refugiats

Les sol·licituds d'asil pendents de resoldre ja són més de 100.000 a l'estat espanyol

La Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat denuncia la baixa taxa de reconeixement de la protecció internacional i reclama una resposta eficaç a l'increment de peticions

per Laura Estrada , 18 de juny de 2019 a les 13:06 |
Un membre de salvament marítim observa un dels menors que han rescatat. | Sergi Cámara
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de juny de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En els cinc primers mesos d'aquest 2019, les sol·licituds d'asil a l'estat espanyol han superat les 46.000. Però tenint en compte els expedients acumulats d'anys anteriors (el 2018 en van quedar sense resoldre 78.000), ja són més de 100.000 les sol·licituds pendents. En tot el 2018 ho van demanar 54.065 persones.

La Coordinadora de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR) Pascale Coissard estima que a finals d'any l'Estat batrà un nou rècord i arribarà a les 100.000 sol·licituds si continua al mateix ritme. "És urgent repensar el sistema d'asil, reforçar-lo per a donar resposta a totes aquestes persones", ha reivindicat en la mateixa línia el president de la CCAR, Miguel Pajares. Des de l'entitat traslladen la seva preocupació davant l'augment d'arribades de refugiats i reclamen una resposta eficaç a l'increment de peticions al govern espanyol. 


L'any passat l'estat espanyol només va acceptar una de cada quatre peticions d'asil, molt per sota de la mitjana europea, que se situa prop del 38%. A més, es van mantenir llargs períodes d'espera per a formalitzar-les, arribant a l'any en algunes comunitats autònomes. A Catalunya, per exemple, si es demana l'asil avui, la cita és pel gener del 2020. Així ho determina l'informe anual que ha presentat la CCAR aquest dimarts La situació de les persones refugiades a Espanya i Europa

L'any 2018, Espanya es va convertir en el principal país d'entrada a Europa amb més de 65.300 arribades -via marítima i terrestre-, gairebé el triple que l'any anterior. Almenys 811 persones van perdre la vida intentant arribar a les costes espanyoles. L'estat espanyol es va convertir en el quart país d'Europa en nombre de sol·licituds d'asil l'any passat, un 74% més que el 2017, segons dades del mateix Ministeri d'Interior. 


L'any passat Veneçuela també va ser el principal país d'origen, amb 19.280 sol·licituds d'asil, gairebé el doble que l'any anterior. De les 1.525 que es van resoldre, només 30 van aconseguir l'estatut de refugiat. Veneçuela també va ser el país amb més resolucions pendents registrades l'any passat, amb un terç del total. Colòmbia (8.650), Síria (2.775), Hondures (2.410) i El Salvador (2.275) completaven la llista dels cinc principals països d'origen. Des del gener del 2019 fins a 31 de maig, la llista és la mateixa amb l'única variació de Síria, que és substituïda per Nicaragua. 
 

Espanya només va acceptar una de cada quatre sol·licituds d'asil el 2018 Foto: Laura Estrada


Coissard ha explicat que Catalunya va ser l'any passat el segon territori amb més sol·licituds d'asil, per darrere de Madrid. Pel que fa al percentatge de denegacions, existeix un augment respecte al 2016, quan només un 34% van ser negatives. L'any 2018 se'n van declinar un 76%. "La gran paradoxa és Palestina: dels 245 palestins que ho van sol·licitar, 195 van aconseguir protecció, per tant, són refugiats. Però al febrer d'enguany es va imposar un visat de trànsit als palestins, fet que complica i impedeix sol·licitar asil, per exemple, des de l'aeroport", ha dit la coordinadora. "Si veiem que els palestins són refugiats i els posem traves per sol·licitar asil... això és un indicatiu que resta punts a la qualitat del sistema espanyol". 

Sobre aquesta qualitat, des de la CCAR denuncien una saturació del sistema. "A finals del 2018 parlàvem de 78.000 sol·licituds pendents de ser resoltes. Ara mateix ja superem les 100.000", diu Pajares, que reclama rapidesa i planteja la necessitat d'un pacte europeu que forci una implicació major de tots els estats membres.

Fent referència a la qualitat, Coissard ha recordat el bloqueig de diversos vaixells de salvament marítim en ports del Mediterrani: l'Open Arms, l'Aquarius i el pesquer Loreto, que va ser obligat a retornar 12 persones al port de Líbia per ordres del govern espanyol. L'entitat valora positivament la iniciativa de l'executiu de Pedro Sánchez de posar en marxa recursos i centres destinats a l'acollida, però lamenta que després les accions no es corresponguessin amb aquests anuncis. Coissard ha recordat també l'aplicació d'un pla estatal de retorn de menors no acompanyats al Marroc del 1992

"El que semblava una esperança d'un nou govern pel que fa a l'acollida va acabar sent ben poca cosa", denuncia la coordinadora. Per aquest motiu, Pajares ha emplaçat l'executiu de Pedro Sánchez a "comprometre's amb els tractats europeus que vetllen pels drets humans i pels refugiats". "El 2019 promet ser any de rècords en sol·licituds i tenim un sistema que continua saturat i vaixells bloquejats. No hi ha ningú al mediterrani per salvar vides", ha lamentat Coissard.

Acabar amb la criminalització de la solidaritat amb els refugiats

La Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat demana defugir de la incertesa política i que la captació de vots no afecti l'agenda de l'asil. "Calen mesures per acabar amb la criminalització de la solidaritat dels vaixells de rescat", i la coordinadora ha posat d'exemple Hongria, on entitats com la CCAR són multades i perseguides judicialment. "Demanem que se'ns faciliti la tasca a les ONG de rescat", ha dit. 

En aquesta línia, la CCAR sol·licita un increment de recursos públics i un pla d'acció per donar resposta de forma integral a les persones que arriben a les costes, però també als punts fronterers terrestres. A més, veu necessari un protocol unificat als ports i garantir que les necessitats especials de les persones seran cobertes. "És pertinent un sistema d'acollida flexible que asseguri a tothom una inclusió efectiva i adaptada a les necessitats socials del país i de les persones", ha conclòs. 

2.299 persones van morir al Mediterrani

L'any passat el Mediterrani va tornar a ser la ruta migratòria més perillosa del planeta amb almenys 2.299 persones mortes en les seves aigües, segons recull l'informe La situació de les persones refugiades a Espanya i Europa. Davant del tancament dels ports d'Itàlia i malta, l'entitat ha reivindicat un impuls per part del govern espanyol per a liderar a Europa una nova forma de gestionar les polítiques migratòries. 

La CCAR, a través de dades de l'ACNUR, xifra en més de 70 milions de persones les que havien hagut d'abandonar forçosament les seves llars, el que suposa l'èxode més gran de la història mai abans registrat. Aaed, per exemple, és un jove palestí de 26 anys que va arribar el juliol del 2018 a bord de l'Open Arms. Va ser acollit pel CEAR de Reus i actualment viu a Tarragona. A Palestina era professor d'àrab i va marxar quan va poder de Gaza, lloc on residia. 

Un altre exemple acollit per l'entitat és el d'Hugo, d'El Salvador, que va arribar l'any passat amb la seva família després de ser amenaçat i perseguit al seu país. Ell és periodista, i actualment resideix a Cabrera de Mar, on treballa com a freelance i és voluntari per la mateixa entitat. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació