Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

El despertador: 18 de juny

Terratrèmol Valls

El seu trencament amb Ciutadans deixa tocat i més escorat encara a la dreta el partit de Rivera, dóna més marge a Colau, preocupa al PSC i li posa més cara la Diputació. Avui també són notícia Núria Marín, la reorganització de l'espai postconvergent, la Patum de Berga, els advocats a la Pimec, el referèndum de l'Estatut i Paul McCartney

per Ferran Casas, 18 de juny de 2019 a les 06:00 |
Nou gir dramàtic a Barcelona. Ada Colau va ser investida amb els vots del PSC i amb la meitat dels del grup de Ciutadans. Ahir al matí, tant el seu soci Jaume Collboni com els portaveus dels comuns demanaven a ERC que s'incorporés a la governabilitat i a la lògica dels acords. Al migdia, però, tot va prendre un rumb inesperat. Manuel Valls i Cs es van divorciar. Ell està insatisfet pel gir dretà i els pactes amb els ultres de Vox que ha tancat Albert Rivera, i la formació taronja no compartia votar Colau per barrar el pas a l'independentisme. Per Inés Arrimadas no hi ha massa diferències entre uns i altres. Pep Martí us dóna cinc claus per entendre els moviments de l'exprimer ministre francès, que vol sacsejar la política catalana.

El trencament té, d'entrada, quatre lectures. En primer lloc dóna més aire a Colau. Ara, si vol els vots de Valls, ja no seran "els de Ciutadans" sinó els de l'exprimer ministre socialista francès -per més qüestionada i qüestionable que fos la seva gestió-, els de l'exministre de Treball del PSOE (Celestino Corbacho) i els de l'exdirigent d'Unió Eva Parera. L'alcaldessa podrà triar entre ells i ERC, que diguem-ne que està poc receptiva. Els tres regidors vallistes podran explicar, a més, als seus espònsors de l'establishment que són l'autèntic "element moderador" del govern d'esquerres.


La segona és l'impacte en el PSC. Valls anima, amb sectors de Societat Civil i algunes restes de l'antiga CiU, un nou espai polític de centre catalanista que es presentarà com un partit moderat, d'ordre i bussiness friendly. Just el rol que volien jugar els socialistes catalans. Collboni i Iceta tindran competència. De moment els socialistes intenten guanyar totes les posicions que poden a l'Ajuntament. Es resignen que torni el llaç groc però pressionen, tal com explica Andreu Merino, per fer regidor de Seguretat Albert Batlle, amb un model molt allunyat del que pregonava la Colau activista.

La tercera és en clau de poder municipal. Ernest Maragall avisava ahir a primera hora que la fórmula per investir Colau es podia reproduir a la Diputació de Barcelona i enviar-hi també els independentistes a l'oposició. Avui, això és més difícil que ahir perquè serà Cs qui controlarà el grup a la Diputació i difícilment participaran en operacions amb els comuns, més encara si no juga també el PP. I el bloc ERC, JxCat i Tot per Terrassa suma més: 24 dels 51 diputats davant els 21 de PSC i comuns. Els socialistes intentaran que la presideixi Núria Marín, que ara ja no té el veto de Corbacho, a qui va rellevar i amb qui està enfrontada. Ell havia de ser l'home fort dels taronges a l'ens abans del trencament.


I l'última, la quarta, té a veure amb Ciutadans. El partit es desmunta a Catalunya (Arrimadas i Valls l'han abandonat amb un mes de diferència i segueix sense tenir cap projecte més enllà de la confrontació) i comença a patir turbulències al conjunt de l'Estat. No és un partit liberal clàssic que pacta a esquerra i dreta, com va anunciar que faria després dels acords amb Vox a Andalusia. És un partit que només aspira a regenerar la dreta i per això s'ha entès arreu amb el PP i amb Vox. I per a més Inri, no ha aconseguit cap trofeu institucional rellevant, per cert. Pablo Casado ha guanyat la partida a Rivera.

Sobre pactes i eleccions municipals us aconsello els articles de Carles Bellsolà i de Jordi Cabré i per fer-vos una idea gràfica de com queda el paisatge després dels pactes aquesta informació de Roger Tugas.


Mas, Puigdemont i l'endreça pendent. La presència de dirigents del PDECat i de Junts per Catalunya (JxCat) a l'aeroport del Prat es multiplicarà en les pròximes hores. Aquest dimarts, una delegació del poder territorial de l'espai postconvergent es desplaçarà a Brussel·les per reunir-se amb Carles Puigdemont, amb qui tractaran l'estratègia a seguir després del cicle electoral. Hi seran, per exemple, tres dels alcaldes i alcaldesses descavalcats per pactes d'ERC amb la CUP i el PSC: Jordi Masquef (Figueres), Carmela Fortuny (Sant Cugat del Vallès) i Rosa Maria Perelló (Lleida). Dimecres serà Artur Mas qui se citarà amb l'expresident de la Generalitat, tal com va avançar NacióDigital: damunt la taula hi haurà l'estructura i els lideratges dels quals es dotarà JxCat en els pròxims mesos. Hi ha debat, això sí, sobre la data més adequada per la reorganització, si abans o després de l'estiu, i com s'harmonitzen les dues marques i la de la Crida. També sobre qui ha de ser el cap de cartell a la Generalitat. Us ho explica Oriol March en aquesta informació.

La Patum ja és aquí. A partir d'aquest dimecres Berga torna a acollir una de les festes populars d'arrel tradicional més cèlebres de Catalunya, la Patum. La capital del Berguedà estarà de festa fins diumenge i la coincidència amb la revetlla de Sant Joan fa preveure que sigui multitudinària. El Corpus berguedà no és una festa qualsevol i és important que els visitants es deixin aconsellar a l'hora de gaudir-lo. En aquest recull, Pilar Márquez Ambròs, recull algunes claus per viure la festa. Encara sou a temps d'organitzar-vos. Si no hi aneu, a NacióDigital en tindreu informació al moment i les millors fotos i vídeos.


Vist i llegit

Hem parlat molt de Barcelona, de les seves eleccions i dels seus pactes. Tots els mitjans. I alguns han descuidat massa la informació del territori, on també passen coses que mereixen atenció. A NacióDigital hem intentat que, gràcies a les nostres 18 edicions territorials, això no ens passés. Però segur que podríem fer més i millor. Sobre això escriu (i es queixa) Sergi Franch en un interessant article sobre país, política i periodisme a Mèdia.cat.


 El passadís

La gala de la 32a edició dels Premis Pimes, que atorga la patronal de la petita i la mitjana empresa, va aplegar ahir un nombrós (i plural) públic a la sala oval del MNAC, amb presència del president Torra i la ministra d'Indústria Reyes Maroto a més de l'alcaldessa Ada Colau. Dues de les figures més saludades van ser, però, dos advocats molt mediàtics: Jordi Pina i Jaume-Alonso Cuevillas, que ja ha fet el salt a la política com a diputat de JxCat per Girona. Molts dels presents es van acostar a saludar i felicitar els advocats i els preguntaven pel judici i la sentència del Tribunal Suprem. Cuevillas, que ha defensat Puigdemont però no ha intervingut al Suprem els deia "patirem, però al final ens en sortirem". No Hi ha molts fòrums empresarials on els defensors dels presos i exiliats trobin tant d'escalf.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2006, ara fa 13 anys, els catalans vam votar en referèndum un nou Estatut. No és, però, el vigent perquè quatre anys després el Tribunal Constitucional, atenent recursos del PP, el Defensor del Poble i d'algunes autonomies, n'eliminaria alguns articles i en reinterpretaria a la baixa desenes. L'Estatut de gran calibre que el setembre de 2005 havia aprovat el Parlament amb els vots de CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA dibuixava un estat federal i reconeixia Catalunya com a nació a més de conferir-li un model de finançament en la línia del concert. En el tràmit a Madrid va ser fortament retallat i això va fer que, quan es va sotmetre a referèndum, ERC demanés el "no". El mateix va fer el PP per motius ben diferents. El text, que ara es dóna per amortitzat fins i tot pels seus defensors, com els socialistes, es va aprovar amb gairebé un 74% de vots a favor i una participació que es va situar en el 48%. Així va explicar TVE el pacte Mas-Zapatero que el va fer possible el gener de 2016.


 L'aniversari

El 18 de juny de l'any 1942, avui fa 77 anys, naixia a la ciutat anglesa de Liverpool el músic Paul McCartney. Va ser un dels integrants del mític quartet The Beatles. El liderava John Lennon però ell era qui escrivia les cançons. Un cop es va dissoldre el grup va seguir la seva carrera com a intèrpret i compositor en solitari obtenint també grans èxits i implicant-se en causes solidàries. El músic ha rebut desenes de reconeixements (té el títol de Sir) al llarg de la seva carrera, que encara dura. Aquí podeu escoltar Yesterday, la cançó més cèlebre que va escriure per a la banda de Liverpool.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure-t'hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació