Barcelona: cultura popular

Quan les comparses de la Patum també saltaven a Barcelona

El Corpus berguedà es va celebrar diverses vegades a la capital catalana a partir del 1880 i fins al 1951

per Andreu Merino, 22 de juny de 2019 a les 08:55 |
Les Maces, al Poble Espanyol | Ajuntament de Barcelona
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de juny de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Berga viu des de dimecres la Patum, amb la plaça de Sant Pere com a epicentre de la festa. La plaça, però, no ha estat sempre l'únic escenari del corpus berguedà. Des del 1880 i fins al 1951 hi ha documentades com a mínim sis visites de les comparses a la capital catalana. Des de llavors no hi han tornat, tot i la bona rebuda que van tenir els patumaires en la majoria d'ocasions per part dels barcelonins.

La primera visita, però, no va deixar gaire bon record. Almenys si ens remetem a les cròniques de la premsa de l'època. "Barullo" i "mojiganga" són alguns dels qualificatius que van dedicar els diaris a les comparses, que van participar a les festes de la Mercè. Però eren les comparses autèntiques o rèpliques fetes per berguedans residents a Barcelona? En la documentació municipal de l'Ajuntament de Barcelona publicada per l'historiador Albert Rumbo s'hi fa constar que aquella Patum va ser un "simulacre" que no va comptar amb cap col·laboració per part del consistori. Per tant, la resposta s'inclina per la segona opció.


Del Poble Espanyol a Sant Jaume

L'arxiu de Barcelona recorda com anys després, el 1902, la comparsa dels Gegants -aquest cop sense cap dubte que fos l'autèntica- va desplaçar-se a Barcelona per participar en un concurs de gegants i capgrossos que es va celebrar al Poble Espanyol, també en el marc de les festes de la Mercè. "Aleshores estava de moda que Barcelona organitzés mostres de cultura popular, tenint en compte que la ciutat no en tenia", explica l'historiador Albert Rumbo.


El 22 i 23 de juny del 1932 va ser la data de la primera Patum completa celebrada a la capital catalana, amb la participació de totes les comparses. Primer es va fer una representació de la festa només per a les autoritats i més tard la festa es va obrir al públic. A més, el programa d'actes també va comptar amb una conferència del cèlebre etnòleg Joan Amades. 

Segons la tesi doctoral de Patum: música i festa, d'Anais Falcó Ibáñez, el 1936 la Patum va tornar al Poble Espanyol, aquest cop amb l'atenció centrada en la seva música, com a part del programa d'un congrés de musicologia. No havia de ser l'única visita patumaire aquell any, però l'aixecament feixista va frustrar la Patum que s'havia de celebrar amb motiu de l'Olimpíada Popular, que tampoc es va arribar a celebrar mai.


El 1942 la festa canviava d'escenari i arribava a la plaça de Sant Jaume, amb motiu del tercer Aniversario de la Liberación. El 1951, amb un salt al Poble Espanyol, la Patum donava per acabada la seva relació amb Barcelona. Una època en què els membres de les comparses encara cobraven per saltar.

La necessària aprovació del ple

Segons l'historiador Ramon Felipó, l'atracció dels barcelonins per la Patum durant bona part del segle passat s'explica per la seva excepcionalitat. "Era l'únic exemple de Corpus medieval català. O anaves a Berga o baixaves a València", argumenta Felipó, que insisteix que la festa era rebuda a la ciutat de "forma apoteòsica" i "amb gran presència mediàtica".

Per a Felipó, la raó per la qual la Patum va deixar de desplaçar-se a Barcelona s'ha de deslligar del franquisme. Al contrari. "El franquisme no només no va prohibir la Patum, sinó que la va encoratjar. Per a ells representava part del regionalisme ben entès", explica.

El mateix Felipó va publicar al llibre La Patum, el Corpus Christi de Berga, l'acord del ple de Berga del 1953 que establia que la Patum podia sortir de la ciutat sempre què l'Ajuntament ho aprovés. Per a l'historiador això trenca el mite que les comparses tenen prohibit sortir de la capital del Berguedà. "No hi ha cap raó perquè no tornin a baixar", defensa.

Rumbo reconeix que la normativa de l'any 1953 no és "taxativa" però considera que recull el sentir dels patumaires de l'època. "Quan sortien eren ben rebuts, però molts no acabaven d'identificar-se amb la Patum fora de Berga", conclou.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació