Els hotelers de Barcelona exigeixen garantir la seguretat i el civisme a l’estiu

Els hotels de la ciutat han registrat una mitjana d'ocupació del 79,5% entre el gener i el maig, un 3,8% més que el 2018

Un grup de turistes davant d'un hotel de Ciutat Vella.
Un grup de turistes davant d'un hotel de Ciutat Vella. | Adrià Costa
13 de juny del 2019
Actualitzat a les 12:29h
El Gremi d'Hotels de Barcelona ja ha posat deures al nou govern municipal de la ciutat, abans que aquest dissabte es constitueixi el nou consistori. Els hotelers exigeixen a l'Ajuntament que garanteixi la seguretat i el civisme la ciutat durant els mesos d'estiu i aconseguir així tancar la temporada alta amb uns bons resultats. El president del gremi, Jordi Clos, ha assegurat que en anys anteriors l'exposició a les xarxes socials dels problemes d'inseguretat a Barcelona ha penalitzat l'activitat hotelera i espera que enguany aquest fenomen  no es repeteixi.

Clos ha explicat que els representants dels hotelers han estat en contacte amb la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra per dur a terme una tasca de caràcter preventiu en matèria de seguretat i també de civisme. "Cal un control dels espais públics i de les zones més massificades. Hem d'oferir una imatge compatible amb l’estil de la nostra ciutat!, ha demanat el president.

Mantenir la "marca Barcelona"

Més enllà d'aquesta exigència puntual, el gremi té clar quin ha de ser el full de ruta del nou govern municipal. "S'han de redoblar esforços per mantenir la marca Barcelona". Per fer-ho, insta el nou executiu a consolidar l'aposta pel model econòmic público-privat.

Clos ha recordat que els hotelers tenen més d'un centenar d'accions judicials en marxa per recórrer decisions polítiques de l'Ajuntament els últims anys. El TSJC, però, ha tombat el contenciós administratiu que va presentar un hoteler contra el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) aprovat durant el mandat d'Ada Colau. L'alt tribunal reconeix la legitimitat del pla, que regula tots els allotjaments turístics de la ciutat i té l'objectiu d'esponjar les zones de la ciutat més saturades.

El Gremi d’Hotels també va portar el PEUAT als tribunals a l'entendre que la regulació imposava restriccions a l’hora de fer reformes als allotjaments turístics i això podria suposar la “decadència” del parc hoteler de la ciutat. Clos, que abandonarà la presidència de l'entitat el 2 de juliol, ha assegurat que durant la campanya diversos alcaldables van reconèixer la necessitat de "millorar" el PEUAT i reduir la "càrrega" que suposa per al sector, ja que limita el creixement hoteler. "És difícil tornar a l’estat anterior però es pot reestudiar i fer-lo més real", ha valorat el president.

Creix l'ocupació hotelera

Sembla, però, que els hotels no pateixen en excés les limitacions denunciades pel gremi. Enguany, entre el gener i el maig els hotels de Barcelona han registrat una mitjana d'ocupació del 79,5%, un 3,8% més que en el mateix període que l'any anterior. 

El preu mig també supera el dels primers cinc mesos del 2018 i se situa en 1299 euros. El maig és l'últim mes del qual el gremi ha ofert les dades i aquestes assenyalen un creixement del 3% en l'ocupació, arribant al 88,5%, i de l'1.5% en el preu, situant-se en els 151,2 euros.

El gremi és optimista i preveu que la tendència a l'alça es mantingui durant la temporada d'estiu. Ara com ara, la previsió de cara als mesos de juliol i agost és del 85%.

El creixement, però, no és homogeni, i des del gremi es marquen com a objectiu assolir una ocupació més alta als hotels de cinc estrelles i de cinc estrelles-gran luxe, que fins ara ho han experimentat el mateix creixement que la resta.

Jordi Mestre, l'únic candidat

El 2 de juliol l'assemblea del Gremi d'Hotels de Barcelona escollirà els nous òrgans de govern i després de l'anunci de retirada de Clos, l'única candidatura que per ara s'ha postulat és la de l'empresari hoteler Jordi Mestre, president de Selente Group i vicepresident del Barça.

Clos s'ha mostrat "orgullós" del seu llegat, després de vint anys al capdavant del gremi i ha reivindicat la col·laboració público-privada com a eina per materialitzar els "grans projectes" de ciutat.
Arxivat a