JxCat sosté que «tot va segons el previst» perquè Puigdemont sigui eurodiputat

El cap de files de la formació al Parlament, Albert Batet, acusa l'Estat de no "respectar" els resultats electorals per les traves a l'expresident de la Generalitat

Albert Batet, portaveu parlamentari de JxCat, en roda de premsa aquest dilluns
Albert Batet, portaveu parlamentari de JxCat, en roda de premsa aquest dilluns | JxCat
17 de juny del 2019
Actualitzat a les 12:46h
Junts per Catalunya (JxCat) segueix convençuda que Carles Puigdemont podrà exercir com a eurodiputat a partir del 2 de juliol, dia en el qual es constitueix el Parlament Europeu. Així ho ha assenyalat aquest dilluns el cap de files de JxCat al Parlament, Albert Batet, en una roda de premsa a la cambra catalana. "Tot va segons el previst", ha assenyalat Batet, preguntat sobre les traves que està posant l'Estat per tal que l'expresident de la Generalitat no pugui ser parlamentari comunitari.

En aquest sentit, el dirigent de JxCat ha apuntat que l'Estat "no respecta" els resultats electorals, com ja va passar amb els comicis del 21-D al Parlament i amb la suspensió dels diputats al Congrés després del 28-A. Puigdemont no s'ha desplaçat aquest dilluns al Congrés per prestar jurament com a eurodiputat, i l'estratàgia de defensa liderada per Gonzalo Boye passa per dur al cas a la justícia europea.

Reunió a Waterloo

Puigdemont rebrà demà dimarts a Waterloo una representació del poder territorial de la seva formació sorgit de les eleccions municipals del 2019. Entre ells hi haurà tres dels alcaldes de ciutats rellevants que han estat desbancats per pactes entre ERC, la CUP i el PSC: Carmela Fortuny (Sant Cugat del Vallès), Jordi Masquef (Figueres) i Rosa Maria Perelló (Tàrrega). La reunió, segons ha avançat Batet, també comptarà amb la presència -previsiblement telemàtica- de membres del Govern. La trobada arribarà tres dies després de la constitució dels ajuntaments de Catalunya, que han tensat de nou la relació entre postconvergents i republicans.

En aquest sentit, Batet ha fet el llistat de tots els municipis en els quals JxCat ha perdut l'alcaldia malgrat haver guanyat les eleccions gràcies a un pacte entre ERC i altres forces polítiques, entre les quals "les del 155", en referència al PSC. El dirigent nacionalista, en aquest sentit, ha citat els casos de Figueres, Sant Cugat del Vallès -especialment rellevant, perquè l'espai convergent i postconvergent hi ha goveernat durant 32 anys de forma ininterrompuda-, Tàrrega, Llagostera, Bescanó, Platja d'Aro, Alp, Tona, i Sant Quirze de Basora, entre d'altres.

En total, ha assenyalat Batet, hi ha 28 municipis en els quals JxCat ha perdut l'alcaldia tot i ser la llista més votada, mentre que la formació de Puigdemont ha facilitat governs que han impedit l'arribada al poder del guanyador a les urnes en set pobles catalans. "Aquesta és l'anàlisi de la realitat del que hem tingut. Hem vist pactes on no s'ha respectat la força independentista més votada arribant a aliances amb el 155", ha destacat el cap de files de JxCat al Parlament, que ha dubtat de l'eficiència de l'estratègia d'eixamplar la base, en referència a l'acostament d'ERC als comuns.

Autocrítica per Barcelona

"Hem de fer autocrítica per no haver aconseguit l'Ajuntament de Barcelona", ha apuntat Batet, que ha apuntat que amb escenaris "d'unitat" s'hauria pogut impedir l'arribada d'Ada Colau a l'alcaldia de la ciutat gràcies als vots del PSC i de Manuel Valls. El dirigent de JxCat ha indicat que Colau, lluny de voler pactar amb l'independentisme, ha pactat amb partits constitucionalistes. L'alcaldessa, de fet, no va arribar a cap acord amb Ernest Maragall (ERC), el més votat, pels "vetos creuats" entre els republicans i el PSC.

En tot cas, però, Batet ha indicat que l'independentisme pot estar satisfet del resultat global de les eleccions, tenint en compte que JxCat i ERC han assolit 700 alcaldies arreu del territori. Els nacionalistes han "fet esforços" en ciutats com Tarragona i Vilanova i la Geltrú perquè governessin els republicans i no el PSC, i han aconseguit tenir 368 alcaldies. Malgrat la pèrdua global de vots i de regidors, segueixen sent l'espai polític amb més governs municipals arreu del territori.