Dades

Abaixar l'atur i augmentar la despesa social no garanteix obtenir més vots

Les alcaldies que han deixat enrere l'austeritat o que han incrementat més les partides socials no han variat resultats de forma diferent als que han mantingut les retallades

per Roger Tugas Vilardell, 15 de juny de 2019 a les 20:10 |

Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, el partit que va ostentar l'alcaldia arran de les eleccions del 2015, el percentatge de vots llavors i el 2019, la diferència entre aquests, i l'evolució de l'atur registrat, del pressupost social i del pressupost no financer -excloent les partides per pagar deutes-. Els municipis que no hi són és perquè hi van vèncer partits locals o minoritaris, perquè el 2019 no es va presentar el partit investit el 2015 o perquè no es troba el seu pressupost del 2018 en el comparador de la Generalitat. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.


Sovint es diu que la bonança econòmica va estretament vinculada a bons resultats electorals per als governants en el poder. En les eleccions municipals del 26 de maig, però, això no va ocórrer i els alcaldes i alcaldesses que més van notar la bonança o més van esforçar-se per deixar enrere les retallades no van ser necessàriament premiats. Segons una anàlisi de l'evolució del pressupost local -obviant les partides del deute-, la despesa social o la reducció d'atur, des del 2015, no sembla que aquestes variables tinguin cap impacte amb l'evolució electoral del partit de l'alcalde investit el 2015.

El mapa superior, on es visualitza la pèrdua o guany de vots d'aquestes formacions, i l'inferior, on es visualitza l'evolució del pressupost no financer de l'ajuntament, presenten poques pautes comunes. A nivell estadístic, igualment, no sembla que n'hi hagi, tampoc amb les altres variables abans citades. Una conclusió a priori trista per als dirigents que, al capdavant dels consistoris, han intentat rescatar recursos per incrementar els serveis a la ciutadania i que després constaten que aquest esforç no rep un reconeixement en forma de rèdits a les urnes.
 
Nota sobre el mapa: El funcionament i informació continguda en el mapa és el mateix que en l'anterior.


Aquesta anàlisi no s'ha pogut fer amb tots els municipis, ja que, en alguns, el partit que va aconseguir l'alcaldia el 2015 no s'ha tornat a presentar -o ho ha fet en coalicions més àmplies-, així com d'altres no havien lliurat a la Generalitat els seus pressupostos del 2018 perquè els pengessin en el comparador de pressupostos municipals del portal de transparència. S'han pogut estudiar 591 casos, una xifra prou elevada per obtenir-ne conclusions prou fiables -i salvar algunes errades, per exemple, fruit de les mocions de censura que han tingut lloc o dels canvis de vara per acords de coalició, els quals han fet que l'alcalde inicialment investit no acabés la legislatura al càrrec-.

On hi ha hagut la caiguda més gran és al poble de Renau (Tarragonès), on CiU va obtenir un 59,1% de vots el 2015 i aquest cop JxCat ha caigut a 3,1%, quedant fora de l'ajuntament, i això que el pressupost ha crescut un 36% aquest període i l'atur hi ha baixat un 8,3%. Un cas similar és Vilanova de Bellpuig (Pla d'Urgell), on el pressupost ha crescut un 62,7% (un 70,5%, les partides socials) i l'atur ha caigut un 3,2%, però l'emergència d'un nou partit local ha fet que la llista de JxCat sols retingués el 36,4% de vots, quan el 2015 CiU va arrasar amb el 80,3% -llavors, sense pràcticament oposició-.

On hi ha hagut la caiguda més gran és al poble de Renau (Tarragonès), on CiU va obtenir un 59,1% de vots el 2015 i aquest cop JxCat ha caigut a 3,1%, fora de l'ajuntament, i això que el pressupost ha crescut un 36% aquest període

En el cantó oposat, Biosca (Berguedà) és el quart municipi on el partit investit el 2015 ha aconseguit créixer més, del 42,1% de CiU llavors al 80% de JxCat ara, i això que el pressupost s'ha reduït un 3,1% en aquest període. A Verges (Baix Empordà), en mans de la CUP, ha passat una cosa similar, ja que l'alcalde ha passat del 46,7% al 84% de vots, malgrat haver retallat la despesa un 2,8% -i la despesa social, un 27,2%-. En els dos casos, però, es deu a que els partits que van pugnar el 2015 s'han retirat i han deixat pràcticament via lliure la victòria -a banda de les imputacions de l'alcalde de Verges pel xoc amb la Guàrdia Civil per l'1-O i el procés, que han marcat el mandat-.

Les casuístiques particulars, per tant, poden pesar -i normalment ho fan- més que la gestió purament econòmica en el càrrec. Els resultats, de fet, són els mateixos si es filtra l'anàlisi per partit de l'alcalde o per grandària del municipi, és a dir, no sembla que hi hagi cap correlació en cap cas. I si es calcula l'evolució del vot del partit a l'alcaldia agrupant els municipis en funció de la variació del pressupost no financer, el resultat és sorprenent: com més s'augmenta la despesa, més cau el partit a govern, de mitjana.
 
EVOLUCIÓ DEL VOT AL PARTIT DE L'ALCALDE/SSA (BARRES VERMELLES) EN FUNCIÓ DE LA VARIACIÓ DEL PRESSUPOST ENTRE 2015 I 2018 (EIX ESQUERRA)

 
Si l'anàlisi es fa tan sols tenint en compte la despesa social, el resultat és diferent, ja que els partits que cauen més són els dels alcaldes que l'han retallada, però les dades són, en realitat, molt aleatòries i no segueixen cap patró. Si es fes cas d'això, els assessors recomanarien als alcaldes augmentar la despesa social, però poc, menys d'un 12%, ja que sembla la garantia per caure menys a les següents eleccions.
 
EVOLUCIÓ DEL VOT AL PARTIT DE L'ALCALDE/SSA (BARRES VERMELLES) EN FUNCIÓ DE LA VARIACIÓ DE LA DESPESA SOCIAL ENTRE 2015 I 2018 (EIX ESQUERRA)

 
Pel que fa als resultats en funció de l'evolució de l'atur registral -el que es declara a les oficines de treball i, per tant, no computa tots els desocupats-, la conclusió seria sorprenent a un primer cop d'ull: en els municipis on creix l'atur, és on el partit de l'alcalde perd menys vots. Com en els casos anteriors, però, no hi ha una correlació estadística certificada i, per tant, el resultat és molt aleatori.
 
EVOLUCIÓ DEL VOT AL PARTIT DE L'ALCALDE/SSA (BARRES VERMELLES) EN FUNCIÓ DE LA VARIACIÓ DE LA TAXA D'ATUR ENTRE 2015 I 2019 (EIX ESQUERRA)

 
A què es deu això? Toni Rodon, politòleg i investigador post-doctoral a la London School of Economics, en dona algunes claus. La primera és que "la despesa social durant la legislatura no importa tant com l'últim any", ja que, segons explica, "els votants són miops i tenen memòria curt-placista". Un problema que comporta que, encara que els alcaldes gestionin molt bé els recursos durant tres anys, si el darrer no poden -perquè no aproven els pressupostos o per dificultats diverses-, ho pateixen més.

Igualment, Rodon apunta que "al ciutadà li costa molt percebre quines coses venen de l'ajuntament i quines d'altres institucions" i, per tant, no saben a qui premiar si, per exemple, s'ha inaugurat una escola o un centre cívic, si al partit de l'ajuntament o al d'un govern superior. De fet, assenyala que "les administracions locals són percebudes com que poden fer poques coses", fet que podria fer tendir a que el vot s'hi decideixi per motius menys econòmics. En canvi, el PSC podria haver sortit més beneficiat a nivell local per la gestió feta al govern espanyol -i per la millor situació econòmica-, encara que siguin nivells d'administració que tinguin poc a veure.

Contaminació d'altres eleccions

Un altre element a tenir en compte i que impacta amb l'anterior és que les eleccions municipals van coincidir amb les europees i van ser un mes després de les estatals, cosa que "va provocar un efecte contaminació". "La dinàmica global afecta a les dinàmiques locals i l'elector no pensa tant en la qüestió estrictament local", explica Rodon, fet que dificulta fer un balanç acurat del mandat en l'ajuntament, de forma aïllada.

"Quan hi ha molts partits implicats, costa més fer el vot econòmic, ja que no saps a qui culpar o premiar en un govern de coalició", sosté el politòleg i investigador Toni Rodon

Com a conclusió, argumenta que el funcionament de l'economia sí que importa per determinar l'èxit d'un govern, però sobretot a nivell nacional o estatal. I segurament abans més que ara, ja que la fragmentació i dispersió de partits dificulta saber a qui cal primar per aquest èxit, en cas de governs de coalició o amb aliances variables: "Quan hi ha molts partits implicats, costa més fer el vot econòmic, ja que no saps a qui culpar o premiar en un govern de coalició".

Una campanya personalista com a alternativa

Què hi poden fer els alcaldes davant d'aquesta realitat, si no poden mostrar una obre de govern exitosa, a nivell econòmic? Rodon assenyala que "aquells alcaldes o candidats amb personalitat forta o més coneguts han tret millor resultat", sobretot a pobles, però també a ciutats grans com Jordi Ballart a Terrassa, David Bote a Mataró o Xavier García Albiol a Badalona. Com que costa vendre acció de govern i no està clar que això doni resultat, alguns han tendit a una campanya personalista que sí que s'ha rendibilitzat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació