14
de juny
del
2019
Actualitzat
a les
17:29h
L'espai postconvergent ja no és el rival neoliberal i austericida amb què l'identificava ICV i posteriorment els comuns. O almenys ja no ho és per als votants de Catalunya en Comú, els quals, en el darrer baròmetre del CEO on es preguntava per aquesta qüestió, situaven Junts per Catalunya (JxCat) en una posició centrista en l'eix ideològic, molt a prop del PSC, a qui fa temps que no consideren d'esquerres. En canvi, els electors dels comuns situen ERC molt a prop de la seva pròpia autoubicació, malgrat que Ada Colau prefereix els socialistes com a socis de govern.
En una escala en què 0 és l'extrema esquerra i 10 és l'extrema dreta, els votants d'ICV quasi sempre identificaven CiU amb una nota superior al 7. Des de l'inici de la refundació dels respectius espais, però, la percepció ha variat fins que, en el segon baròmetre del 2018, els votants de Catalunya en Comú van situar JxCat en un 5,35. Aquesta marca estrenada a finals del 2017, de fet, és percebuda a l'esquerra del PDECat, a qui l'elector dels comuns identifica encara amb un 6,41.
El PSC, cada cop més lluny de l'esquerra
Pel que fa al PSC, el simpatitzant d'ICV ja no el veia especialment d'esquerres i el situava poc per sota del 5, però, des del 2015, va creuar aquesta xifra i el votant dels comuns el situa decantat a la dreta, també per poques dècimes. L'evolució és l'oposada a la de l'espai postconvergent, malgrat que molt menys marcada -i pot veure's afectada per un canvi en la formulació de la pregunta del CEO que va tenir lloc el 2014-. En tot cas, l'elector dels comuns identifica ara PSC i JxCat com a forces centristes, però els dirigents de la formació encara prioritzen sovint les aliances amb els primers.
El xoc és encara més gran si, com ocorre amb l'Ajuntament de Barcelona, els comuns han de triar entre ERC o PSC, ja que l'autoubicació ideològica dels seus electors és, en cada baròmetre, quasi la mateixa que en la que situen els republicans. La identificació ideològica amb el partit d'Oriol Junqueras és quasi completa, mentre que la distància respecte els socialistes és notable.
Tot el contrari ocorre pel que fa a l'eix nacional, on la proximitat entre la ubicació dels propis votants dels comuns i la que fan del PSC és notable. I això que fa uns anys no era així, ja que els electors d'ICV se situaven molt a prop de la posició nacional en què situaven CiU, més propera al catalanisme que el PSC i lluny d'ERC, a qui posaven escorada en punts extrems.
Cada més equidistants
Els darrers anys, en canvi, el votant dels comuns ha anat fent convergir els posicionaments nacionals d'ERC i JxCat -fet que pot ajudar a explicar la percepció més propera a l'esquerra dels segons, ja que les posicions rupturistes nacionalment acostumen a identificar-se amb valors d'esquerres, a Catalunya-. De la mateixa manera, l'autoubicació de l'elector dels comuns s'ha anat centrant, en una posició equidistant entre catalanisme i espanyolisme, força propera a la del PSC.
En tot els casos, però, l'evolució no és tan marcada com es veu en el gràfic inferior, ja que el CEO va fer un canvi notable en la pregunta el 2014, quan va passar de demanar sobre sentiment de catalanitat o espanyolitat a posicionament sobre catalanisme i espanyolisme en una escala del 0 al 10. Un matís molt rellevant que va fer variar l'escala i, tot i que aquí està homogeneïtzada per confeccionar la sèrie, el contingut no és ben bé el mateix.
El PSC, cada cop més lluny de l'esquerra
Pel que fa al PSC, el simpatitzant d'ICV ja no el veia especialment d'esquerres i el situava poc per sota del 5, però, des del 2015, va creuar aquesta xifra i el votant dels comuns el situa decantat a la dreta, també per poques dècimes. L'evolució és l'oposada a la de l'espai postconvergent, malgrat que molt menys marcada -i pot veure's afectada per un canvi en la formulació de la pregunta del CEO que va tenir lloc el 2014-. En tot cas, l'elector dels comuns identifica ara PSC i JxCat com a forces centristes, però els dirigents de la formació encara prioritzen sovint les aliances amb els primers.
El xoc és encara més gran si, com ocorre amb l'Ajuntament de Barcelona, els comuns han de triar entre ERC o PSC, ja que l'autoubicació ideològica dels seus electors és, en cada baròmetre, quasi la mateixa que en la que situen els republicans. La identificació ideològica amb el partit d'Oriol Junqueras és quasi completa, mentre que la distància respecte els socialistes és notable.
Cada més equidistants
Els darrers anys, en canvi, el votant dels comuns ha anat fent convergir els posicionaments nacionals d'ERC i JxCat -fet que pot ajudar a explicar la percepció més propera a l'esquerra dels segons, ja que les posicions rupturistes nacionalment acostumen a identificar-se amb valors d'esquerres, a Catalunya-. De la mateixa manera, l'autoubicació de l'elector dels comuns s'ha anat centrant, en una posició equidistant entre catalanisme i espanyolisme, força propera a la del PSC.
En tot els casos, però, l'evolució no és tan marcada com es veu en el gràfic inferior, ja que el CEO va fer un canvi notable en la pregunta el 2014, quan va passar de demanar sobre sentiment de catalanitat o espanyolitat a posicionament sobre catalanisme i espanyolisme en una escala del 0 al 10. Un matís molt rellevant que va fer variar l'escala i, tot i que aquí està homogeneïtzada per confeccionar la sèrie, el contingut no és ben bé el mateix.