18
de juny
del
2019
Actualitzat
a les
18:03h
El distanciament entre Manuel Valls i Albert Rivera ve de lluny, però la decisió de ruptura l'ha precipitat el líder de Ciutadans per enviar un avís als seus enemics interns. La política d'aliances del partit taronja amb l'extrema dreta de Vox a Andalusia ja va posar fi a una efímera lluna de mel. La decisió de Valls d'oferir el seu suport a Ada Colau "sense condicions" va evidenciar la fractura. Segons les fonts consultades per NacióDigital, però, el motiu determinant que ha mogut Rivera a precipitar el trencament amb l'exprimer ministre francès ha estat fonamentalment intern.
Cs viu una crisi interna fruit de l'enduriment del discurs de Rivera i l'aposta estratègica per liderar l'espai de la dreta espanyola. Amb la decisió de partir peres amb Valls, Rivera ha volgut donar un cop a la taula i enviar un avís a tots els seus crítics: no tindrà contemplacions amb els qui gosin enfrontar-se-li.
Des del moment en què Valls va sorprendre tothom amb la seva oferta de suport a Colau, la ruptura entre ell i Ciutadans es donava per feta, però no tan aviat. El fet que la portaveu taronja, Inés Arrimadas, negués en una entrevista a La Sexta la trencadissa només unes hores abans de la reunió del nucli dur de Cs d'aquest dilluns, ja indica que part de la direcció no creia que el trencament fos tan imminent.
Corbacho, una altra batalla
El màxim dirigent de Cs està disposat a plantar cara als seus crítics. Cada espai és una batalla i està disposat a moure les peces de l'escaquer amb determinació. El cas de Celestino Corbacho ho ha demostrat. Valls comptava controlar tres vots del seu grup, però Rivera ha aconseguit, després del triomf de Valls en la votació al consistori, rebaixar l'èxit del polític francès. L'exalcalde de l'Hospitalet i exdirigent del PSC ha calculat en fred i, comptat i debatut, ha optat per l'opció que li oferia més garanties: la presidència de grup municipal, amb tots els avantatges que suposa.
Rivera està sotmès a pressió. En part, per la proximitat del debat d'investidura, en què sent les veus, de dins del partit i de cercles empresarials, que li demanen una abstenció per facilitar un govern de Pedro Sánchez sense suports "populistes" i "separatistes". En l'horitzó hi ha la possibilitat d'unes noves eleccions a Catalunya després de la sentència del Tribunal Suprem. Amb totes aquestes hipòtesis, Rivera ha volgut evitar que s'allargui el pols amb Valls sense delimitar clarament el terreny de cadascú.
Trencant abruptament l'acord amb Valls abans de l'estiu, Rivera pot explicar que ho fa pel rebuig a facilitar la investidura de Colau. Però sobretot, és un missatge als dirigents díscols, com Luis Garicano, elegit eurodiputat el 26-M i possiblement el més destacat del grup de crítics intern.
Durant la campanya de les municipals, Valls i Rivera no han protagonitzat cap acte electoral conjunt, un senyal clar del distanciament. I en els mesos anteriors tampoc s'havien deixat veure junts en massa ocasions. L'últim cop que van coincidir va ser el 25 d'abril, en la campanya de les espanyoles, amb motiu d'un míting de Cs al port de Barcelona. Rivera va ser el principal orador i Valls va seure en primera fila. La processó anava per dins. Ara, la crisi ha esclatat amb tota la fúria.
Cs viu una crisi interna fruit de l'enduriment del discurs de Rivera i l'aposta estratègica per liderar l'espai de la dreta espanyola. Amb la decisió de partir peres amb Valls, Rivera ha volgut donar un cop a la taula i enviar un avís a tots els seus crítics: no tindrà contemplacions amb els qui gosin enfrontar-se-li.
Des del moment en què Valls va sorprendre tothom amb la seva oferta de suport a Colau, la ruptura entre ell i Ciutadans es donava per feta, però no tan aviat. El fet que la portaveu taronja, Inés Arrimadas, negués en una entrevista a La Sexta la trencadissa només unes hores abans de la reunió del nucli dur de Cs d'aquest dilluns, ja indica que part de la direcció no creia que el trencament fos tan imminent.
Corbacho, una altra batalla
El màxim dirigent de Cs està disposat a plantar cara als seus crítics. Cada espai és una batalla i està disposat a moure les peces de l'escaquer amb determinació. El cas de Celestino Corbacho ho ha demostrat. Valls comptava controlar tres vots del seu grup, però Rivera ha aconseguit, després del triomf de Valls en la votació al consistori, rebaixar l'èxit del polític francès. L'exalcalde de l'Hospitalet i exdirigent del PSC ha calculat en fred i, comptat i debatut, ha optat per l'opció que li oferia més garanties: la presidència de grup municipal, amb tots els avantatges que suposa.
Rivera està sotmès a pressió. En part, per la proximitat del debat d'investidura, en què sent les veus, de dins del partit i de cercles empresarials, que li demanen una abstenció per facilitar un govern de Pedro Sánchez sense suports "populistes" i "separatistes". En l'horitzó hi ha la possibilitat d'unes noves eleccions a Catalunya després de la sentència del Tribunal Suprem. Amb totes aquestes hipòtesis, Rivera ha volgut evitar que s'allargui el pols amb Valls sense delimitar clarament el terreny de cadascú.
Trencant l'acord amb Valls, Rivera pot explicar que ho fa pel rebuig a facilitar la investidura de Colau; sobretot és un missatge als dirigents díscols, com Luis Garicano
Trencant abruptament l'acord amb Valls abans de l'estiu, Rivera pot explicar que ho fa pel rebuig a facilitar la investidura de Colau. Però sobretot, és un missatge als dirigents díscols, com Luis Garicano, elegit eurodiputat el 26-M i possiblement el més destacat del grup de crítics intern.
Durant la campanya de les municipals, Valls i Rivera no han protagonitzat cap acte electoral conjunt, un senyal clar del distanciament. I en els mesos anteriors tampoc s'havien deixat veure junts en massa ocasions. L'últim cop que van coincidir va ser el 25 d'abril, en la campanya de les espanyoles, amb motiu d'un míting de Cs al port de Barcelona. Rivera va ser el principal orador i Valls va seure en primera fila. La processó anava per dins. Ara, la crisi ha esclatat amb tota la fúria.