18
de juny
del
2019
Actualitzat
a les
21:25h
Constituïts ja els ajuntaments, ara és el torn dels òrgans supramunicipals com les diputacions. A la de Barcelona, la geometria de pactes torna a estar oberta perquè, en aquest cas, PSC i ERC estan empatats amb 16 representants. Els socialistes pretenen recuperar la presidència -en l'anterior mandat en mans de l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, de JxCat- amb un pacte amb els comuns i la connivència de Ciutadans. I, per la seva banda, els republicans busquen també ocupar el càrrec amb un acord amb Junts per Catalunya i els comuns. De nou, el partit d'Ada Colau té la clau per decidir qui comanda la institució.
"No tindria sentit que, tenint l'alcaldia de Barcelona, els comuns contribuïssin a col·locar-se un contrapoder a la Diputació", expliquen fonts socialistes. Entenen que una presidència en mans d'ERC podria ser contraproduent per al govern de la capital catalana tenint present que els republicans lideraran l'oposició al consistori. Tot i això, des dels comuns també es podria afrontar l'escenari com una oportunitat de pacificar la relació amb ERC, en aquests moments crispada per haver acceptat una aliança amb els socialistes que ha deixat Ernest Maragall a l'oposició. Seria una forma de compensar.
El paper de Ciutadans
Un tripartit d'esquerres amb PSC, ERC i comuns seria numèricament viable, com ho seria també la suma de PSC, comuns i Junts per Catalunya. Però les mateixa incompatibilitats exhibides en la governabilitat de Barcelona s'imposen també ara en aquest organisme supramunicipal. Ni el PSC ni el ERC volen estar en un mateix trident, almenys de moment, ni els comuns i Junts per Catalunya volen conviure en un mateix acord. Havent-se quedat sense cap alcaldia, els d'Albert Rivera apostaran fort per ser al govern de la Diputació, on és Ciutadans qui segueix tenint el control malgrat el trencament amb Manuel Valls a l'Ajuntament de Barcelona.
De fet, Celestino Corbacho, que finalment es queda al grup municipal de Cs, és un dels candidats del partit a la vicepresidència en cas que es forgi una aliança. Tot i això, per als comuns una cosa són els vots "gratis" de Cs i l'altra que s'arribi a tancar un tripartit en el qual en formin part els d'Albert Rivera. Colau ha assegurat sempre que mai farà pactes amb ells. Els socialistes, però, volen que l'objectiu d'evitar una alcaldia independentista a Barcelona que ha funcionat de catalitzador en el cas de l'ajuntament barceloní, s'imposi també ara a la Diputació almenys amb una abstenció de la formació taronja que impedeixi a ERC quedar-se amb la presidència. "Hem de protegir les institucions de la paràlisi que afecta, per exemple, a la Generalitat", argumenta un dirigent de la direcció del PSC.
Els comuns desmarquen la decisió de la suma de la investidura
Per tant, en paral·lel a la negociació del cartipàs del govern bipartit a Barcelona que aquest dimarts ja han començat a teixir PSC i comuns, s'afrontarà també una possible aliança a la Diputació, la constitució de la qual s'haurà de produir al juliol. En una entrevista a Rac1, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha assegurat que encara no s'ha posat sobre la taula aquesta qüestió i que no considera que la suma de la seva investidura estigui lligada al destí de la Diputació.
Amb tot, dirigents socialistes consultats apunten que el que tindria més sentit és que l'equació de la investidura es tornés a repetir a la Diputació, mentre que a l'Àrea Metropolitana, on el PSC té una supremacia indiscutible, l'aliança es dona per feta amb els comuns. El binomi Colau presidenta de l'AMB i Antoni Balmón, alcalde de Cornellà, a la vicepresidència, es dona per feta. Caldrà veure quin paper hi tenen els independentistes.
Núria Marín, la candidata socialista amb més punts per presidir la Diputació
La candidata amb més números per presidir la Diputació de Barcelona en cas que fructifiqués una entesa del PSC amb comuns i Cs és l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín. "Aquest tema encara no s'ha debatut, però té lògica que assumís ella aquest rol perquè és l'alcaldessa més important del partit", asseguren fonts pròximes a la dirigent. Dins del partit s'han posat altres noms sobre la taula que no generen tan consens, com el de l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon (allunyada de les decisions de la direcció), i la de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret. Amb tot, si finalment es dona una aliança amb Cs, és difícil d'imaginar que Marín com a presidenta convisqui a la Diputació amb Corbacho -el seu antecessor a l'alcaldia de l'Hospitalet- de vicepresident. La seva enemistat política i personal és coneguda de fa anys.
Sigui com sigui, si els vetos es mantenen, la decisió per decantar el govern de la Diputació estarà en mans dels comuns, que a hores d'ara encara estan paint el tràngol de la investidura amb els vots a favor de tres membres de la candidatura de Manuel Valls. La situació, gens fàcil a nivell intern per la incompatibilitat manifesta amb l'ex-primer ministre francès i criticat àmpliament per part de l'independentisme, encara és molt recent com perquè els de Colau afrontin una decisió en ferm.
La prioritat és ara el cartipàs del govern. De fet, fonts coneixedores de la situació expliquen que, tal i com va avançar NacióDigital, el PSC es farà càrrec previsiblement de Seguretat (amb Albert Batlle al capdavant), Economia, Hisenda i Comerç (que podria recaure en la figura de Collboni) i també de la carpeta de Turisme. Els comuns, per la seva banda, es quedarien, a més de l'alcaldia, amb la gestió d'Habitatge, Medi Ambient i Cultura, carpeta per la qual es perfila Joan Subirats. Un cop tancat el cartipàs i amb més distància respecte la investidura, s'afrontarà el capítol de la Diputació, uns institució que sempre és un autèntic ring entre partits pels càrrecs, sous i recursos que implica.
"No tindria sentit que, tenint l'alcaldia de Barcelona, els comuns contribuïssin a col·locar-se un contrapoder a la Diputació", expliquen fonts socialistes. Entenen que una presidència en mans d'ERC podria ser contraproduent per al govern de la capital catalana tenint present que els republicans lideraran l'oposició al consistori. Tot i això, des dels comuns també es podria afrontar l'escenari com una oportunitat de pacificar la relació amb ERC, en aquests moments crispada per haver acceptat una aliança amb els socialistes que ha deixat Ernest Maragall a l'oposició. Seria una forma de compensar.
El paper de Ciutadans
Un tripartit d'esquerres amb PSC, ERC i comuns seria numèricament viable, com ho seria també la suma de PSC, comuns i Junts per Catalunya. Però les mateixa incompatibilitats exhibides en la governabilitat de Barcelona s'imposen també ara en aquest organisme supramunicipal. Ni el PSC ni el ERC volen estar en un mateix trident, almenys de moment, ni els comuns i Junts per Catalunya volen conviure en un mateix acord. Havent-se quedat sense cap alcaldia, els d'Albert Rivera apostaran fort per ser al govern de la Diputació, on és Ciutadans qui segueix tenint el control malgrat el trencament amb Manuel Valls a l'Ajuntament de Barcelona.
De fet, Celestino Corbacho, que finalment es queda al grup municipal de Cs, és un dels candidats del partit a la vicepresidència en cas que es forgi una aliança. Tot i això, per als comuns una cosa són els vots "gratis" de Cs i l'altra que s'arribi a tancar un tripartit en el qual en formin part els d'Albert Rivera. Colau ha assegurat sempre que mai farà pactes amb ells. Els socialistes, però, volen que l'objectiu d'evitar una alcaldia independentista a Barcelona que ha funcionat de catalitzador en el cas de l'ajuntament barceloní, s'imposi també ara a la Diputació almenys amb una abstenció de la formació taronja que impedeixi a ERC quedar-se amb la presidència. "Hem de protegir les institucions de la paràlisi que afecta, per exemple, a la Generalitat", argumenta un dirigent de la direcció del PSC.
Els comuns desmarquen la decisió de la suma de la investidura
Per tant, en paral·lel a la negociació del cartipàs del govern bipartit a Barcelona que aquest dimarts ja han començat a teixir PSC i comuns, s'afrontarà també una possible aliança a la Diputació, la constitució de la qual s'haurà de produir al juliol. En una entrevista a Rac1, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha assegurat que encara no s'ha posat sobre la taula aquesta qüestió i que no considera que la suma de la seva investidura estigui lligada al destí de la Diputació.
Amb tot, dirigents socialistes consultats apunten que el que tindria més sentit és que l'equació de la investidura es tornés a repetir a la Diputació, mentre que a l'Àrea Metropolitana, on el PSC té una supremacia indiscutible, l'aliança es dona per feta amb els comuns. El binomi Colau presidenta de l'AMB i Antoni Balmón, alcalde de Cornellà, a la vicepresidència, es dona per feta. Caldrà veure quin paper hi tenen els independentistes.
COMPOSICIÓ DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA
La candidata amb més números per presidir la Diputació de Barcelona en cas que fructifiqués una entesa del PSC amb comuns i Cs és l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín. "Aquest tema encara no s'ha debatut, però té lògica que assumís ella aquest rol perquè és l'alcaldessa més important del partit", asseguren fonts pròximes a la dirigent. Dins del partit s'han posat altres noms sobre la taula que no generen tan consens, com el de l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon (allunyada de les decisions de la direcció), i la de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret. Amb tot, si finalment es dona una aliança amb Cs, és difícil d'imaginar que Marín com a presidenta convisqui a la Diputació amb Corbacho -el seu antecessor a l'alcaldia de l'Hospitalet- de vicepresident. La seva enemistat política i personal és coneguda de fa anys.
Ara, la prioritat de Colau és el cartipàs de l'Ajuntament. Previsiblement, els socialistes assumiran Seguretat, Economia, Hisenda i Comerç i Turisme; mentre que els comuns es quedarien amb Habitatge, Medi Ambient i Cultura
Sigui com sigui, si els vetos es mantenen, la decisió per decantar el govern de la Diputació estarà en mans dels comuns, que a hores d'ara encara estan paint el tràngol de la investidura amb els vots a favor de tres membres de la candidatura de Manuel Valls. La situació, gens fàcil a nivell intern per la incompatibilitat manifesta amb l'ex-primer ministre francès i criticat àmpliament per part de l'independentisme, encara és molt recent com perquè els de Colau afrontin una decisió en ferm.
La prioritat és ara el cartipàs del govern. De fet, fonts coneixedores de la situació expliquen que, tal i com va avançar NacióDigital, el PSC es farà càrrec previsiblement de Seguretat (amb Albert Batlle al capdavant), Economia, Hisenda i Comerç (que podria recaure en la figura de Collboni) i també de la carpeta de Turisme. Els comuns, per la seva banda, es quedarien, a més de l'alcaldia, amb la gestió d'Habitatge, Medi Ambient i Cultura, carpeta per la qual es perfila Joan Subirats. Un cop tancat el cartipàs i amb més distància respecte la investidura, s'afrontarà el capítol de la Diputació, uns institució que sempre és un autèntic ring entre partits pels càrrecs, sous i recursos que implica.