Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Entrevista

José María Lassalle: «S'ha iniciat el procés cap a una dictadura digital»

L'exalt càrrec en l'executiu de Rajoy publica "Ciberleviatán" (Arpa), un assaig que adverteix contra els perills de la utopia tecnològica, i es mostra crític amb el PP: "Pactar amb Vox ha deixat l'espai central en mans del PSOE"

per Pep Martí, Barcelona, 16 de juny de 2019 a les 16:11 |
José María Lassalle | Adrià Costa
La tercera guerra mundial ja ha començat. Va esclatar el 6 de desembre del 2018 a Vancouver. De manera menys espectacular que els trets que van ressonar a Sarajevo el 1914, amb l'assassinat de l'arxiduc d'Àustria, però igualment amb efectes que es notaran en les nostres vides. La detenció de l'hereva del gegant xinès Huawei ha iniciat les hostilitats entre els EUA i la Xina pel domini tecnològic. Aquesta és una de les reflexions de Ciberleviatán (Arpa), l'assaig amb vocació polemista que acaba de publicar José María Lassalle. En el text, brillant i provocador, l'autor alerta dels perills del salt tecnològic que tenim a les portes i invoca una sublevació liberal perquè el triomf de la màquina sobre l'ésser humà no sigui la derrota de la civilització democràtica. Una batalla en la qual Europa hi té molt a dir.

José María Lassalle, jurista de formació, és un acadèmic que ha fet política. Va entrar com a diputat al Congrés el 2004 i ha estat secretari d'Estat de Cultura i d'Agenda Digital en els governs de Mariano Rajoy. Va ser un dels anomenats "sorayos", l'equip forjat entorn la vicepresidenta Sáenz de Santamaría. D'ideologia liberal, no amaga el seu distanciament envers l'actual estratègia del PP i insisteix en l'error que, segons ell, suposa la política de pactes amb Vox. 


- No som conscients del que ens caurà a sobre? 

- Doncs no. Però la història ens sol sorprendre a tots. 

- Adverteix a Ciberleviatán que una dictadura digital treu el cap a l'horitzó. Estem més inermes del que ens imaginem?

- Totalment. Som inconscients que aquest procés cap a una dictadura digital s'ha iniciat, però no mostrem capacitat de reacció perquè, a més, estem seduïts per la utopia tecnològica.

 

José María Lassalle, en un moment de l'entrevista. Foto: Adrià Costa


- Què està succeint?

- Que l'home està renunciant a la seva majoria d'edat, a la seva capacitat de decidir per ell mateix. Li és més fàcil viure sota el govern dels algoritmes associats al consum d'aplicacions que van condicionant-li la vida quotidiana i reduint-los a una llibertat assistida. Una llibertat assistida que el que vol és fer-nos més eficientment nosaltres, que vol dir renunciar a la nostra capacitat per errar, per canviar la nostra manera de viure. Estem acostumats a que l'algoritme decideixi per nosaltres. Ens estem convertint en objectes de la tecnologia. Això fa recular la idea kantiana d'una majoria d'edat.        

"La utopia digital ens pot fer renunciar a la capacitat de decidir per nosaltres mateixos"

- Parla d'un "desbordament" de la nostra "subjectivitat corpòrea". A què es refereix?

- Passem cada vegada més temps relacionant-nos no amb la realitat amb la qual ens comuniquem a través del cos, sinó a través dels dispositius digitals. Entrem en una realitat virtual que desdibuixa el que és corpori i ens fa ser una altra cosa. Es produeix aleshores un canvi de paradigma en el que hem estat com a éssers humans i ens ha acompanyat des de l'homo habilis, des del moment que amb les mans vam ser capaços de construir progressivament una civilització basada en un cos que va anar elaborant funcions cognitives que li van permetre comprendre, interpretar i dominar el món. L'últim reducte interpretatiu del valor de la corporeïtat va ser la Il·lustració. Va comprendre que el cos tenia una sensibilitat, però que podia ser gestionada per la raó. El cos era la via de comunicació amb la realitat, i això ho hem perdut.

- Està en joc la mateixa idea d'ésser humà?

- L'ésser humà ha estat, des de l'antiguitat clàssica, un cos autoconscient amb vocació espiritual. Avui, al perdre el seu suport corpori i renunciar a l'exercici de la raó de manera conscient, cedint a la manipulació eficient dels algoritmes i de tota l'estructura parahumana que és la tecnologia, està desapropiant-se d'ell mateix. Des de l'antiguitat, la civilització que hem construït definia l'home com a mesura de totes les coses. Ara això és una ficció.    
 

José María Lassalle: "Les màquines aprendran per elles mateixes, fins i tot tindran elements emocionals". Foto: Adrià Costa


- En aquest procés, el 2007 va ser un any clau.

- És un any mític perquè tenen lloc un seguit d'avenços tecnològics, com la irrupció del que considerem l'instrument bàsic de la connectivitat, com són els smartphones. O el primer ús d'un data analytics per analitzar la conducta humana. O l'aparició de YouTube. És el desencadenant del gir exponencial que està donant el creixement de la tècnica en velocitat i contingut. El següent salt exponencial es produirà quan la intel·ligència artificial es generalitzi i el que és neuronal es confongui amb el computacional. Això està més a prop del que sembla. 

- Què implicarà aquest nou salt?

- Que les màquines adaptaran els seus algoritmes, aprendran per elles mateixes, de manera lògica, contextualitzada. Fins i tot podran tenir elements emocionals que faran que ens trobem amb éssers amb els qui ens haurem de relacionar de tu a tu. Aquest moment disruptiu serà un canvi de paradigma que crec que iniciarà l'era de l'homo digitalis i la desaparició de l'home tal i com l'hem entès.        

- Afirma que el concepte de veritat s'està transformant i es pot confondre amb els primers resultats d'una recerca de Google.

- Sí, perquè ja hem renunciat a identificar per nosaltres mateixos fórmules d'objectivació del coneixement a través de la consulta d'informació. Hem substituït verificar per googlejar. Després ens sorprèn el fenomen de la postveritat. Però fa temps que estem instal·lats en models de coneixement que han trencat la jerarquia en què es basava el coneixement. 

"La detenció de l'hereva de Huawei a instàncies dels EUA és equiparable a l'assassinat de l'arxiduc d'Àustria el 1914"

- Algunes de les seves afirmacions són certament dramàtiques, com que els Estats Units i la Xina ja han iniciat una tercera guerra mundial per l'hegemonia en robòtica i intel·ligència artificial.  

- La guerra probablement va esclatar amb la detenció de l'hereva de Huawei, Meng Wanzhou, el 6 de desembre passat, a Vancouver. Un fet que ha anat provocant una escalada d'hostilitats comercials que són el reconeixement de l'inici d'una confrontació oberta. Les dues potències tecnològiques s'estan disputant quina podrà prémer el clic de la disrupció, el moment en què les coses canviaran tecnològicament de manera radical. Quan l'home entrarà en els llindars del que encara considerem impossible. Més que parlar de la Xina i els EUA hem de fer-ho de les grans corporacions tecnològiques que hi ha al darrere, localitzades en dues àrees molt localitzades: Silicon Valley i Shenzhen, el districte que envolta Hong Kong i Macao, una zona que concentra uns 40 milions de persones. 
 

José María Lassalle acaba de publicar "Ciberleviatán" (Arpa). Foto: Adrià Costa


- Aquest pols implica també és un xoc cultural.

- Ho és. És el que anomeno la Ginebra digital, la Ginebra dels sants o dels profetes digitals californians, i per l'altre costat el confucionisme tecnològic que encarna un nou mandarinatge cultural. El món està en guerra des del 6 de desembre del 2018. 

"En la pugna entre els EUA i la Xina, Europa ha de defensar un humanisme tecnològic"

- Li sembla un fet fonamental.

- Suposa un atac directe al cap del model tecnològic xinès. Em sembla que és equiparable al que va representar l'atemptat contra l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria-Hongria a Sarajevo el 1914. La causa de la detenció és imputar-la per haver vulnerat les sancions que els EUA ha imposat a l'Iran. L'Iran és fonamental per l'estabilitat d'una ruta que és crucial per a la Xina, la ruta de la seda. L'Iran també ha estat clau per alterar l'estratègia nord-americana a Síria. Els mapes, la història i el pensament estratègic tornen a ser rellevants.  

- I en aquest pols, què li queda a Europa?

- El camp de batalla, l'enemic a abatre. Europa té capacitat per ser un contrapoder. Té prou massa crítica en l'àmbit empresarial, en la gestió d'algoritmes, és una societat amb 500 milions de persones instal·lades en la classe mitjana, amb alts índexs d'educació, que genera una enorme massa de dades. I, finalment, té una mentalitat cultural que podria ser també un contrapoder: Europa ha de defensar un humanisme tecnològic. Portem 2.500 anys pensant en la relació de l'home amb la tècnica, des del Protàgores de Plató, i això dona avantatge conceptual respecte a uns Estats Units que han renunciat a la seva herència europea.       

- Vist el drama, anem a l'esperança. Afortunadament, no tot està perdut. Apel·la a una sublevació liberal, un pacte entre l'home i la tècnica. Com es pot substanciar aquest nou pacte social?

- La clau per gestionar amb èxit l'horitzó tecnològic és fer-nos la gran pregunta: quin sentit li volem donar a les màquines, que són inevitables i una font de riquesa. Però han de ser objecte de legislació, s'han de controlar els processos d'evolució del seu progrés i s'ha de definir una propietat de les dades. I el primer de tot és que aquests temes es converteixin en objecte de debat públic i s'incorporin a l'agenda.  
 

José María Lassalle: "Europa té capacitat de ser un contrapoder envers els EUA i la Xina". Foto: Adrià Costa


- Permeti'ns una incursió en l'actualitat política més immediata. L'escenari postelectoral ha evidenciat acords més o menys  generalitzats entre la dreta tradicional i Vox per governar ajuntaments i comunitats. S'hi ha mostrat contrari.

- Vox és un partit neofeixista i pactar-hi implica estar disposat a normalitzar-lo. Per això em sembla un error l'estratègia de fer-hi acords. A més, aquesta opció ha contribuït a donar al PSOE bona part de l'espai de la centralitat. Crec, com Karl Popper, que només s'ha de pactar amb les forces amb les quals no es discuteix sobre el model de democràcia. És el que fan els partits de centredreta d'arrel liberal o democristiana a Europa.

"Pactar amb Vox és un error, és normalitzar un partit neofeixista"

-  Les eleccions europees han mostrat també el sostre de l'extrema dreta populista. Steve Bannon ha perdut.

- Sí, de moment ha perdut, no ha aconseguit els seus objectius. Sobre la situació a Europa, s'està construint una nova centralitat. Està sorgint al voltant d'una nova experiència de moderació. Una sensibilitat que concilia imaginaris provinents d'unes classes mitjanes que se saben amenaçades en la seva preponderància cultural. Estan canviant els equilibris tradicionals del que era la centralitat entre dreta i esquerra, la llibertat i la igualtat. Ja no és només un punt de trobada entre la dreta i l'esquerra. És molt més. Temes com la mobilitat, o com el debat entorn del plàstic, formen part ja de la nova centralitat. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació