17
de juny
del
2019
Actualitzat
a les
20:59h
"No ha vingut aquí per ser regidor de Cultura". Així s'expressen fonts del PSC a l'hora de valorar el paper que Albert Batlle, exdirector dels Mossos i número tres dels socialistes a les municipals, ha de jugar en les negociacions per constituir el nou govern municipal a Barcelona. En campanya, Jaume Collboni el va presentar com el futur regidor de Seguretat i Civisme. Collboni, però, representa la part més feble del nou executiu i per tant haurà de convèncer Barcelona en Comú de la conveniència de donar els comandaments de les polítiques de seguretat al seu home de confiança.
Amb la seva entrada a l'Ajuntament, Colau va decidir assumir l'àrea de seguretat des de l'alcaldia. L'increment de la percepció d'inseguretat per part dels veïns i el discurs adoptat per bona part de l'oposició li han suposat un desgast personal, fins i tot en forma de reprovació. Els seus futurs socis de govern van contribuir a reprovar la seva tasca, especialment a Ciutat Vella, alhora que denunciava una "crisi d'inseguretat a Barcelona. Ja en campanya Collboni insistia en la necessitat de disposar d'una regidoria específica de Seguretat i Civisme, després d'un mandat en què Colau s'ha recolzat en la figura del comissionat, Amadeu Recasens.
Amb una àmplia trajectòria en la matèria Recasens ha insistit en la necessitat d'aconseguir un objectiu a llarg termini: un model policial d'esquerres. Poc abans de les eleccions, però, Colau confessava a NacióDigital que veia aquesta meta com un "tòpic". L'alcaldessa va centrar el període electoral en marcar distàncies amb el discurs securitari de les dretes però va restar importància la construcció d'un model alternatiu. La demanda insistent de més policia o els operatius contra la presència de venedors ambulants al metro de la plaça de Catalunya o al front marítim en són bons exemples.
Collboni, com va avançar NacióDigital, té intenció de reclamar per al PSC les àrees d'Economia, Turisme i Seguretat. El president dels socialistes a Barcelona ja va assumir part de l'àrea econòmica -la corresponent a Empresa- durant el govern de coalició amb els comuns durant l'anterior mandat. Si se'n surt, tindria via lliure per fer que Barcelona sigui una ciutat "amiga de l'economia", com va insistir durant la campanya. Si a més aconsegueix col·locar Batlle a Seguretat, els socialistes aconseguirien dues de les àrees més rellevants de l'executiu.
El retorn de Batlle després de la dimissió als Mossos
Batlle ha tornat a Barcelona, on ja va ser regidor durant 20 anys, deixant enrere una etapa controvertida al capdavant dels Mossos d'Esquadra. Va deixar el càrrec de director de la policia catalana per la "incomoditat" davant la convocatòria del referèndum d'autodeterminació.
L'actual número tres del PSC a Barcelona va aterrar als Mossos per apagar els incendis que deixava el seu predecessor, Manel Prat. El cas Ester Quintana i la mort de Juan Andrés Benítez a mans d'agents del cos van obligar a un canvi. Batlle, però, va rebutjar expulsar els policies condemnats per la mort del veí del Raval i també a obrir-los un expedient disciplinari. L'aleshores director dels Mossos va argumentar que els agents ja havien estat condemnats a dos anys de presó, després d'un acord amb l'acusació particular que els permetia esquivar la presó, i que l'expulsió hagués suposat una "doble sanció".
Tot i que Manuel Valls i Collboni havien exigit un acord de govern previ entre comuns i socialistes per investir Colau, el president del PSC a Barcelona es va conformar amb un "compromís explícit" de l'alcaldessa.
Ara, fonts de comuns i socialistes assenyalen que la conformació del cartipàs municipal no serà immediata, ja que tot just s'estan discutint els nomenaments de càrrecs tècnics. De fet, PSC i Barcelona en Comú ja han consensuat el nomenament de la nova gerent municipal, Sara Berbel, proposada pels socialistes, que també van apostar per ella per dirigir Barcelona Activa.
El trencament a Cs obre una nova variable
Més enllà de càrrecs, comuns i PSC persegueixen formar un govern amb 18 regidors, que quedarà a tres de la majoria absoluta. L'executiu tindrà més força que l'equip d'11 regidors amb què Clau va acabar el mandat però tot i així necessitarà suports externs per sumar majoria.
En aquest escenari, els dos futurs socis han buscat la complicitat d'ERC, assenyalant els republicans com a aliat natural. Ernest Maragall, però, ja han avisat que "no seran aliats mesells del suposat progressisme", una postura que enllaça amb la dura oposició a Colau que en molts moments han exhibit durant els darrers quatre anys.
Si la via d'ERC es complica, el nou govern municipal tindria l'opció de recórrer a Valls, que després del trencament amb Ciutadans disposarà d'un grup propi amb tres regidors, suficients per sumar majoria absoluta amb el govern. Si bé Colau ja va mostrar la seva "incomoditat" per ser investida amb els vots de l'exprimer ministre francès, des del PSC reivindiquen el pragmatisme per tenir en compte el líder Barcelona pel Canvi a l'hora de teixir acords. De fet, els socialistes llegeixen com un triomf l'escenari post electoral, amb una investidura que els ha permès tornar al govern i, de retruc, provocar una trencadissa a Ciutadans, un dels rivals amb què es disputa l'electorat.
Amb la seva entrada a l'Ajuntament, Colau va decidir assumir l'àrea de seguretat des de l'alcaldia. L'increment de la percepció d'inseguretat per part dels veïns i el discurs adoptat per bona part de l'oposició li han suposat un desgast personal, fins i tot en forma de reprovació. Els seus futurs socis de govern van contribuir a reprovar la seva tasca, especialment a Ciutat Vella, alhora que denunciava una "crisi d'inseguretat a Barcelona. Ja en campanya Collboni insistia en la necessitat de disposar d'una regidoria específica de Seguretat i Civisme, després d'un mandat en què Colau s'ha recolzat en la figura del comissionat, Amadeu Recasens.
Amb una àmplia trajectòria en la matèria Recasens ha insistit en la necessitat d'aconseguir un objectiu a llarg termini: un model policial d'esquerres. Poc abans de les eleccions, però, Colau confessava a NacióDigital que veia aquesta meta com un "tòpic". L'alcaldessa va centrar el període electoral en marcar distàncies amb el discurs securitari de les dretes però va restar importància la construcció d'un model alternatiu. La demanda insistent de més policia o els operatius contra la presència de venedors ambulants al metro de la plaça de Catalunya o al front marítim en són bons exemples.
Collboni, com va avançar NacióDigital, té intenció de reclamar per al PSC les àrees d'Economia, Turisme i Seguretat. El president dels socialistes a Barcelona ja va assumir part de l'àrea econòmica -la corresponent a Empresa- durant el govern de coalició amb els comuns durant l'anterior mandat. Si se'n surt, tindria via lliure per fer que Barcelona sigui una ciutat "amiga de l'economia", com va insistir durant la campanya. Si a més aconsegueix col·locar Batlle a Seguretat, els socialistes aconseguirien dues de les àrees més rellevants de l'executiu.
El retorn de Batlle després de la dimissió als Mossos
Batlle ha tornat a Barcelona, on ja va ser regidor durant 20 anys, deixant enrere una etapa controvertida al capdavant dels Mossos d'Esquadra. Va deixar el càrrec de director de la policia catalana per la "incomoditat" davant la convocatòria del referèndum d'autodeterminació.
L'actual número tres del PSC a Barcelona va aterrar als Mossos per apagar els incendis que deixava el seu predecessor, Manel Prat. El cas Ester Quintana i la mort de Juan Andrés Benítez a mans d'agents del cos van obligar a un canvi. Batlle, però, va rebutjar expulsar els policies condemnats per la mort del veí del Raval i també a obrir-los un expedient disciplinari. L'aleshores director dels Mossos va argumentar que els agents ja havien estat condemnats a dos anys de presó, després d'un acord amb l'acusació particular que els permetia esquivar la presó, i que l'expulsió hagués suposat una "doble sanció".
Tot i que Manuel Valls i Collboni havien exigit un acord de govern previ entre comuns i socialistes per investir Colau, el president del PSC a Barcelona es va conformar amb un "compromís explícit" de l'alcaldessa.
Ara, fonts de comuns i socialistes assenyalen que la conformació del cartipàs municipal no serà immediata, ja que tot just s'estan discutint els nomenaments de càrrecs tècnics. De fet, PSC i Barcelona en Comú ja han consensuat el nomenament de la nova gerent municipal, Sara Berbel, proposada pels socialistes, que també van apostar per ella per dirigir Barcelona Activa.
El trencament a Cs obre una nova variable
Més enllà de càrrecs, comuns i PSC persegueixen formar un govern amb 18 regidors, que quedarà a tres de la majoria absoluta. L'executiu tindrà més força que l'equip d'11 regidors amb què Clau va acabar el mandat però tot i així necessitarà suports externs per sumar majoria.
En aquest escenari, els dos futurs socis han buscat la complicitat d'ERC, assenyalant els republicans com a aliat natural. Ernest Maragall, però, ja han avisat que "no seran aliats mesells del suposat progressisme", una postura que enllaça amb la dura oposició a Colau que en molts moments han exhibit durant els darrers quatre anys.
Si la via d'ERC es complica, el nou govern municipal tindria l'opció de recórrer a Valls, que després del trencament amb Ciutadans disposarà d'un grup propi amb tres regidors, suficients per sumar majoria absoluta amb el govern. Si bé Colau ja va mostrar la seva "incomoditat" per ser investida amb els vots de l'exprimer ministre francès, des del PSC reivindiquen el pragmatisme per tenir en compte el líder Barcelona pel Canvi a l'hora de teixir acords. De fet, els socialistes llegeixen com un triomf l'escenari post electoral, amb una investidura que els ha permès tornar al govern i, de retruc, provocar una trencadissa a Ciutadans, un dels rivals amb què es disputa l'electorat.