violència masclista

El cas de Boya i altres acusacions masclistes acceleren l'aprovació d'un protocol a la CUP

Els anticapitalistes aproven en consell polític un document que esdevindrà definitiu aquesta setmana per prevenir i abordar violències entre la militància

per Aida Morales , 17 de juny de 2019 a les 18:50 |
L'exdiputada i exmembre de la direcció de la CUP Mireia Boya. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de juny de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La CUP ja tenia els deures mig fets, però la precipitació dels esdeveniments, i en especial la decisió de Mireia Boya de deixar la direcció de la CUP a finals de març després de denunciar una "agressió psicològica" per part d'un company de partit, ha portat els anticapitalistes a accelerar els tràmits per tenir un protocol d'agressions masclistes, segons expliquen càrrecs del partit a NacióDigital.

Es tracta, de fet, de la primera formació política que disposarà d'un document aprovat per les bases per a la prevenció i abordatge de violències masclistes. Un protocol que aquest dissabte en consell polític la CUP ha acabat de llimar, després d'un debat territorial que ha portat a la presentació de diverses esmenes, que acabaran o no ratificades aquest dimarts al vespre. 


El document base del protocol, al qual ha tingut accés aquest diari, se centra en la necessitat de donar una resposta política col·lectiva als fets violents que es puguin donar entre la militància, tenint en compte que les agressions masclistes "són producte d'una societat profundament patriarcal, capitalista i racista". Per això, s'estableix la principal funció del protocol en la "identificació i abordatge" de les situacions de violència masclista concretes, però sobretot en ser una eina preventiva per "revistar" les pràctiques i discursos. 

La CUP ha viscut durant els últims mesos nombrosos debats interns -i integrals- sobre com ha d'abordar les derivades del patriarcat, sobretot davant d'episodis concrets com el cas Boya o altres acusacions masclistes

La CUP, apunten les mateixes fonts, ha viscut durant els últims mesos nombrosos debats interns -i integrals- sobre com ha d'abordar les derivades del patriarcat. Més encara, davant d'episodis polèmics com el del perfil de Twitter @agressorsmusica que van assenyalar, tot i que anònimament, militants del partit anticapitalista. La setmana passada, tres membres del secretariat nacional de la CUP també van dimitir arran de la gestió que s'havia fet de la denúncia pública "d'agressió psicològica" de Boya. Maria Ballester, Aina Delgado i Núria Alcaraz argumentaven que s'havien "minimitzat" els fets. 

Fonts oficials de l'organització desvinculen l'aprovació del protocol del cas de Boya, i recorden que aquest es va començar a treballar des de l'Assemblea de Dones fa un any, amb múltiples processos oberts entre la militància, així com una persona centrada en la seva redacció. Destaquen que estava previst que el protocol s'aprovés el mes de març, però que els diferents processos participatius que s'havien establert i la celebració d'unes eleccions municipals han retardat el procés i la seva aprovació.


Un document sense finalitat punitiva

El document té "finalitat reparadora" i l'objectiu de crear "espais segurs per a la militància", i més en concret per a les dones, al temps que vol ser una "eina de transformació de l'organització", indica en el seu redactat. Això vol dir que "no respon a una voluntat punitiva, sinó a una assumpció col·lectiva de la responsabilitat d'erradicar les violències masclistes". A més, el protocol també vol "transformar les dinàmiques masculinitzades, andocèntriques i masclistes", que assumeixen que són "majoritàries" dins la CUP, ja que només el 29% de la militància és femenina. 

El protocol se centra en descriure les violències masclistes en totes les seves modalitats, ja sigui intrafamiliar, sexo-afectiva, institucional, comunitària, laboral, docent, militant, mèdica i mediàtica, i també en el seu tipus psicològic, sexual, físic, patrimonial, social, simbòlic o quotidià. També analitza els efectes de les violències i com s'ha d'entendre la prevenció. En aquest punt, la CUP destaca la necessitat "d'acceptar" el protocol, i aplicar-lo mitjançant diverses línies de treball concretes. "L'acceptació i legitimació d'aquest protocol per part dels homes militants de la CUP és imprescindible", cita el mateix document, que precisa: "L'acceptació, però, no és suficient i ha d'anar acompanyada d'un treball col·lectiu de presa de consciència". 

El protocol estableix la seva "acceptació i legitimació" per part dels homes militants de la CUP, i insta a un "treball col·lectiu de presa de consciència"

El partit anticapitalista també inclou una llista de violències, siguin físiques o psicològiques, com envair l'espai, alçar la veu, tocaments, pessigar, agafar pel coll o estirar els cabells, fer comentaris lascius, mirades o la violació amb força, dividides en nivells en funció de la gravetat de l'agressió. 

En casos d'homes que ja hagin agredit, s'estableixen una sèrie de mesures en funció del nivell de violència. Aquestes van des de l'avís i el treball conjunt -si s'escau, terapèutic-, fins a l'expulsió definitiva amb mesures addicionals. També es fixen una sèrie d'agreujants com la negació del problema, la reiteració, antecedents, consum d'alcohol o drogues, o fer ús de la posició dins de l'organització, entre d'altres. El protocol recull el marc legal i inclou el material d'ús en cas d'agressió. Aquesta eina, afirma la CUP, ha de desenvolupar-se en els sis mesos següents de la seva aprovació.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació