El discurs del 3 d'octubre va ser una "desconnexió" del rei amb la Catalunya insatisfeta. I al revés. Fins i tot dins l'independentisme hi havia encara dirigents que esperaven algun tipus de paper d'arbitratge o mediació d'un monarca que no ha volgut arriscar gens i que ha optat per envoltar-se de personatges molts més dretans que no pas els que va triar el seu pare. Els monàrquics militants escassegen i tenen grans dificultats per disculpar-lo. Sobre els seus primers cinc anys com a cap de la monarquia (i les seves ombres) llegiu l'anàlisi que en fa Pep Martí.
Adeus i balanços. Ahir seguien els moviments en l'àmbit municipal. A Barcelona la "separació" entre Celestino Corbacho i Manuel Valls després del cop d'autoritat d'Albert Rivera tindrà conseqüències perquè limita més les aliances a Ada Colau i, a Waterloo, alcaldes i dirigents del PDECat, JxCat i la Crida debaten el futur d'aquest espai polític. Els protagonistes són Artur Mas i Carles Puigdemont, que abordaran el calendari, l'estructura i els lideratges de l'espai postconvergent. Ho faran un dia després que l'expresident rebés a l'exili una nodrida representació territorial de la formació, amb qui va tractar els pactes municipals i l'estat de les negociacions a les diputacions. Ho explica Oriol March.
Més enllà d'això, us deixo dos temes de balanç en forma de mapes: hi ha més alcaldesses però només són el 23% (necessitem millorar, clarament) i així queden les alcaldies sobre el mapa. Els dos són de Roger Tugas.
I ara, la Diputació de Barcelona. Si les incompatibilitats exhibides en la governabilitat de Barcelona s'extrapolen a la Diputació de Barcelona, dues són les possibilitats que hi ha sobre la taula: o un acord d'ERC amb Junts per Catalunya i els comuns en què la presidència recaigui sobre els republicans o un amb el PSC, els comuns i Ciutadans. La formació d'Ada Colau, doncs, pot tenir la clau per decantar una aliança o l'altra. Els socialistes busquen, però, que la mateixa aritmètica que ha impedit una alcaldia independentista a la capital catalana funcioni també a la Diputació de Barcelona, tal com explica Sara González en aquest article. De moment, però, els comuns estan centrats en el cartipàs municipal.
La difícil decisió de la investidura al consistori de la capital catalana amb els vots de Valls encara pesa, mentre el PSC comença a esbossar un possible govern d'una Diputació presidida per l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín. A JxCat, en canvi, no descarten un pacte PSC-ERC aprofitant la "discreció" d'un ens que gestiona gairebé 1.000 milions d'euros de pressupost i és d'una gran importància pels ens locals. A les de Tarragona, Lleida i Girona el pacte previst és ERC-JxCat. Les dues primeres per als republicans i l'última per als postconvergents. Veurem.
Vist i llegit
La periodista Montse Santolino està dolguda amb el reportatge que, sobre el seu barri a l'Hospitalet de Llobregat, el de la Florida, es va publicar a Publico.es i que ahir mateix el diari digital va despublicar. A La Directa publicava una columna criticant el periodisme de l'apriorisme i que converteix l'extracció humil en una mena d'atracció turística. "Barri autèntic d’extraradi igual barri cutre, igual barri perillós, igual barri racista, igual no future però les braves molt bones i la cervesa barata", escrivia.
El passadís
No tots els jutges que instrueixen causes vinculades a l'1-O són com Manuel Marchena. Francesc Miralles, titular del jutjat d'instrucció 7 de Barcelona, ja ha posat contra les cordes quatre dels vuit inspectors en cap que van dirigir equips policials el dia del referèndum, i 41 agents dels cossos policials espanyols. Enfront els més de 300 informes per lesions que s'han presentat, el jutge intenta esbrinar si l'actuació policial va ser adequada, i ahir durant la declaració de qui va ser secretari d'estat de Seguretat José Antonio Nieto, clarament va portar el pes de l'interrogatori. "El magistrat l'ha acorralat amb preguntes i retrets sobre la violència", deien fonts judicials després de la declaració de Nieto, que va defugir qualsevol responsabilitat. I sobre les càrregues? Nieto les va tornar a negar, mentre que Miralles, sense por i analitzant en el moment les proves, li va recomanar que tornés a veure els vídeos de l'1-O. De la mateixa manera que bona part dels catalans, el jutge també pensa que les imatges parlen per si soles.
L'efemèride
Tal dia com avui es compleixen 32 anys exactes de l'atemptat terrorista d'Hipercorper part de l'organització armada basca ETA, que va fer 30 víctimes i va suposar un punt d'inflexió en les seves accions apostant per "socialitzar el dolor". Els terroristes van avisar que havien posat un cotxe bomba a l'aparcament del centre comercial, però la policia no el va desallotjar. La Justícia va acabar condemnant l'Estat i, lògicament, els etarres, en aquest cas a 800 anys de presó. Així ho va explicar TV3 l'endemà de l'atemptat.
L'aniversari
El 19 de juny de l'any 1959, avui fa 60 anys, va néixer a San Fernando, a la província de Cadis, Anne Hidalgo, actual alcaldessa de París. Va arribar a França, a Lió, com a immigrant de ben petita amb els seus pares, un electricista i una modista. Després de cursar estudis universitaris i mentre alternava la feina a l'administració a la companyia d'aigües, especialitzada en l'àrea laboral, es va afiliar al Partit Socialista francès. Hidalgo és alcaldessa de París, una de les grans capitals mundials, des de l'any 2014. Una de les últimes mesures que ha pres és restringir l'ús dels patinets a la ciutat.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure-t'hi