Colau s'abraça al PSC i enverina la relació amb ERC

"Equidistància". Aquesta és l'etiqueta que partits de dretes o d'esquerres i independentistes o unionistes han penjat a l'alcaldessa Ada Colau durant tot el seu mandat. Aquest dijous, però, la líder dels comuns ha pres una decisió clara i l'ha verbalitzat sense titubejos malgrat que ha activat una consulta entre la militància: vol ser alcaldessa i l'única opció que té per ser-ho és anar de la mà del PSC i acceptar els vots de Manuel Valls. Ha admès que la fotografia li incomoda, però que és el preu a pagar per conservar el càrrec i, per això, l'entesa amb ERC no és la "desitjable". El posicionament de Colau ha caigut com un torpede entre els republicans, amb qui la relació de desconfiança amenaça d'enquistar-se i de fer-se expansiva al Parlament i al Congrés. 

"L'alcaldia és clau", ha dit ras i curt la líder dels comuns. No ha pesat la proximitat entre projectes ni el repartiment equitatiu del govern, si no quina equació li permetia mantenir el càrrec d'alcaldessa, condició que considera indispensable per impulsar el seu projecte. Com a guanyador de les eleccions, Ernest Maragall pretenia ostentar aquest lloc de responsabilitat amb un pacte amb els comuns, motiu pel qual la direcció de Barcelona en Comú renega d'aquesta possibilitat. En tot cas, les dues opcions seran valorades pels 10.000 inscrits de la formació a partir d'una pregunta que obvia que, perquè la via amb el PSC sigui possible, cal fer actor protagonista de la investidura el candidat de Ciutadans.

L'experiència de la consulta amb què es va trencar el pacte amb el PSC

Si una cosa li ha quedat clara a Ada Colau sobre les consultes internes és que no mullar-se pot acabar derivant en el resultat no desitjat. Això és exactament el que li va passar a l'alcaldessa l'any 2017 en la votació que va posar fi a l'acord de govern amb el PSC per l'aplicació del 155. Ella no era partidària de trencar el pacte, però va optar per no expressar públicament la seva opinió i la majoria dels militants que van votar van triar just el contrari. Partint d'aquest precedent i tenint present que ara és l'alcaldia la que està en joc, Colau vol minimitzar els riscos, i per això ha pres partit en la dicotomia que ha posat en mans de les bases. 

La definició de Colau ha estat àmpliament celebrada pels de Jaume Collboni, que exigien la presentació d'un acord de govern abans de la investidura de dissabte. Els socialistes, però, s'han donat per satisfets amb l'anunci de l'alcaldessa. L'alcaldable del PSC ha considerat que el compromís de la líder dels comuns és clar i explícit, i que això suposa un pas endavant important per consolidar un govern just després de la investidura. Seguretat, turisme i economia seran les tres carpetes que els socialistes batallaran per comandar. 

ERC comença a assumir el rol d'oposició

Per contra, el pronunciament de Colau ha desfermat l'enuig dels republicans, que comencen a fer-se a la idea que el seu rol serà liderant l'oposició, un escenari que no van imaginar que es produiria el diumenge que van guanyar les eleccions. Falta d'"honestedat" en les negociacions, deixar la ciutat de banda i prioritzar la cadira de l'alcaldia. Aquest és el trident acusatori que ha entonat l'alcaldable Ernest Maragall contra Colau, a qui ha acusat d'haver estat "enganyant" i fingint unes negociacions quan, en realitat, la decisió de pactar amb el PSC estava presa. 

Conscient que són els inscrits de Barcelona en Comú els que tenen l'última paraula, Maragall ha recordat que Colau no en té prou amb els vots dels socialistes per governar i que per això ha decidit "lliurar la clau de Barcelona" a Manuel Valls. La pregunta plantejada a la militància, ha dit el dirigent republicà, està "orientada" per obtenir l'aval al pla de la cúpula dels comuns de la mà del PSC i de Valls, però tot i això, ha apel·lat als inscrits a donar una "lliçó de responsabilitat" a la seva pròpia direcció. L'alcaldable d'ERC mantindrà la candidatura fins al darrer minut per si es produeix un revés d'aquestes característiques quan aquest divendres per la tarda es coneguin els resultats de la consulta dels comuns. 

El ressò al Parlament i al Congrés

Les negociacions pel govern de Barcelona han tingut ressò al Parlament i al Congrés. I és que la via de Colau per ser alcaldessa debilitarà els ponts, especialment, amb ERC. Si bé durant el mandat a la capital catalana la mala relació dels comuns amb els republicans encapçalats per Alfred Bosch era manifesta, la investidura pot dinamitat ponts a nivell municipal i també a escala nacional. Fins ara, els desacords municipals, la falta d'entesa en les decisions a Catalunya i l'Estat, i l'estocada final d'incorporació d'exdirigents dels comuns a les candidatures d'ERC havia cogut en el partit d'Ada Colau. El retorn de tot plegat ha estat l'intent de barrar el pas a l'alcaldia a Maragall, fet que, si es consuma, serà àmpliament recordat per l'independentisme. 

"Les cadires han pesat més que la repressió. La cadira ha estat més important que el judici i la venjança. L'acord amb Valls els perseguirà sempre", ha etzibat el president parlamentari d'ERC, Sergi Sabrià, durant la sessió al Parlament adreçant-se als escons dels comuns. Si en algun moment el Govern havia aspirat a poder aprovar els pressupostos de la mà del grup de Jéssica Albiach, aquesta possibilitat va saltar pels aires abans del cicle electoral i s'albira encara més improbable després de l'intercanvi de retrets per la governabilitat de la capital catalana. 

I els efectes de la decisió de Colau també han fet estralls al Congrés. Després de la reunió amb la portaveu del PSOE, Adriana Lastra, el republicà Gabriel Rufián ha deixat la porta oberta a no bloquejar la investidura de Pedro Sánchez, però tenint un ull posat en què passa a Barcelona. "Més que pactar amb els comuns, ERC sempre ha volgut destruir-los", ha assegurat el líder dels comuns al Congrés, Jaume Asens, en una piulada de Twitter. Que qui ha estat un dels dirigents amb més ponts entre els republicans faci aquesta afirmació, evidencia el desgast de les relacions entre comuns i ERC a les portes de la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O. 
 

ERC vol fer un canvi de cromos amb el PSOE a Espanya a costa dels drets de la gent. I vol un govern del PSOE sense l'única força estatal que reclama la plurinacionalitat i la llibertat dels presos polítics. Més que pactar amb els comuns, ERC sempre ha volgut destruir-los