Els republicans haurien d'estar molt contents perquè després d'aconseguir ser primera força també en regidors guanyen un centenar d'alcaldes i sumen dues capitals que eren terra prohibida per l'independentisme: Tarragona i Lleida. Se'ls han resistit Barcelona, Badalona i Sabadell, que eren prioritàries, i això els cou, sobretot la capital per la maniobra d'Ada Colau amb Manuel Valls. Ahir campaven per les xarxes els retrets (sovint esbiaixats) i els laments entre independentistes per com s'han pres alcaldies pactant amb el PSC malgrat les consignes, posteriors al 26-M, de les respectives direccions nacionals. Oriol March explica en aquesta informació l'impacte de tot plegat amb escenes surrealistes com les que es van viure a Santa Coloma de Farners, on Quim Torra i la seva família van intervenir.
ERC té més marge d'acords perquè, a més d'entendre's amb JxCat, com ha fet a la Seu d'Urgell, Manresa o Reus, ho pot fer amb la CUP i el PSC i va treure'n profit per visualitzar el salt del qual ahir escrivia Pere Aragonès als militants. Així, gràcies als vots de cupaires i socialistes, va desplaçar els seus socis a la Generalitat de les alcaldies de Sant Cugat del Vallès, Figueres o Tàrrega, tradicionals bastions convergents on havien guanyat novament. A Girona també podien i ho van descartar, però a Platja d'Aro van facilitar l'alcaldia al PSC jubilant l'històric Joan Giraut.
Junts per Catalunya, al seu torn i valent-se del PSC, va prendre batllies als republicans malgrat que eren més votats a Cervera, Cassà o Llançà, i va rebutjar sumar els republicans a Vilafranca del Penedès, Vila-seca, Lloret o Calella optant pels socialistes com a socis. Hi ha una vintena d'ajuntaments on s'han tirat els plats pel cap amb casuístiques discutides i discutibles, prou que ho podeu imaginar. JxCat i ERC tampoc van explicitar als votants cap compromís previ de sumar en qualsevol circumstància.
Segur que el Govern superarà el sotrac i fins a la sentència del Suprem no es mourà res, però més enllà d'això cal preguntar-se si té sentit pressionar, des de les direccions nacionals, càrrecs locals perquè deixin de banda la voluntat de canvi, la ideologia o entendre's amb qui s'hi posa millor en pro d'un projecte republicà que fa mesos que està bloquejat víctima de la manca d'unitat estratègica. El paper pràcticament decoratiu de l'Associació de Municipis per la Independència i la seva hivernada Assemblea d'Electes, que havien de mantenir en tensió el món local, tampoc són motivadors. És difícil ser exigents amb els alcaldes si, per dalt, no hi ha, per la repressió però també per manca de lideratge polític i cooperació, un projecte republicà i uns objectius clars i realistes a curt i llarg termini en forma de full de ruta.
De tot plegat us deixo l'opinió que n'he escrit, les que escriuen també Laura Pinyol i Miquel Andreu, i la de Germà Capdevila a La Veu de Nació avisant del que pot venir.
Faltaran tres eurodiputats. Avui, a Madrid, i davant la Junta Electoral Central, els eurodiputats espanyols escollits el 26 de maig juraran o prometran el càrrec i prendran possessió de l'acta. Tots llevat de tres: a Oriol Junqueras el Tribunal Suprem li ha prohibit el tràmit per evitar que adquireixi una immunitat que, pel que es veu, Espanya troba excessiva. I, pel mateix motiu, als exiliats Carles Puigdemont i a Toni Comín els han dit que si la volen recollir han d'anar a la capital espanyola, on els detindrien. El que han votat els ciutadans compta poc. Junqueras, Puigdemont i Comín intentaran que la justícia europea es pronunciï immediatament en defensa dels seus drets. Aida Moralesho explica en aquesta informació. Sobre l'estratègia jurídica contra la repressió a l'exterior us aconsello l'opinió d'Aleix Sarri.
Nova veu al món econòmic. Aquest matí es visualitzarà el canvi a la Cambra de Comerç. L'empresari Joan Canadell, de la candidatura Eines de País, impulsada per l'ANC, serà escollit president de la institució, amb un rol fonamental a l'hora de generar discurs econòmic o intervenir en institucions com la Fira, la Caixa, el Port o Turisme de Barcelona. L'independentisme es va organitzar i va fer forat des del convenciment que, un dels punts dèbils del procés, ha estat la posició contrària de les grans patronals i sindicats. I això va agafar desprevingut a l'establishment, que feia i desfeia. Els perdedors de les eleccions volen ara valdre's de les deficiències del procés electoral per revertir el resultat. Veurem l'ambient a la Llotja de Mar. I també avui al vespre a l'entrega dels premis de PIMEC.
Vist i llegit
Ser un gran escriptor no equival a ser un analista polític brillant ni contribuir a trobar solucions als problemes. Ahir, en una columna a El País, amb el grandiloqüent títol "La gran traïció", ho tornava a deixar clar Javier Cercas exhibint ressentiment i mala bava per com els polítics independentistes han gestionat el procés. Afirmava que l'"un sol poble" exclou els que no se senten independentistes, que els sobiranistes han trinxat els consensos (que servien per blindar l'statu quo) i ho amania tot amb la seva història familiar. Obviava que la seva, quan va arribar a Girona, era una família acomodada, ja que el seu pare, falangista, era un alt funcionari de l'Estat. No eren com la majoria d'immigrants d'altres punts de l'Estat arribats a Catalunya en ple franquisme.
"El nacionalisme és incompatible amb la democràcia: quan es tracta de triar entre democràcia i nació, escull sempre la nació", afirma en dues ocasions. Hi podria estar d'acord perquè això és exactament el que ha fet, amb guerra bruta des d'estaments com el Ministeri de l'Interior i torturant al màxim l'estat de dret, el nacionalisme espanyol, quan ha vist amenaçada la seva integritat territorial o la corona.
El passadís
Ciutats com Vilanova i la Geltrú, Sant Sadurní d'Anoia o Sant Cugat del Vallès no van resoldre fins darrera hora la seva governabilitat. Encara va anar més tard Badalona. El desacord entre les forces d'esquerres donava l'alcaldia al popular Xavier García Albiol. Al final, però, Badalona Valenta, els comuns i JxCat van cedir i van votar el candidat del PSC, Álex Pastor, i el van fer alcalde. García Albiol tenia coll avall que no passaria i recuperaria la vara que va perdre el 2015. Fins al punt que el popular ja tenia reservat un menjador privat en un hotel de la ciutat per fer un dinar de celebració amb la seva candidatura i algunes persones properes. Va trucar per anul·lar-ho.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2009, fa exactament deu anys, es va inaugurar la nova T1 de l'aeroport del Prat, que fa uns mesos el govern espanyol va rebatejar amb el nom de Josep Tarradellas. La nova terminal, en forma d'espasa i dissenyada per Ricardo Bofill, era una llarga demanda de la societat civil i les institucions catalanes, que veien com el vell aeroport havia quedat petit i perdia connexions intercontinentals. A la inauguració hi van assistir, a més de José Montilla i Jordi Hereu, José Luis Rodríguez Zapatero i José Blanco. La podeu recuperar aquí, a veure que tal us sonen els discursos deu anys després. El 2009 el Prat, castigat per la crisi, el model aeroportuari centralitzat i l'entrada en funcionament de l'AVE, va perdre 2,7 milions de passatgers i en va tenir 27,4 milions. El 2018, en canvi, va fer el seu rècord amb 50 milions de passatgers.
L'aniversari
El 17 de juny de 1962, avui fa 57 anys, va néixer a Cabrera de Mar, al Maresme, l'economista Xavier Sala i Martín, un dels més populars del nostre país gràcies a la seva faceta mediàtica. És professor de la Universitat de Columbia i viu entre els Estats Units, Catalunya i Manchester, on treballa la seva parella, nutricionista del Manchester City de Pep Guardiola. És de tendència liberal i també ha estat molt actiu a favor de la independència. De fet, va ser un dels impulsors del Col·lectiu Wilson d'economistes. També va formar part de la junta del Barça quan Joan Laporta n'era el president. Sala i Martín ha rebut diversos premis i ha aparegut als llistats dels economistes més citats gràcies als seus treballs. Amb Economia en colors va divulgar alguns conceptes econòmics a TV3 i a la mateixa cadena va tenir com a Convidat a casa seva Albert Om.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure-t'hi