Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
FILIPRIM

Gloriosos «Inèdits»

«Així es posa en valor el fabulós patrimoni audiovisual de la casa i de pas es fa un esforç per a millorar la cada cop més depauperada, més tètrica i infantil, graella televisiva»

per Toni Vall, 14 de juny de 2019 a les 14:47 |
Joan Oliver, en una entrevista de l'any 1984 | TV3
El món en què vivim ha arribat a tal extrem de degradació moral que un s’ha de refugiar sempre que pot en el passat. Nostàlgia? No, refugi, recer, calma intel·lectual, recerca de respostes, de refrents, d’aixopluc. El present no té interés, el futur fa por, el passat és de veritat. Amb aquesta filosofía m’apropo a un programa que sé que m’agradarà. Es diu Inèdits, el fan els dijous a la nit al 33 i és una idea excel·lent: furgar en l’arxiu de Televisió de Catalunya i emetre continguts inèdits que la casa no ha emès –o no en la seva totalitat- al llarg de les més de tres dècades de la seva història. Així es posa en valor el fabulós patrimoni audiovisual de la casa i de pas, encara que sigui a la fosca nit d’un canal bastant deixat de la mà de déu, es fa un esforç per a millorar la cada cop més depauperada, més tètrica i infantil, graella televisiva.

Ahir vam poder veure una entrevista que Josep Maria López Llaví va fer l’any 1984 al gran Joan Oliver. 1984, sí, els inicis de TV3, quan tot estava arrancant i, és extraordinari descobrir-ho ara, la televisió pública va entrevistar autèntics colossos culturals. Comença el programa amb unes imatges de 1970, del recital de poetes catalans al Price, filmades per Pere Portabella. També veiem el poeta un any després de l’entrevista, plorant molt emocionat perquè la seva salut era ja molt delicada. I el veiem esclar durant la conversa. Parla de l’exili, del seu teatre, del seu pessimisme –“tot ho trobo molt malament”- de la seva misantropia... Avança amb lucidesa el que serà un dels conflictes irresolts del nostre temps: la immigració, la convivència de cultures, de nacionalitats, de creences.

 
Com pot ser que d’aquesta entrevista només se n'emetessin dos minuts??? Ens ho explica la Peté Soler durant la presentació que, per cert, potser no cal que sigui tan encarcarada i que la periodista provi postures tan poc naturals. Oliver està assegut a la seva taula de despatx. Amb una màquina d’escriure, moltes carpetes, paperassa i dues o tres fundes d’ulleres. Quins tresors devien contenir aquelles carpetes? Quants manuscrits i idees! El poeta expressa també unes opinions polítiques força doctrinàries i estripades, una crua animadversió irracional per tot allò espanyol: "Em sento molt més compromès amb un senyor de França que no pas amb un d’Extremadura o d’Astúries”. Esclar que també afegeix: “Estic més connectat amb un senyor de l’Àfrica amb consciència que no pas amb un català malparit”. També opina sobre la televisió catalana amb unes paraules una mica enutjoses: “Hauria de ser un instrument de catalanització dels infants i per a superar l’odi que ens tenen a la Meseta”. Acaba l’entrevista recitant dos poemes seus, un dels quals les mítiques Corrandes d’exili.

Més Inèdits? Doncs fa unes setmanes Salvador Espriu, Joana Raspall, Josep Palau i Fabre, José Hierro... I la setmana que ve, impressionant, Leonard Cohen. Quines ganes de veure-ho! Quines ganes de més i més Inèdits.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació