eleccions municipals 2019

Colau tornarà a ser alcaldessa amb Collboni de soci i el permís de Valls

Els comuns hauran d'afrontar de nou el repte de conviure al govern amb el PSC després de la trencadissa del 2017 i amb una ERC fent oposició frontal

per Sara González / Andreu Merino , Barcelona, 14 de juny de 2019 a les 21:42 |
Restes de la publicitat electoral de la campanya de les municipals, al centre de Barcelona | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de juny de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ada Colau investida amb els vots del PSC i de Manuel Valls. El cap de llista de Junts per Catalunya, Joaquim Forn, aterrant al ple custodiat policialment des de la presó. Un guanyador de les eleccions per la mínima, Ernest Maragall, ocupant la bancada de l'oposició. A plaça de Sant Jaume, veïns que aplaudeixen la insòlita operació de Colau per retenir l'alcaldia i també ciutadans que la lamenten i demanen la llibertat dels presos. El retrat que s'esbossa de la constitució del ple de Barcelona és inèdit per l'aritmètica inimaginable abans del 26-M per investir Colau, per l'excepcionalitat política, que impregna també l'estadi municipal, i per la capacitat del candidat de Ciutadans per decidir el destí de la líder dels comuns i del d'ERC. 

Lluny queda la imatge d'una plaça Sant Jaume plena de gom a gom corejant el "sí que es pot" i el "sí que ens representa". Quatre anys després, Colau ha demanat l'aval de la seva militància per reeditar el càrrec de la mà d'un pacte de govern amb Jaume Collboni i els vots de l'ex-primer ministre francès. Es tracta, ha argumentat, de retenir l'alcaldia, opció que no era possible amb una aliança amb ERC. Les bases de Barcelona en Comú han dit amén amb més del 70% dels vots a favor -han participat 4.042 persones, el 40% dels inscrits- tot i ser conscients que la suma d'investidura és antinatura i que la fotografia els incomoda.


Colau ha reconegut que l'escenari d'investidura no és el "desitjat" però considera que l'"aval contundent" de les bases li permet presentar candidatura "amb més força". El resultat de la votació posa fi a tres setmanes d'una partida de pòquer en la qual ERC ha assenyalat que la reivindicació que feien els comuns del tripartit d'esquerres -impossible pels vetos creuats entre socialistes i republicans- era només un farol per acabar forjant l'aliança amb el PSC. 

Els efectes de la decisió


El resultat de tot plegat és que Valls tindrà avui la clau perquè Colau reediti el càrrec com a alcaldessa i enviar Maragall a l'oposició. La candidata que s'ha erigit en la gran enemiga dels oligopolis de la ciutat, serà escollida amb el permís del candidat que ha rebut l'aval dels poders econòmics. La incògnita és veure fins a quin punt aquest gest suposarà una hipoteca per al govern dels comuns i el projecte que pretén impulsar. 


Un escenari que ni els comuns ni els republicans preveien la nit del 26-M, quan l'alcaldessa en funcions quasi s'acomiadava del càrrec i el dirigent republicà ja es veia prenent la vara. Colau ha subratllat que els vots del candidat de Ciutadans, que per ara es manté en silenci, són "gratis" i no influiran ni el seu projecte de ciutat ni en la seva defensa de la fi de la repressió, la llibertat dels presos i la reclamació del referèndum d'autodeterminació. Però del que sí que no hi ha dubte és que, després de la investidura, el destí de la governabilitat estarà en mans dels comuns i d'un PSC que segueix defensant que l'any 2017 calia aplicar el 155, el mateix motiu pel qual els comuns van trencar el govern amb ells.

Represa de la convivència amb el PSC i trencament amb ERC

Ara, a les portes de la sentència del Tribunal Suprem sobre la causa de l'1-O, reprendran la convivència al govern que ja van mantenir durant un any i mig. Amb la diferència que el PSC ha duplicat la seva representació i exigeix la confecció d'un executiu repartit al 50% en el qual volen pilotar carpetes clau com seguretat, turisme i economia. Entenen que estan en condicions d'exigir-ho després d'haver apuntalat l'operació per fer Colau alcaldessa i són, precisament, els punts dèbils de la gestió dels comuns que han assenyalat durant la campanya electoral. No en va Collboni ha reclamat un govern de "corresponsabilitat" en la distribució de competències just després d'aplaudir el resultat de la consulta.

Per contra, aquest fórmula que permetrà barrar el pas a l'alcaldia de Maragall ha fet ja estralls en les ja complicades relacions entre els comuns i ERC. En els darrers dies, els republicans han anat paint que el seu rol estarà a l'oposició i, previsiblement, ho faran amb una actitud dura amb el nou govern. A punt d'expirar el termini, Maragall ha fet un darrer intent infructífer oferint compartir l'alcaldia, una proposta que ha arribat tard i amb la decisió dels comuns pràcticament presa.

ERC anuncia un "període de desconfiança" i ha retret als comuns acceptar els vots de Valls a canvi d'una "cadira"

De poc ha servit el canvi de candidat que Colau va demanar a Junqueras després de les turbulències durant el mandat amb Alfred Bosch. No només no s'han superat les desconfiances, si no que es van enquistar amb la tria de l'exidirgent dels comuns Elisenda Alamany com a número dos de Maragall i la relació s'ha acabat enverinant del tot amb la consumació de l'operació de Colau per quedar-se amb l'alcaldia. El president de la federació d'ERC a Barcelona, Robert Fabregat, ha avisat que la investidura de Colau obrirà un "període de desconfiança" i ha retret als comuns acceptar els vots de Valls a canvi d'una "cadira".

Els republicans asseguren que els vots de Valls no seran "gratis" i que els comuns pagaran el preu de "supeditar" la ciutat a la voluntat de l'ex-primer ministre francès. I serà la realitat qui certifiqui si el projecte de "transformació" que onegen els comuns queda presoner de l'aliança amb el PSC i a expenses dels vots de Valls. 

De l'habitatge a l'eix nacional, els reptes del nou govern

Un cop les bases dels comuns s'han pronunciat, Colau i Collboni hauran d'afrontar la constitució d'un govern conjunt, després del trencament de l'executiu de coalició entre els dos partits el novembre del 2017. Aleshores els inscrits a Barcelona en Comú van apostar per un govern monocolor després del suport dels socialistes a l'aplicació del 155 a Catalunya. Precisament, l'eix nacional serà un dels reptes que les dues forces hauran d'abordar en el dia a dia.

Colau ha assegurat que no s'oposarà a penjar el llaç groc a la façana de l'Ajuntament si així ho decideix la junta de portaveus i s'ha compromès a mantenir la demanda de llibertat dels presos polítics. Collboni, en canvi, ha instat els comuns a mantenir la "neutralitat institucional" del consistori i a respectar l'Estatut, la Constitució i les sentències judicials.

El trencaclosques per repartir-se el govern

Més enllà del procés i la repressió, els socis de govern tenen multitud de reptes sobre la taula. El primer: la confecció d'un govern en el qual els socialistes volen pilotar àrees clau. Els estira-i-arronsa estan assegurats, sobretot tenint present que els socialistes arrosseguen desconfiances fruit de la decisió dels comuns de trencar el govern al 2017 fruit de l'aplicació del 155. El PSC no va digerir bé la decisió de les bases dels comuns i ha carregat contra Colau durant la recta final del mandat, fins i tot participant de les reprovacions contra l'alcaldessa.

Pel que fa a les carpetes que s'han d'afrontar a la ciutat, una dels més urgents és pal·liar l'emergència habitacional  en un moment en què més de la meitat de famílies en situació d'exclusió residencial amb dret a pis encara esperen un immoble. El proper mandat també serà el del desplegament de la reserva del 30% per a habitatge públic en totes les noves promocions d'habitatges. Els dos actors també hauran de decidir quina postura adopta el govern en la demanda de regulació dels lloguers. Fins ara els comuns han exigit un topall de preu marcat per llei al govern espanyol, mentre que els socialistes aposten per la via de les bonificacions fiscals.

El repartiment del govern s'albira complex. El PSC vol pilotar seguretat, economia i turisme

En matèria de seguretat, el PSC ha estat molt crític amb Colau durant la recta final del mandat, responsabilitzant-la de la preocupació expressada pels veïns. Collboni es va presentar a les eleccions municipals exposant la figura del seu número 3, l'exdirector dels Mossos Albert Batlle, com la solució a la "crisi d'inseguretat" a la ciutat i la seva intenció és plantejar als comuns que el PSC assumeixi l'àrea, creant una regidoria de Seguretat i Civisme. Els socialistes també aspiren a pilotar l'àrea de Turisme, per fomentar la col·laboració público-privada en aquest àmbit, i la d'Economia. Colau, per contra, ha basat la seva campanya en la lluita contra els lobbies, mentre que Collboni s'ha erigit com a abanderat de la Barcelona "amiga de l'economia".

Després d'haver fet bandera en campanya del lema Ada no ha hecho nada i d'assegurar, fins i tot, que la seva confiança en l'alcaldessa era nul·la pel seu "mal govern", Collboni es disposa ara a conviure de nou amb Colau. El catalitzador que ha suposat frenar que Ernest Maragall fos alcalde els condemna a partir d'ara a entendre's per impulsar un projecte de ciutat malgrat les diferències explícites i, mentre no es refacin les relacions amb ERC, amb Manuel Valls amb la clau per decidir què s'aprova i què no.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació