Unes 1.200 persones dormen al carrer a Barcelona

Arrels Fundació critica que la ciutat no està fent els "deures" per revertir la situació

Un sensesostre dormint als carrers de barcelona
Un sensesostre dormint als carrers de barcelona | Albert Alcaide
NacióDigital
13 de juny del 2019
Actualitzat a les 16:15h
Les 549 persones que s'han prestat voluntàries per fer el recompte anual de persones que dormen al carrer a Barcelona han localitzat aquest any un total de 1.195 persones, de les quals 339 han volgut respondre l'enquesta per explicar com es troben i en quina situació estan. 

El cens impulsat per Arrels Fundació va comptabilitzar l'any passat 831 persones. Llavors van ser 370 els voluntaris els que van dur a terme el recompte. El nombre d'enquestes va situar-se en les 315.

El director d'Arrels Fundació, Ferran Busquets, ha dit que la xifra de persones que dormen al carrer no pot baixar del miler perquè "no hi ha cap factor que indiqui que disminueix". No s’estan “fent els deures”, apunta.

Busquets també explica que la xifra de 800 nous habitatges que s'han fet els darrers anys "és del tot insuficient". Malgrat que les promeses de nous habitatges "el problema és què fem mentrestant amb les persones que dormen al carrer”.

En aquest sentit, Busquets ha proposat fer diversos espais distribuïts per tota la ciutat i reduïts per a 10 o 15 persones perquè mentre estan “a l'espera d'habitatge, que tinguin alguna solució provisional on poder descansar, estar lluny de les agressions i poder tenir una vida menys dura que viure al carrer, on viuen fins a vint anys menys que la resta de la ciutadania". L'entitat té un pis d'aquestes característiques al Raval que anomena Pis Zero.

Arrels és una entitat que des del 1987 ha acompanyat més de 13.000 persones sense llar oferint orientació, allotjament, alimentació i atenció social i sanitària a les que estan en una situació de vulnerabilitat. L'acció del cens s'emmarca en una campanya europea per erradicar el sensellarisme de carrer i en la que participen 13 ciutats de diferents països.
















 
Arxivat a