta Patum el primer salt de dones que va tenir lloc a la festa el diumenge 29 de maig de 1960. Les dones de llavors van haver de fer-ho d'amagat. Es van vestir molt abans de començar i les persones que eren a la plaça de Sant Pere no van saber que eren dones fins que no es va acabar el ball.

Seixanta edicions de Patum després, la colla de les Maces els ret homenatge, de manera que aquest dijous tota l'atenció estarà posada en el salt exclusiu de dones que hi haurà a la plaça. Està previst que, entre els assistents, hi hagi algunes d'aquelles vuit pioneres i que, les homenatjades i les saltadores actuals, es facin una fotografia. Les vuit dones que faran el salt demà són Maria Casals, Carme Cuartielles, Ariadna Cortina, Vanessa Mora, Anna Canals, Marta Novellas, Meritxell Sala i Trullàs i Marta Sayes. La majoria d'elles tenen vincle amb la colla, i n'hi ha tres que no havien saltat mai i debuten per primera vegada.


Per exemple, hi ha la Meritxell Sala, neta del compositor de la música del ball, en Joan Trullàs. "Quan se li va oferir, li va fer molta il·lusió", ha explicat Casals. La música de Trullàs va ser composta el 53, però no es va estrenar fins al 63, tres anys després d'aquell primer salt de dones. La música es va estrenar enmig d'una polèmica que fa que durant molt temps hagi estat xiulada per alguns assistents. 

Les pioneres del salt de Maces de 1960 van ser Isabel Cardona, Rosaura Bonet, Mercè Barniol, Benita Badia, Maria del Carme Ribera, Paquita Rosset, Maria Rosa Subirana, i Elisenda Rota. La fita va obrir la porta perquè les dones s'anessin introduint dins de la comparseria patumaire. El 2010 aquestes dones van rebre un reconeixement especial al consistori durant l'acte d'entrega dels títols de Patumaire d'Honor. 


"Lamentablement han passat molts anys i n'hi ha dues o tres que ja no són entre nosaltres. L'Isabel i la Mercè han estat convidades al balcó de l'ajuntament i ens acompanyaran. Un cop acabada la Patum de Lluïment, el nostre objectiu és fer-nos una foto amb elles i amb totes les dones que han saltat de Maça alguna vegada", ha expressat Maria Casals.

Maria Casals és una de les veteranes de la colla de les Maces. Va començar a saltar a la colla amb una altra dona, Glòria Besora, el Corpus de 1986. "No hi tenia família, però sempre m'ha agradat saltar, així que ho vaig demanar i vaig començar a anar amb les Maces de Lluïment llavors", ha relatat. 


 "La Patum era una cosa d'homes", ha recordat Casals. "Per sort, cada vegada hi ha més dones que fan Patum", ha explicat. De fet, les dones han participat activament a les Maces les últimes dècades. El 1994, un any després d'un primer intent fallit de separació de la comparsa dels Plens, hi va haver una reunió on va proposar-se a les Maces passar a formar part de la plantilla de vestidors de Plens. Però va haver-hi una única condició que ho va estroncar i que va fer que les Maces no acceptessin la proposta dels vestidors: no en podien formar part les dues saltadores de Maces pel fet de ser dones: Maria Casals i Glòria Besora.

Les Maces es troben actualment en ple procés per separar-se dels Plens i esdevenir finalment una comparsa amb dret propi. Així que també per aquest motiu s'ha volgut homenatjar el paper de les dones a la festa. 

Maria Casals, una dona com a cap de colla

Un exemple més de la presència de les dones en la colla de les Maces, que els seus membres reivindiquen, és que la persona escollida per unanimitat per ser cap de colla de les Maces és una dona, precisament Maria Casals. De moment, no ho és de manera oficial, però sí que exerceix de responsable del grup. 
 

Maria Casals, cap de colla de les Maces. Foto: ACN

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació