16
de juny
del
2019
Actualitzat
el
17
de juny
a les
10:21h
Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín es quedaran, ja sigui en sentit literal o figurat, a les portes del Parlament europeu. En el seu cas, la legitimitat d'haver resultat elegits eurodiputats en els comicis del 26 de maig no els servirà i, per motius diferents, cap d'ells ni tan sols podrà gestionar el primer pas per a l'assumpció del càrrec. Es tracta del jurament o promesa, prevista per aquest dilluns al Congrés dels Diputats davant la Junta Electoral Central (JEC).
La JEC ha citat a les 12 del migdia els 54 eurodiputats que van resultar elegits per procedir a l'acte de promesa o jurament de la Constitució, tal com estableix l'article 224.2 de la llei orgànica del règim electoral general (LOREG). Un tràmit, segons ha avisat, sense el qual no es podrà recollir l'acta. Serà la pròpia Junta Electoral qui comunicarà al Parlament Europeu la relació de diputats electes que hagin complert els requisits de prestació de jurament o promesa a la Constitució.
En el cas del líder d'ERC, reclòs a Soto del Real, això impossible. Malgrat que el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va proclamar els noms dels tres polítics catalans en l'edició digital d'aquest divendres, tant el Tribunal Suprem com la mateixa JEC han aconseguit mecanismes per evitar que puguin exercir el càrrec.
L'alt tribunal espanyol veta Junqueras
La situació de Junqueras com a pres polític és excepcional. Malgrat que ja ha acabat el judici per l'1-O, el Suprem no ha fet cap pronunciament en la línia de modificar la mesura de privació de llibertat que hi ha contra ell. I, en aquest sentit, ja ha afirmat que l'exvicepresident del Govern i màxim dirigent d'ERC no podrà assumir el càrrec d'eurodiputat pel "perill irreversible" que això causaria.
En una interlocutòria feta pública divendres, l'alt tribunal espanyol va resoldre resolt en la línia del que demanava la Fiscalia, i va denegar el permís al líder republicà per sortir de la presó i, per tant, anar al Congrés aquest dilluns per prometre o jurar el càrrec davant la JEC. Segons els magistrats, el fet que Junqueras hagués de viatjar a Brussel·les per prendre possessió del càrrec -després de la jura o promesa- posaria en "perill" la fi del procés judicial que hi ha contra ell, ja que comportaria la "pèrdua del control jurisdiccional". El Suprem també va recordar que la seu del Parlament Europeu es troba a Brussel·les, molt a prop d'on viu "el processat en rebel·lia Carles Puigdemont", així com la "seu de la República catalana a l'exili".
A més, va precisar que la pèrdua del dret a participació del processat no seria, en aquest cas, "irreversible", sinó que suposaria un "aplaçament temporal". Per això, segons quina sigui la sentència, aquests "obstacles" que impedeixen a Junqueras tenir la condició d'eurodiputat podrien "desaparèixer". Una apreciació que introdueix l'alt tribunal en la seva interlocutòria per evitar violar l'article 23 de la Constitució sobre la participació en assumptes públics i el dret a accedir en condicions d'igualtat a càrrecs públics. De fet, l'Advocacia de l'Estat estava a favor d'atorgar el permís a Junqueras, justament, per garantir aquest dret polític de l'acusat.
Havent fet la jura o promesa de la Constitució davant la JEC al Congrés, el líder d'ERC només hauria hagut de recollir l'acta al Parlament Europeu i, per tant, disposaria d'immunitat com a membre de l'Eurocambra. Davant d'aquest fet, l'alt tribunal espanyol hagut de demanar un suplicatori a la mesa de l'organisme per seguir el procediment contra ell, i per això ha tallat el debat d'arrel, impossibilitant d'entrada la primera fase.
El Parlament europeu, per la seva part, ha evitat posicionar-se perquè no és de la seva "competència", ha dit. Des de Brussel·les apunten que l'única reacció, en tot cas, podria venir dels eurodiputats o els grups parlamentaris de la cambra, que podrien elevar el cas, si ho consideressin oportú, "als òrgans de direcció". Per altra banda, la defensa de l'exvicepresident del Govern ha presentat un recurs de súplica davant del Tribunal Suprem en què li demana que suspengui la prohibició d'anar al Congrés a recollir la seva acta i elevi "urgentment" una consulta al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), a Luxemburg, perquè es pronunciï sobre el cas.
La JEC impossibilita la jura de Puigdemont i Comín
Un camí diferent però amb igual resultat és el que seguiran Puigdemont i Comín, que tampoc juraran o prometran l'acta presencialment al Congrés aquest dilluns, si no volen ser detinguts per ordre del Suprem. Els dos dirigents exiliats a Bèlgica estan processats per rebel·lió, en una causa idèntica -tot i que separada- a la que s'ha acabat jutjant a l'alt tribunal espanyol pels fets de l'1-O.
Per tant, la cruïlla és simple. Si els dos polítics entren en territori espanyol, la policia els detindrà. I si no ho fan, la JEC no comunicarà al Parlament Europeu els seus càrrecs. Sobre això, la Junta Electoral ja va indicar que "no procedia" l'enviament de l'acta, ja que prèviament s'havia de jurar o prometre.
En un escrit el passat dimecres, els advocats de Puigdemont i Comín van demanar a la sala segona del Suprem que deixés "sense efecte" l'ordre nacional de cerca, detenció i ingrés a al presó contra ells, ja que ja eren "europarlamentaris electes". Això facilitaria, avisaven, "complir amb el que la llei nacional estableix" en relació als tràmits per exercir com a eurodiputat. Pocs dies després, el mateix Suprem ho va descartar, negant la seva immunitat.
A això, l'advocat Gonzalo Boye, representant de Puigdemont i Comín ha anunciat que si la JEC es nega a proclamar eurodiputats als dos candidats de JxC, recorreran davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
La JEC ha citat a les 12 del migdia els 54 eurodiputats que van resultar elegits per procedir a l'acte de promesa o jurament de la Constitució, tal com estableix l'article 224.2 de la llei orgànica del règim electoral general (LOREG). Un tràmit, segons ha avisat, sense el qual no es podrà recollir l'acta. Serà la pròpia Junta Electoral qui comunicarà al Parlament Europeu la relació de diputats electes que hagin complert els requisits de prestació de jurament o promesa a la Constitució.
En el cas del líder d'ERC, reclòs a Soto del Real, això impossible. Malgrat que el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va proclamar els noms dels tres polítics catalans en l'edició digital d'aquest divendres, tant el Tribunal Suprem com la mateixa JEC han aconseguit mecanismes per evitar que puguin exercir el càrrec.
L'alt tribunal espanyol veta Junqueras
La situació de Junqueras com a pres polític és excepcional. Malgrat que ja ha acabat el judici per l'1-O, el Suprem no ha fet cap pronunciament en la línia de modificar la mesura de privació de llibertat que hi ha contra ell. I, en aquest sentit, ja ha afirmat que l'exvicepresident del Govern i màxim dirigent d'ERC no podrà assumir el càrrec d'eurodiputat pel "perill irreversible" que això causaria.
En una interlocutòria feta pública divendres, l'alt tribunal espanyol va resoldre resolt en la línia del que demanava la Fiscalia, i va denegar el permís al líder republicà per sortir de la presó i, per tant, anar al Congrés aquest dilluns per prometre o jurar el càrrec davant la JEC. Segons els magistrats, el fet que Junqueras hagués de viatjar a Brussel·les per prendre possessió del càrrec -després de la jura o promesa- posaria en "perill" la fi del procés judicial que hi ha contra ell, ja que comportaria la "pèrdua del control jurisdiccional". El Suprem també va recordar que la seu del Parlament Europeu es troba a Brussel·les, molt a prop d'on viu "el processat en rebel·lia Carles Puigdemont", així com la "seu de la República catalana a l'exili".
El Suprem assegura que el fet que Junqueras hagués de viatjar a Brussel·les per prendre possessió del càrrec posaria en "perill" la fi del procés judicial que hi ha contra ell
A més, va precisar que la pèrdua del dret a participació del processat no seria, en aquest cas, "irreversible", sinó que suposaria un "aplaçament temporal". Per això, segons quina sigui la sentència, aquests "obstacles" que impedeixen a Junqueras tenir la condició d'eurodiputat podrien "desaparèixer". Una apreciació que introdueix l'alt tribunal en la seva interlocutòria per evitar violar l'article 23 de la Constitució sobre la participació en assumptes públics i el dret a accedir en condicions d'igualtat a càrrecs públics. De fet, l'Advocacia de l'Estat estava a favor d'atorgar el permís a Junqueras, justament, per garantir aquest dret polític de l'acusat.
Havent fet la jura o promesa de la Constitució davant la JEC al Congrés, el líder d'ERC només hauria hagut de recollir l'acta al Parlament Europeu i, per tant, disposaria d'immunitat com a membre de l'Eurocambra. Davant d'aquest fet, l'alt tribunal espanyol hagut de demanar un suplicatori a la mesa de l'organisme per seguir el procediment contra ell, i per això ha tallat el debat d'arrel, impossibilitant d'entrada la primera fase.
El Parlament europeu, per la seva part, ha evitat posicionar-se perquè no és de la seva "competència", ha dit. Des de Brussel·les apunten que l'única reacció, en tot cas, podria venir dels eurodiputats o els grups parlamentaris de la cambra, que podrien elevar el cas, si ho consideressin oportú, "als òrgans de direcció". Per altra banda, la defensa de l'exvicepresident del Govern ha presentat un recurs de súplica davant del Tribunal Suprem en què li demana que suspengui la prohibició d'anar al Congrés a recollir la seva acta i elevi "urgentment" una consulta al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), a Luxemburg, perquè es pronunciï sobre el cas.
La JEC impossibilita la jura de Puigdemont i Comín
Un camí diferent però amb igual resultat és el que seguiran Puigdemont i Comín, que tampoc juraran o prometran l'acta presencialment al Congrés aquest dilluns, si no volen ser detinguts per ordre del Suprem. Els dos dirigents exiliats a Bèlgica estan processats per rebel·lió, en una causa idèntica -tot i que separada- a la que s'ha acabat jutjant a l'alt tribunal espanyol pels fets de l'1-O.
Si Puigdemont i Comín entren en territori espanyol, la policia els detindrà. I si no ho fan, la JEC no comunicarà al Parlament Europeu els seus càrrecs
Per tant, la cruïlla és simple. Si els dos polítics entren en territori espanyol, la policia els detindrà. I si no ho fan, la JEC no comunicarà al Parlament Europeu els seus càrrecs. Sobre això, la Junta Electoral ja va indicar que "no procedia" l'enviament de l'acta, ja que prèviament s'havia de jurar o prometre.
En un escrit el passat dimecres, els advocats de Puigdemont i Comín van demanar a la sala segona del Suprem que deixés "sense efecte" l'ordre nacional de cerca, detenció i ingrés a al presó contra ells, ja que ja eren "europarlamentaris electes". Això facilitaria, avisaven, "complir amb el que la llei nacional estableix" en relació als tràmits per exercir com a eurodiputat. Pocs dies després, el mateix Suprem ho va descartar, negant la seva immunitat.
A això, l'advocat Gonzalo Boye, representant de Puigdemont i Comín ha anunciat que si la JEC es nega a proclamar eurodiputats als dos candidats de JxC, recorreran davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).