Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Monarquia espanyola

Felip VI: cinc ombres per cinc anys de regnat

Guerres familiars, amistats perilloses, aliances amb règims tirànics com el saudita, incomprensió envers Catalunya i simpaties per la dreta caracteritzen el primer lustre del monarca

per Pep Martí, 18 de juny de 2019 a les 21:12 |
Felip VI, Letizia i la reina de la Gran Bretanya | Casa Reial
En els inicis de la Transició, el president espanyol Adolfo Suárez va manifestar que l'objectiu del seu govern era assegurar el regnat del net de Felip de Borbó, perquè el del net de Joan Carles I "estava assegurat per mèrits propis". Aquest dimecres es compleixen cinc anys de l'arriba al tron de Felip VI i les coses no semblen tan fàcils. El monarca va accedir al poder esprés de l'abdicació del seu pare, amb qui les relacions són, com a mínim, millorables. Han estat cinc anys intensos enmig d'una forta crisi social i del procés sobiranista. Aquestes són les cinc ombres del seu regnat.   
 

1.- "Matar el pare", un tret borbònic

La història dels Borbons està farcida de fets sorprenents. Joan Carles va arribar al tron designat per Franco després que el dictador descartés l'hereu de la dinastia, Joan de Borbó. "Papà, soc jo o ningú", diuen que li va detallar al seu pare. Quasi quaranta anys més tard, un monarca abrumat pels escàndols de tot ordre, des del cas Urdangarin als afers amorosos amb Corinna zu Sayn-Wittgenstein, passant pels episodis de cacera a Botswana, va enrunar el regnat de Joan Carles.

L'afer Corinna encara porta cua: s'hi barregen actuacions opaques de Joan Carles I amb intents d'extorsió de l'excomissari Villarejo

L'afer de Corinna encara porta cua, amb revelacions de l'amiga del rei emèrit sobre actuacions opaques de Joan Carles i intents d'extrsió per part de l'excomissari Villarejo. Les tensions entre el rei emèrit i el regnants no han deixat de succeir-se en aquests anys, amb moments impagables, com les enganxades entre la reina Sofia i Letizia, o l'oblit de Joan Carles en la cerimònia dels 40 anys de Constitució.   


2.- Cap empatia cap a Catalunya

Felip VI ha demostrat la mateixa insensibilitat envers les cultures no castellanes que els seus antecessors, amb una millora -la seva major fluïdesa emprant el català en actes oficials a Catalunya- i un agreujant, com és la manca evident d'empatia que ha delatat amb les institucions i la societat catalanes. Amb el procés sobiranista en la seva fase decisiva, el monarca es va enrocar en una posició molt autoritària i insensible. El discurs del 3 d'octubre del 2017, mostrant una nul·la proximitat amb els ciutadans, i emprant un discurs aspre i bel·ligerant, va trencar el vincle entre la Corona i Catalunya. 

3.- La corrupció viu a Palau

El monarca va arribar al tron després d'un cúmul d'escàndols que van esquitxar la Casa Reial. La infanta Cristina i Iñaki Urdangarin, van ser després de l'esclat del cas Nóos, uns símbols de la corrupció a Espanya. Hi ha un fil que porta de Nóos a l'abdicació de l'ara rei emèrit. El regnat de Felip VI va viure un moment negre quan el febrer del 2017 el jutge va sentenciar Urdangarin a sis anys de presó per frau, prevaricació, tràfic d'influències, malversació  i delicte contra la Hisenda pública. Cristina va tenir més sort, amb una multa de 265.000 euros i com a responsable a títol lucratiu. Malgrat que li ha estat retirat el títol de duquesa de Mallorca, conserva el d'altesa reial i infanta.

La Zarzuela ha hagut de fer gestos de transoarència, però no s'ha tret de sobre l'ombra de la corrupció

Malgrat que la Zarzuela ha hagut de fer gestos de transparència (com encarregar una auditoria externa o rebaixar el sou del rei), la Casa Reial no s'ha tret de sobre l'ombra de la corrupció. L'abril el 2017, era detingut Javier López Madrid, conseller de la constructora OHL, per indicis del pagament d'una comissió d'1,4 milions d'euros a Ignacio González, expresident de la Comunitat de Madrid, que va ser també detingut en l'operació. El seu nom també està vinculat a sumaris com els de la sortida de Bankia a borsa i l'operació Púnica. López Madrid no és un nom qualsevol. Forma part de l'entorn íntim dels monarques. És a qui Letizia va anomenar compi yogui.

4.- Les amistats (àrabs) perilloses

El regne d'Espanya ha mantingut unes relacions privilegiades amb l'Aràbia Saudita. En els darrers anys s'han signat diversos contractes amb Riad, molts d'ells per adquirir material bèl·lic susceptible de ser emprat en el conflicte que els saudites mantenen al Iemen. En aquestes relacions, el paper de la Corona ha estat clau. Ho va ser amb Joan Carles, però també amb Felip VI, que va efectuar un viatge d'Estat a Riad el gener del 2018. L'abril del 2018, Felip Va rebre a la Zarzuela el príncep hereu Salman, acusat després de l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi. 

5.- Una corona que mira a la dreta

El regnat ha estat saludat amb simpatia pels sectors més reaccionaris de la política i el món mediàtic. Aquí es nota una diferència essencial respecte al seu pare, a qui el búnquer espanyol sempre va veure amb recança per la seva bona sintonia amb la cúpula del PSOE. Hi ha hagut alguns gestos escandalosos de membres de la família reial, com quan Froilán, nebot del monarca, va obtenir el permís de la Zarzuela per anar a la manifestació de Colón amb un grup d'amics, entre ells hooligans de Vox.

El regnat de Felip VI ha estat saludat amb simpatia pels sectors més reaccionaris de la política i del món mediàtic, a diferència del seu pare

Una cosina segona, Ana Garrigues Borbón, va figurar com a suplent en la candidatura de Vox per Àvila el 28-A. Potser per compensar, en alguns ambients s'ha repetit que la reina Letizia té simpaties cap a Podem.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació