14
de juny
del
2019
Actualitzat
a la
13:35h
El judici ha quedat vist per a sentència, i els set magistrats del Tribunal Suprem ja han començat a treballar en la fase d'anàlisi i redacció del que serà el seu veredicte. Un producte final que el magistrat ponent, és a dir, Manuel Marchena, ordenarà en funció dels delictes i els acusats, amb l'objectiu d'emetre un pronunciament col·legiat que "eviti vots particulars". Així ho considera Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal a la Universitat de Lleida i la Universitat Oberta de Catalunya. Segons precisa, en un judici tan rellevant, el Suprem farà un "esforç" per evitar aquest tipus de vots que discrepin de l'opinió unitària.
El motiu és clar, apunta Tamarit: "Un vot particular sempre pot ser un element molt bo per ser utilitzat per a les defenses que després voldran acudir a un òrgan superior a Estrasburg". De fet, ha dit, de vots particulars n'hi poden haver fins a tres per "no inclinar la majoria cap a l'altra banda", tot i que també poden ser vots amb sentit divers. D'aquesta manera, aquests vots particulars podrien anar en el sentit de "castigar més o menys" els acusats, i no tant en el de buscar l'acusació o l'absolució.
De moment, però, els magistrats han de ponderar proves i delictes per acabar redactant una sentència que ha de sortir abans de mitjans d'octubre. "En aquest cas, el límit són dos anys", considera el catedràtic, ja que aquest és el temps que marcaria l'excepcionalitat de la presó preventiva. Durant aquests mesos, per altra banda, si es produís una posada en llibertat dels acusats, això podria donar pistes sobre el sentit de la pena: "Ens pot permetre endevinar una mica cap a on poden anar les coses".
En una línia vinculada, el tribunal haurà de decidir també sobre si creu que es manté el risc de fuga, sosté Tamarit, que no es mostra optimista: "Si va apreciar risc de fuga en un moment molt discutible i amb uns càrrecs molt febles, ara podem imaginar que el tribunal no canviarà de parer". Per altra banda, afegeix el catedràtic de Dret Penal, l'informe del Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries de Nacions Unides podria "pesar" sobre la llibertat, però assegura que no hi confia massa.
Segons Tamarit després de quatre mesos de judici les conclusions són clares. "No se sosté l'acusació principal de rebel·lió, ni tan sols la de sedició", assegura. Sobre aquestes, considera que la simbiosi d'estratègies tècniques i polítiques per part dels advocats de les defenses ha estat molt positiva, així com el fet d'assumir la desobediència, que ho veu "coherent i lògic". Perquè si una cosa ha estat més que evident durant el judici, ha afegit, és la voluntat "clara" de "no utilitzar, i fins i tot rebutjar, la violència" per part de tots i cadascun dels acusats.
El motiu és clar, apunta Tamarit: "Un vot particular sempre pot ser un element molt bo per ser utilitzat per a les defenses que després voldran acudir a un òrgan superior a Estrasburg". De fet, ha dit, de vots particulars n'hi poden haver fins a tres per "no inclinar la majoria cap a l'altra banda", tot i que també poden ser vots amb sentit divers. D'aquesta manera, aquests vots particulars podrien anar en el sentit de "castigar més o menys" els acusats, i no tant en el de buscar l'acusació o l'absolució.
De moment, però, els magistrats han de ponderar proves i delictes per acabar redactant una sentència que ha de sortir abans de mitjans d'octubre. "En aquest cas, el límit són dos anys", considera el catedràtic, ja que aquest és el temps que marcaria l'excepcionalitat de la presó preventiva. Durant aquests mesos, per altra banda, si es produís una posada en llibertat dels acusats, això podria donar pistes sobre el sentit de la pena: "Ens pot permetre endevinar una mica cap a on poden anar les coses".
En una línia vinculada, el tribunal haurà de decidir també sobre si creu que es manté el risc de fuga, sosté Tamarit, que no es mostra optimista: "Si va apreciar risc de fuga en un moment molt discutible i amb uns càrrecs molt febles, ara podem imaginar que el tribunal no canviarà de parer". Per altra banda, afegeix el catedràtic de Dret Penal, l'informe del Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries de Nacions Unides podria "pesar" sobre la llibertat, però assegura que no hi confia massa.
Segons Tamarit després de quatre mesos de judici les conclusions són clares. "No se sosté l'acusació principal de rebel·lió, ni tan sols la de sedició", assegura. Sobre aquestes, considera que la simbiosi d'estratègies tècniques i polítiques per part dels advocats de les defenses ha estat molt positiva, així com el fet d'assumir la desobediència, que ho veu "coherent i lògic". Perquè si una cosa ha estat més que evident durant el judici, ha afegit, és la voluntat "clara" de "no utilitzar, i fins i tot rebutjar, la violència" per part de tots i cadascun dels acusats.